Arre burro polseguera!!!

Regals

2012-01-07T12:00:00.000-05:00

Ahir va ser el dia dels regals per excel·lència, el dia de reixos, i avui dels segons regals, potser els auto-regals, el dia de les rebaixes, on aprofitar les estrenes, o els diners trets dels regals retornats, en nous objectes, o noves compres.

A mi com al meu tocallo de la pel·lícula els reis m'han deixat sense regal, malgrat que en realitat m'han donat els pares unes poques estrenes, uns diners que em feien falta, i que si no hagués tingut l'excusa m'hagueren donat de totes formes.

Per tant, en aquest cas deixem d'entrar en el cercle del consumisme, com a mínim aquest any, i m'entra al cap unes quantes idees.

És cert que aquestes dates venen acompanyades d'un consumisme molt greus, i que son un clar exemple d'aquesta societat capitalista. Que es tendeix a regalar massa, i és una excusa barata, per obligar a tothom a fer regals en molts casos innecessaris.

La prova, bota a simple vista, xiquets amb més de 10 joguines per a unes dates, on la majoria deixen de jugar a les dues setmanes, a mi em passava, i que amés els educa en l'avaricia, fent cartes cada volta més llargues amb més i més demandes, una bicicleta, una nina X, el seu cotxe, la casa, la parella, un fornet, un ninot (com si no tinguérem prou en els que caminen pel carrer, i els de les falles), un cotxe teledirigit...

Amés emmascarat en una imatge de bondat i germanor, de ser l'època de les bones accions, dels grans propòsits, i de les esperances conjuntes. Un esperit que sols se'ls creuen molts pocs, i que les negocis teatralitzen amb pel·lícules sobre el nadal i els seus "miracles". Carregant, encara més si es pot, d'hipocresia unes dates tan marcades.

Però per altra banda, no negarem que sempre fa il·lusió el tindre algun regal, sobretot quan no l'esperes, però amb una lògica, o amb consciència, perquè si un regal està fet amb el cap i el sentiment, que demostra una proximitat cap a la persona que el rep, és quan finalment val la pena.

És molt difícil fer un regal, un regal on l'encertes perfectament, i que puga ser útil, o important. I per això sol ser una preocupació per a aquell que l'ha de fer, pensar en la relació que tens amb eixa persona, què saps d'ella, quin gust té, quan deus gastar, què li fa falta... i en eixe moment escollir l'objecte, o el fet perfecte. Mireu la primera part, minut i mig, on Sheldon explica molt be açò, malgrat diferenciar-nos en altres coses, sobretot la reciprocitat, ja que si el que es desitja és fer un regal, no fa falta esperar la tornada.

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;adsadasdadsasd&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

I per tant crec en la necessitat de fer regals, sense esperar res a canvi, per la il·lusió de veure que et porten, si et farà ús en un futur, o actualment... en definitiva és una balança que t'ajuda a veure com et coneixen, i com es posen en la teua pell, i endevinen el teu gust, i interessos.

En definitiva, queda molt més bonic rebre un regal, per xicotet que siga, que un bitllet, i crec en que cal fer regals, però cal fer-los amb cap, i reduint al màxim el numero de regals a fer o rebre, així com l'import. Un bon exemple per sol·lucionar aquest problema és "el amigo invisible", però en aquest es troba el problema en que a voltes et toca fer regal a algú que no coneixes molt, o no tens molt feedback i per tant perd de sentiment d'especialitat aquest regal, i a remat d'implicació per les dues parts. I per això pense que potser es pot fer fent-ho de forma pública, i cadascú trie a algú, per parts, o siga pares, i fills, un pare per a un fill, i l'altre per a l'altre, i viceversa. Jo personalment és el que proposaré l'any que ve, quan ho faja, si volen, ja vos diré.

Festivern

2012-01-04T13:12:00.003-05:00

Mireu...

... no fa falta dir res més

Un gobierno en funciones no puede aprobar la ley Sinde

2011-12-02T21:09:00.001-05:00

Hoy verás este texto en decenas de blogs. Si estás de acuerdo con él, reprodúcelo donde consideres oportuno.

Ante la previsible aprobación de la polémica “Ley Sinde”, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet seguimos manifestando –como hicimos en el Manifiesto de 2 de Diciembre de 2009- nuestra firme oposición a una norma que incluye modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet.

En principio no parece de recibo que un Gobierno en funciones adopte esta decisión en su último o uno de sus últimos Consejos de Ministros. Sería doblemente grave que se confirmaran las presiones ejercidas por EEUU, a través de su embajada en Madrid, como revelaron los cables de Wikileaks.

En todo caso insistimos en estos razonamientos:

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Què és fer política?

2011-12-02T09:41:00.000-05:00

Fa uns dies en una conversa/discussió amb una amiga va eixir un tema que em va fer adonar-me la diferència de punts de vista que tinguem sobre fer política, en eixe moment vaig obviar el tema, perquè entre altres era desviar la conversa, per enèsima volta, i a banda el caliu del moment no donava peu a parlar sobre això.

Però el cert és que em vaig adonar del concepte que ella tenia, i que tenen molts, ja què ella, i molta gent veuen fer política en participar de les institucions, entrar en els òrgans, i treballar per a aconseguir representació. Model electoralista demòcrata de partits, per dir-ho d'alguna forma. Jo ho veig d'altra forma, molt diferent, supose que la visió revolucionaria del terme, o no.

En primer pas pense que la política està en tot, som animals socials, i per tant polítics, i en cada decisió que fem, ho fem políticament. Inclús en fets tan senzills com alçar-te a mitja classe per a anar al bany, veig una valoració prèvia, pensant si el temps a perdre és suficientment valuós per a esperar, i aguantar una estona més o fins al final de la classe, o t'alces sense remordiments, ja que la classe no s'ho val.

I a partir d'ahí ho faig tot, o intente fer-ho segons la meua escala de valors, o principis, que també son en part els meus principis polítics. Intentant treballar socialment, amb la gent, ser obert amb tothom (malgrat ser una persona bastant tímida), comprensiu, i un llarg etcètera.

I, òbviament, a nivell de militància actue de la mateixa forma, i, tant a la universitat, com al poble, combine les reivindicacions amb actes d'un esperit més cultural, o formatiu.

Ella deia que podíem deixar-nos la participació institucional a la universitat, i que férem el que féiem sempre que era activitat cultural. Algo legítim baix el seu punt de vista, però que perd tota lògica en el meu, per molts motius. Militar en un sindicat implica això, lluitar i formar, i intentar arribar a conéixer els pròxims moviments que va a fer la universitat, com també passa a l'Assemblea de Joves del poble, on, malgrat no necessitar dels òrgans de l'ajuntament per a fer les nostres activitats, és desitjable formar part dels dos governs a diferents nivells per a poder accedir a la informació a hora, i adequar la feina i el treball al dia a dia dels àmbits de treball.

Amés fer feina cultural, com deia ella no està renyida en ningun cas a fer política, ja que treballar per la teva cultura, i per la teua visió, és fer política cap a la teua forma de veure el mon, i fomentant una contracultura de l'oficial, o assumint la que es fa com a pròpia en altres moments en que la política cultural municipal era més pròxima a la meua forma de veure.

I no és un fet gens desviat, i hi han molts casos que demostren que és així i que molta gent ho fa així, associacions culturals molt diverses, que des de la defensa d'uns valors, o uns trets, estan reivindicant un canvi, i fent política. I, un dels grans exemples pot ser, al País Valencià, Escola Valenciana, que sent una plataforma per la llengua, proposa models d'educació, i canvis socials molt grans, i dignifica la llengua i la cultura catalana no sols a les aules, sinó a tota la societat.

Evoque aquells moments

2011-11-19T09:51:00.001-05:00

"érem prou valents per fer qualsevol revolució..."

Per a Brams parlar dels principis és evocar els mocadors negres, per a mi els meus principis estan molt relacionats amb Xàtiva, i la universitat. Conéixer tanta gent, a assemblees, a concerts, al carrer.

I té una gran importància la música d'aquesta nit, les cançons de Feliu, que ens acompanyaven en les lluites, a Tavernes de la Valldigna, per, i contra, la línia d'alta tensió Castelló de la Ribera-Gàndia, a Xàtiva, on organitzarem un super concert, que hui vegent vídeos del moment em trauen un somriure, i molts records. Tornant a parafrasejar sempre més:

"No recordo d\'ençà un reguitzell de sentiments tan forts;
deu ser que el filtre dels anys deixa passar només els bons records."

Avui Feliu presenta el seu nou disc a Xàtiva, i et prepares per a aquest fet, escoltant revisionant vídeos de l'època. I a cada cançó no sols veus la lletra, la música, i a ell i Borja actuant, i donant-li vida, veus viatges arreu dels Països Catalans, veus mobilitzacions, crits, càntics, persones que fa temps que no veus. I alhora evoques ganes, ganes de lluitar, il·lusió per la lluita, i ganes de reprendre-la, abans era de Castelló, a Gandia, avui és un poc més al sud, a la Vall d'Albaida, el Comtat. i l'Alcoià (enllaç)... ahir era Bolonya, hui la seua filla l'Estratègia Universitat 2015. Una lluita de dia rere dia, a la qual evoquem, i a la qual es van sumant noves generacions, abans erem els xavalets, hui ja no som tants, i tenim al sobre l'experiència de guerres, i lluites socials.

Hui trobarem a evocar aquells moments d'assemblees a un sofà, i pancartes a una terrassa. De Ristera. De la família a que no veus, però et sents lligat.

Tal volta és romanticisme, sempre he pensat que un revolucionari deu ser un romàntic, tal volta l'enyorança de temps millors, o, tal volta té molt a veure aquest refredat que tinc, i les dècimes de calentura. O tal volta tot junt. Però si el constipat no va a més, hui tornarem a cantar, les noves i les velles cançons de Feliu, tal com feiem tantes voltes fa anys, com farem més voltes. Bé, si la malaltia m'ho permet xD

La centralitat

2011-11-15T17:44:00.001-05:00

Cal que deixem
de ser aquells que proposen
i passem a ser aquells
que atenyen els objectius.

(Guanyarem, Brams)

Sempre m'ha sorprés les lletres de Brams més constructives, moltes parlen de la centralitat política, i és que a nivell pràctic el PPSOE pacten els temes a parlar, i cada setmana es parla del que a ells els interessa, i per tant la resta sempre hem estat condemnats a proposar sobre eixos temes. Un joc amb les cartes marcades.

Això fa que molta gent no puga veure més enllà del que ells trauen a la vista de la gent. I a aquesta veu la resta de grups, tan polítics, com socials, com actors externs, que està a favor, o en contra del que diuen ells, o que fan al·legacions.

Per això és sempre la cerca d'aquestes lletres, i de molta gent, el trencar aquest joc, i com diu la lletra deixar de ser aquells qui proposen i passar a ser aquell qui té els objectius, marcar el calendari, i aconseguir eixir d'eixe cicle on ens passem sempre pegant voltes.

I per això també en aquestes eleccions l'esforç del PSOE és el silenci a altres veus que poden afectar als seus resultats, amb censures a televisions, i mitjans de comunicació i fent un "debat" cara a cara del PPSOE, amb, novament, certs temes censurats prèviament per a no fer malbé a les imatges dels dos partits, i donar ales a altres crítiques externes a la d'aquestes dues marques del neoliberalisme imperialista espanyol.

Ara, la resistència comença a trobar ferramentes i missatges que arriben a la gent, creant nous temes i nos calendaris, que no poden frenar aquesta gent. Primer trobem les xarxes socials, primer trobem les habituals, amb Facebook al capdavant, on pots arribar als teus contactes i aquests a altres, i que té un àmbit més proper, i per tant, amb major nivell d'influència, i per altre més massives, sobretot Twitter, on els TT (Trending Topic) i els HT (Hashtags), aquests quan arriben a un cert nombre de comentaris van sent visibles per tothom, i que la gent ho veja, i també comente. Un amic a un debat televisat deia que els TT no tenen ningun valor, i és cert, en part, i jo m'atrevisc amb el twittometre de "Público" (enllaç) ja que el fet que parlen de tu, o d'un tema no vol dir que ho facen a favor, però dic en part perquè si parlen d'un tema aquest tema té una centralitat, i per tant la gent està a favor o en contra, però està al mig, uns grans mestres en aquestes tècniques son els del bloc-compromís-bea, que de qualsevol cosa fan campanya cibernètica, com per exemple els #11segonscompromís, una mostra de victimisme per a augmentar la campanya cibernètica, i social, malgrat no haver buscat sol·lució al problema, no han fet ni un recurs, ni han acceptat temps que els donaven els altres partits, és més rentable plorar, i que la gent tinga llàstima i et faja cas, total el debat no el veu ningú. El segon mètode, i més important, és la coordinació, i el treball en xarxa, si la xarxa és molt gran pots fer canviar el tema del moment inclús als que sempre el marquen, malgrat que siga per condemnar-ho, els exemples més pròxims son la lluita de Bolonya, el referèndum per la independència al Principat, i el 15M. El 15M és una combinació, però els altres dos es fan a partir d'assemblees, associacions, i persones, que treballen des de la base organitzant-se, i que en casos com aquests van canviar tot l'status quo del moment. Fent que gent que mai havia parlat sobre aquests temes, com els nacionalistes de CIU es trobaren entre l'espasa i la paret, i que la resta de temes queden supeditats a aquest avui dia, encara. Inclús valga la redundància, el 15M a Barcelona va tindre que parlar sobre el dret a l'autodeterminació...

I ara? demà tinguem un nou tema on estem aconseguint la centralitat, en aquest cas a nivell estudiantil, quan va començar el curs el tema que marcaven els grans sindicats, i partits, eren les retallades a sanitat i educació, i les pujades de taxes a aquestes segones. El SEPC va seguir apostant per un altre tema, l'Estratègia Universitat 2015 ( que és?), la denuncia d'aquestes retallades i pujades estava clara, però s'explicava que tot venia a formar part d'aquesta estretègia, el pas següent de Bolonya, la gent al principi ens mirava amb cara estranya, com quan Bolonya, però la majoria d'assemblees, i associacions d'estudiants que sabien que ja fallaren per no fer cas fa anys, miraren els documents i les lleis del que es parlava, i es sumaren a la lluita. Fins fa relativament 2 mesos molt poca gent sabia que era l'EU2015, demà es convoca una vaga impulsada pel SEPC als PPCC, i on en molts indrets europeus es parla d'aquesta estratègia, i on ja podem veure per internet el muntó de pàgines on es parla, i les campanyes.

L'EU2015 ha trencat el discurs imperant de retallades, i pujades de taxes, i s'ha fet amb un espai propi, i no sols entre les associacions de base, sinó ja també entre els grans sindicats, que solem criticar tant. Ara els estudiants no parlem sols d'aquestes parts que sols son el principi del que ve, i que en part és una bombeta de fum.

El pròxim pas la proposta exacte, el model a seguir, passar de La protesta a la proposta, i crear tot un model universitari i educatiu lògic i amb unes bases socials reals, un ensenyament crític, que faça persones i no treballadors. Una proposta que eixirà a la llum amb la Carta Catalana dels Estudiants (CCE), i que deu aconseguir una centralitat política a nivell de les universitats i instituts catalans. Pot semblar massa pretensiós però no podem quedar-nos voltant eternament. Cal seguir treballant dia rere dia, i aconseguir més!!

Enllaços:

Document sobre l'Estretègia Universitat 2015 del SEPC

STEPV dóna suport a la vaga del moviment estudiantil el pròxim 17 de novembre

La FE CCOOPV dóna el seu suport a la vaga d'estudiants convocada pel SEPC i per diverses organitzacions el dijous dia 17

Diània

2011-11-09T11:19:00.002-04:00

De fa molt, però més de fa un temps cap ací, no em deixa de rodar pel cap la idea de la Diània, les Comarques Centrals. Des que soc valencià de capi a temps parcial, molt parcial, mai he tingut residència, però si estudie allí, gran part de la meua feina, i lluita ha estat allí. Això m'ha portat a conéixer i conviure en gent de tot el País Valencià, que s'han trobat en casos similars, son gent de fora, que donen vida a la contraValència, a la València valenciana, valga la redundància... Allí ens trobem molta gent, i la veritat és que quan et mous en moviments d'allí ens trobem "el milloret de cada casa" i això fa que ens acostumem a un treball més continu, i d'unes formes molt concretes. Gent que pensa molt similar, i treballa, i està acostumada a treballar, d'una forma molt exacta.

Però a que porta això? A nivell pràctic porta a varies coses, València cada dia és més València, i menys Valencia, així sense accents, o Blavencia. La ciutat està més i més organitzada, hi ha una xarxa invisible per a molts, però que poc a poc vas veient, i que notes en la gent. El treball diari funciona i molt, i dona peu a grans projectes que treballen, i funcionen, gràcies a aquesta gent que els alimentem. I que amb el temps el que fa és que molta d'aquesta gent acabe sent de València, i quedant-se casats amb els seus projectes i negocis.

Exemple, el nou vídeo d'Obrint Pas, on vegem la gent, entre altres de Salvem el Cabanyal, del CSB Terra, o del Racó de la Corbella, i on molta de la gent que reconec a les imatges no son de València i son clars exemples d'aquest fet.

Però per altra banda ens trobem la creu, el País Valencià, conquerint el Cap i Casal, estem deixant perdre el país, estem fent el mateix error de la història, el País, no és València, si no ho era fa segles, quan per població i diners tenia un poder central molt gran, i sols ciutats com Xàtiva, o Gandia, li feien ombra, hui més. I molta d'aquesta gent que es perd en pro de la capital suposaria un gran actiu per a recuperar tot un poble, o subcomarca. O dinamitzar altres certes zones on fa falta eixe punt de lluita pel país.

Gran part de les reunions d'organitzacions del "rotllo", de la resistència, es reuneixen a València, en quan en molts casos el seu eix de treball, i la seua força es troba a altres llocs. I el mateix passa amb seus, casals, o treballs. Està clar que no podem tancar-nos en els llocs on estem bé, en els nostres "guettos", però tampoc podem perdre el que és nostre, i el que pot ser un gran taller de maquines de guerra per a assetjar els indrets perduts, i acabar conquerint tot el país.

El fet és que amés ens trobem en altres fets bastants interessants, el nivell de lluita i treball. Quan arribes de València, quan intentes moure't al poble et trobes en molts frens que poden portar-te al desànim, i a les ganes de tornar a la contraValència. El nombre de persones amb ganes de guerra son molt menors, i més quan estàs acostumat a lluitar en un cert sector, joves, estudiants, i amés et trobes en una gran diferència d'organització i nivell de lluita. La gent militant a les valencies solen tindre un cert ordre a l'hora d'organitzar coses, i solen fer actes molt a sovint, i implicar-se en tots els que poden, en canvi als pobles i comarques ens trobem en que els actes estan gran part dels casos a mitjan omplir pels mateixos militants si no els interessa molt. Amés de trobar-te amb el tema de l'organització amb altres organitzacions, en tots els pobles hi han xiringuitos ja existents, que en molts casos son reticents a l'aparició de gent que vol més, o organitzar-se d'altra forma, en principi entre altres motius, per por a perdre la centralitat, o el poder. I després les altres organitzacions pròximes d'altres zones pròximes, on ens trobem amb unes males comunicacions.

En part això em passà sempre. Sempre he intentat que els fruits del que feia a València es notaren al poble i he treballat als dos llocs, però clar, no té ni el mateix èxit, ni connotacions, i formes. I et trobes en els entrebancs que he dit abans, i comences a pensar en no portar el que fas a València al poble, sinó el que fan altres entitats locals similars al teu poble.

Primer aprofites contactes de València, i festes varies, concerts, taules rodones..., per a fer contactes veure idees, i vas veient que molts problemes es repeteixen. Molts caràcters, i formes de pensar son iguals, vas veient la similitud de formes de parlar, d'actuar, de gustos, de viatges, de terres mitjanament llunyanes com son la Marina, el Comtat... i t'adones que no sols és qüestió de feines sinó de més. De similituds molt pròximes, i com son persones i pobles més pareguts a tu que altres a una distància molt menor, més al nord, en la Ribera, mateix. Treballes abans amb la penya de Xàtiva, que amb els companys d'Algemesí. Vas a un concert de la Marina, i no a un d'Alginet.

Son coses que no t'adones però fas. FEM.

Llavors et trobes en una paraula, Diània, en un llibre de Pellicer, i al mirar-lo veus la teua terra, la ruta de l'aigua de Xàtiva, des d'ella fins a Gandia. Llocs i muntanyes que has visitat. Vas a Beniarrés a la calçotada... i sents parlar de les Comarques Centrals. I t'informes més. És un tema que et ve al cap.

Arriben els estius i comences a anar de festa, i sempre vas a la Safor, a la Marina, a la Vall d'Albaida, i comentes el tema, escoltes parlar del consorci que es va crear fa anys. I poc a poc vas enganxant la història.

Som la Diània, les Comarques Centrals, una terra que ha sigut diferent de tota la vida. Vas adonant-te que és així, i et trobes amb documentals com aquest, l'Illa de Xàtiva.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

I acabes pensant en que Castelló és de la Ribera, però també és de Xàtiva, i de les Comarques Centrals. Perquè, Castelló, les Ènoves, i la Vall Farta eren xativines, nosaltres estem entre dos mons, entre dos terres (com heroes del silencio), entre dos formes diferents de viure i fer les coses. I si no penseu, on aneu a pegar una volteta, a Alzira, o a Xàtiva? A quines festes heu anat més a les d'Alzira, o a les de Xàtiva? On tingueu més amics? De què fer en això ja en parlarem un altre dia...

Calendaris

2011-09-04T19:41:00.001-04:00

Cada generació, i cada espai és un país diferent, no és el mateix País Valencià dels nostres avis que el nostre. I clar, el consens dels nostres avis, no suposa el nostre propi.

És per això que cada generació intenta guanyar-se el seu xicotet espai en la història, i alhora adequar el mon que li envolta al temps en que està vivint. I certes coses que abans eren inamovibles ja no en son tant, i els mots i valors canvien. El que abans era cuernut consentit, ara és una persona picara, asquetosa, o coses per l'estil.

Hi han sempre persones, o entitats que resten inamovibles, i que intenten frenar certes tendències, i altres que simplement van més lentes que el mon que les envolta, i quan creuen que s'han posat a dia estan altra volta endarrerits. Sol passar molt en gramàtica, però també en tots els àmbits de la vida, més ben dit en tots, molta gent sol ser reticent a canvis, i moltes institucions també. Les modes, les tendències, i els canvis tecnològics fan que tot avance molt ràpid, i hi ha gent que sempre li agrada certa època i vol quedar-se en un context, gent com en Franco Battiato que com deia a la seua cançó "Busco un centro de gravedad permanente que no varíe lo que ahora pienso de las cosas, de la gente, yo necesito un..."

En definitiva, hi han canvis, i tendències que van en una direcció, i quan el canvi és molt gran els afectats intenten defensar-se per a evitar perdre el seu status quo, o per a no canviar. Hi han exemples de tot típus però els més vistosos al llarg de la història son els polítics. Ací a l'estat espanyol hi han grans exemples, com son el cop d'estat, i posterior dictadura franquista, l'ús de la constitució espanyola per a frenar tot canvi possible, i les últimes reformes laborals, electorals, i de la constitució per a mantenir la classe dirigent, i els seus partits en el poder. O els atacs de les religions en un mon cada volta més desenvolupat, i avançat, que cada volta necessita menys, i creu menys en aquests credos, i menys encara pensa que les seues vides deuen estar regides per elles.

Unes religions que fins fa poc ho ocupaven tot en la nostra vida, i s'aliaven, i s'alien, amb el poder establert per a mantindre els seus privilegis. Fins a que tot el que existeix en el nostre entorn és religiós o militar-polític. Una mostra clara és el calendari, un calendari que ve marcat per certs sants, i tot gira al voltant d'aquests sants, i santes, i de l'església. Casos com les festes del poble, PATRONALS, oferides al patró del poble, festes de llocs, sants o victòries militars dels nostres senyors, i festes pròpies, amb la única excepció dels nostres aniversaris, però que alhora estan renyits amb els nostres sants, cosa que a mi no m'afecta, gràcies a tindre un nom protestant.

I això em porta al títol de la entrada, i al principi del text de nou, el calendari, i les ganes de canviar el mon, i fer-lo més com son nosaltres, a les forces de progrés, i el seu intent per millorar el mon. Ja en la Revolució Francesa s'intentà canviar el nom de dies, mesos, anys, festes, adequant-los a la actualitat d'aquell moment. Algo que nosaltres no podem deixar d'intentar, primer per a respondre a la societat actual, i segon per la nostra enveja de marcar un espai en la història, i deixar ahi la nostra petjada. Reanomenem les festes, i les fem majors, i les oferim als verdaders protagonistes de la festa, la gent que les viu, i intentem deixar noves festes als nostres calendaris, festes i activitats, com son ací al poble, el sopar del guardó, la pujada al Castellet, o a nivell del País Valencià la festa que marca hui el calendari, encara que ja passen de les 12, la Festa Estellés, una festa que s'apropa a la nostra realitat més directa del dia a dia, ja que, ell, Vicent Andrés, com diu Feliu Ventura en la seua última entrevista al diari Ara, abans de l'eixida del seu pròxim disc, aconseguia dir les coses d’una manera bella amb el llenguatge de la gent. I per tant apropava la nostra cultura a l'altura del quotidià, i feia del més quotidià el més universal, engrandint més la nostra cultura. I per tant l'homenatge al poeta és també un homenatge a la nostra cultura, a la nostra ambició, i la nostra força de resistència i lluita, i per tant a nosaltres mateixos, perquè nosaltres, tots nosaltres, la gent que estima la nostra cultura, i que la viu, som la nostra cultura, i el nostre poble, i quan veus això no et queda més que retre-li homenatge a qui t'ho ha fet veure, i assumir la veu d'un poble.

Festa Estellés

2011-09-03T22:00:00.000-04:00

L'any passat començarem a celebrar la festa Estellés, una festa marcada per el 4 de setembre, data de naixement del poeta de Burjassot.

Una festa diferent a la majoria, perquè no parlem d'un sant, tot el contrari, una persona que tocava terra, que escrivia i vivia les coses més normals i pròximes. Que no parla d'una batalla, ja que la seua lluita durà tota la vida, i es basava en les xicotetes batalles del dia a dia, com tants altres. Que no era un esportista, però que també eixamplava la nostra consciència nacional, no en veure com guanyava un títol, sinó en llegir el que eixia de la seua màquina d'escriure.

En definitiva una festa, i una diada, que es basa en la cultura, en les nostres lletres, en les lletres del poble, escrites des de i per a ell. I que per tant dona un contingut diferent a la festa, i la carrega d'una sensibilitat major. Cada any ens sumem més pobles, i anem a seguir fent-ho fins que aquesta diada estiga al calendari habitual, i siga una festa a tots els nivell de la llei, i més. Ja és hora de trencar amb el vell model de festes, i començar un de nou, un d'homenatge a nosaltres mateix, de recordar i estimar allò que ens fa poble.

La CUP crida a desobeïr la interlocutòria del TSJC sobre la llengua

2011-09-03T13:10:00.000-04:00

Jo sempre he cregut que la desobediència si és justa i necessària és molt bonica.

Notícia apareguda a Llibertat.cat (enllaç)

Davant de la interlocutòria del TSJC contra el model educatiu català i la llengua, la CUP ha fet una crida a la comunitat educativa perquè la desobeixi.

La formació independentista demana a la Generalitat de Catalunya que "no s'agenollidavant d'una nova imposició de l'Estat". Els independentistes considerenque l'ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament alPrincipat s’ha mostrat vàlid com una eina de cohesió social, i a més ha permès la integració dels alumnes nouvinguts provinents d’arreu del món.

En aquest sentit, opinen que la interlocutòria del TSJC "no fa més que alimentar una fictícia imposició del català a Catalunya, idea alimentada per l'extrema dreta espanyolista del PP, Ciutadans i entitats com Convivència Cívica Catalana, que lluny de vetllar per la pau social, mantenen un discurs violentíssim, cercant el conflicte permanent".

La CUP recorda que l’experiència de l’escola catalana posa de manifestque els models segregacionistes, com l’impulsat pel PP al País Valencià,han suposat la minorització de la llengua catalana en aquells territoris on és la llengua pròpia. Per contra, consideren que "mantenir-la com a llengua vehicular de l’ensenyament en garanteix la transmissió generacional independentment de l’origen dels alumnes".

Per tot, això, la CUP ha fet una crida a la ciutadania a la insubmissió ila desobediència, especialment a tots els membres de la comunitat educativa. Així mateix, demana que els claustres d’escoles i instituts esposicionin públicament en la defensa del català com a llengua vehicular de l’ensenyament.

En darrer terme, han instat al Govern de la Generalitat "a noagenollar-se davant una nova imposició de l’estat espanyol" i a la restad’a dministracions públiques del país amb competències en l’àmbit de l’ensenyament, a seguir la crida a la desobediència.

Per saber-ne més:

El TSJC amenaça perquè s'apliqui l'ensenyament de l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles

La CAL :"Pel català a l'escola, ni un pas enrere!"

El PP vol imposar l'espanyol a la sanitat de les Balears

Endavant denuncia la presistent persecució del model lingüístic català

Mig miler de persones s'apleguen a la plaça de Sant Jaume contra les sentències del Tribunal Suprem

La CUP convoca concentracions de protesta arreu del país

El Tribunal Suprem estableix que el castellà ha de ser vehicular a les escoles de Catalunya

Els funcionaris de les Illes Balears no hauran de saber català

Mobilitzacions per l'ensenyament en català al País Valencià

El TSJC suspèn el reglament d'ús del català de la Diputació de Girona

L'IES de Porreres acorda que la llengua catalana es faci servir en totes les assignatures

El TC ataca ara el consum i el cinema en català

El català no serà preferent ni a l'Ajuntament de Barcelona ni a la Diputació de Lleida

El Govern es personarà en el recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Acollida

La Plataforma per la Llengua denuncia l'actitud hostil de la "Defensora del Pueblo"

La Defensora del Pueblo és filla d'un falangista radical, Carlos Cava de Llano

Nova estocada espanyola, aquest cop contra l'acollida en català

Salou: "Benvingudes a Catalunya, parlem català"

L'Obra Cultural Balear presenta "La llengua és la clau"

Immigrants i autòctons

El català

Maulets presenta la campanya «El bilingüisme aixafa el català»

L’Esquerra Independentista es manifesta en defensa del català a Barcelona

Tornem a intentar-ho, MTV Tunning

2011-08-31T11:35:00.000-04:00

Fa uns mesos que vaig intentar anar al programa MTV Tunning, vaig fer un vídeo a corre-cuita i en tres dies vaig recollir més vots que molts dels altres participants en setmanes. Els problemes, 2, em vaig enterar a última hora, i no no vam poder votar tot el que desitjavem, i els guanyadors aconseguien milers de vots al dia gràcies a hacks, que els canviaven automàticament la IP i els votaven.

Enguany ho tornem a intentar, amb temps, sols fa una setmana que començaren les votacions, amb força, i finalment amb un canvi a les votacions, per votar fa falta que es realitze una suma, que és bo per dues coses, evita que els hacks puguen fer el que volen sense necessitat d'algú que els mire, i evita que algun que altre cani puga votar xD. Per tant la diferència és abismal, l'any passat els primers guanyaven al voltant de 4000 i 5000 vots al dia, enguany el primer encara no té 6000 vots, i nosaltres en un dia portem ja quasi 1000!!!

Per tant, si voleu evitar que el Dor em cante l'any que ve una albada dient-me que tinc el cotxe reventat, i que van a tirar-me'l, si voleu que el nostre poble, la nostra música (el fons del vídeo és Orxata), i el cotxe que més festivals en valencià s'ha tragat ixquen a la MTV, i de pas voleu alegrar-me el dia aconseguint-me que el cotxe lluisca millor que nou, per favor voteu-me.

Feu-ho per mi, feu-ho per caritat cristiana, feu-ho per guanyar punts amb el carma, feu-ho per sentir-vos millor, però feu-ho, perquè si ho feu, i ho fem, tindrem al poble un dels cotxes tunejats per la MTV, i si m'ho demaneu segur que vos pegue una volteta xD.

Per votar-me entreu a aquest enllaç i voteu fins a 5 voltes per IP i dia. Si voteu més no puja encara que diga que és un vot correcte. Per tant si voleu votar més degueu votar des d'altres cases, o reiniciar el router i canviar d'IP. Sinó espereu a l'endemà. Moltes gràcies.

http://www.mtvtuneame.es/ver/2015

Intencionalitat, i impossibilitat

2011-08-30T19:03:00.000-04:00

Avuí ha eixit una notícia bastant interessant, la Unió de Guàrdies Civils ha demanat que les multes siguen adequades al nivell de salaris dels treballadors (notícia). En principi la idea és bona, els guàrdies, veuen dia a dia com gent amb una renda bastant alta, amb cotxes de gran cilindrada son multats, i paguen la multa i segueixen a tota velocitat. Total que és 50 € per a algú que va a gastar-se més en combustible, o en el sopar que es farà al restaurant on van a sopar?

Ells diuen que una multa per un excés de velocitat alt està al voltant de 350 euros, i que si la gent normal guanya 1000 euros ens suposa molt, però per a qui guanya 3000 euros al mes, no li suposa gairebé res. I tendeixen a reincidir. Amés en els últims temps els salaris de les persones estan baixant, i per tant el cost de les multes també deu baixar.

Fins ací tot correcte, i totalment d'acord. Però quin és el problema? Per què va a quedar-se en res aquesta proposta?

La proposta és bona, en països com Finlàndia funcionen perfectament, fa un temps denunciaren a un alt directiu de Nokia per un import superior a 200.000€ per pillar-lo després de passar-se uns quants semàfors a una velocitat realment alta, amb altres agreujants. Segur que a la pròxima s'ho pensarà dues voltes.

Però entre Finlàndia i l'estat espanyol hi ha una gran diferència, la corrupció i el mercat negre està a cada cantó. Molta gent treballa en negre, encara que siga com un aport al seu minúscul salari, així que el nivell salarial no és el correcte. I molta gent amb diners a nivell legal ni treballen. Per tant la primera opció d'adequar a nivell salarial és injusta, i gairebé impossible. Ens trobariem en casos de persones circulant a més de 180, en un BMW, amb la multa mínima. I d'altres casos, on un pare de família, amb un salari de 2500 €, del que menja tota la família, que anant a 140 km/h pagara una multa molt major.

Per tant per a efectuar una reforma d'aquest típus, i per a que aconseguira la intenció que els guàrdies civils pretenen caldria fer un munt d'accions per a destruir un mercat negre, i un frau fiscal, del que els gestors del govern no estan disposats, i menys als seus propietaris de grans empreses que s'aprofiten d'aquest sistema insolidari, injust, i mal organitzat.

Amés ens ve altre motiu d'intenció, fa uns mesos vaig escriure un text sobre la reforma en les multes, una reforma que reduïa les sancions en punts a les multes de velocitat, i alhora també el seu preu, amés de fer grans descomptes per pagar-les immediatament, en definitiva, et pillen a 140 i pagues 50 €, cosa bastant assequible per a gent en diners. La intenció de la reforma omplir les arques públiques amb multes de velocitat dels que tenen diners. No els pugen els impostos, però els posen un impost de 50€ per anar ràpid per la carretera. Per tant, si el govern desitjava que la gent conduira ràpid, per a que pagara multes, i aconseguir ingressos extra, com van a fer polítiques per a evitar eixes multes? Saben que a 140 no és una bestiesa circular, així que t'ho deixen fàcil i si amés cobren uns quants milions d'euros extra en multes a l'any, perfecte. En definitiva, la intenció del govern és que aquests rics els denuncien moltes voltes, i per tant és impossible que els frenen amb mesures contra la reincidència, o amb grans multes, que poden fer que els denuncien 1 volta, però no més.

Cost d’Oportunitat

2011-08-29T17:59:00.000-04:00

A l’institut, i ala universitat, ens ensenyen un dels principis bàsics de l’economia, el costd’oportunitat, un cost diferent al cost monetari, i que ens mostra de forma mésvisual el cost d’alguna cosa. Aquest cost és anterior a la moneda inclús, i esbasa a la comparació de bens.

El principi ésbàsic, a què renunciem per a aconseguir una cosa. L’explicació a l’institut éssenzilla, tu pots produir creïlles o tomaques, quants kg de creïlles hasproduït, i a quants kilograms de tomaques has renunciat per aconseguir-ho. Méstard ve l’anàlisi i norma, del cost d’oportunitat marginal, on es trau a quantes renuncia per a aconseguir una unitat més. Algo que en la majoria de casos noés viable, sobretot per la desigualtat que existeix. M’explique, un tomacarprodueix X tomaques, per tant hi haurà posicions en que produir una creïlla méssols supose no donar cert fertilitzant al tomacar, i donar-li’l a la planta deles queraïlles, i altres casos suposarà utilitzar l’espai d’un tomacar per plantaruna planta de queraïlles més i per tant per a produir 1 queraïlla més renunciema 20 tomaques, o més.

El terme éssenzill i espere que s’haja entès.

Ara el posem enun context diferent, i pròxim les festes del poble. La regidora delegada defestes i cultura, en l’únic ple ordinari que ha hagut fins el moment, varespondre a la pregunta de què ens costaven els bous, que les festes anaven acostar el mateix que l’any anterior, una bonica forma d’anar-se’n per lesrames, i d’evitar informar en el moment de que costaven els bous, la gent, permotius de comparacions parla d’un preu al voltant dels 35.000 a 50.000 €, però sense les xifres realssols son especulacions,

A nivell pràctic,aquesta festa ha estat un èxit, amb un ple en molts dels dies que s’ha realitzatfesta dins, que a remat ha suposat una venda d’unes 5000 – 8000 entrades,segons en qui parles, el que suposa un retorn d’entre 5000 i 8000 euros a lesarques municipals, d’eixos 35.000 – 50.000 €, que donat que es repetien persones pot suposar una visita de 2500persones del poble, 3000 com a molt.

Però si mirem ianalitzem el cost d’oportunitat, em pregunte si prefereixen eixos dies de bous,o el que realment ens ha costat. Una orquestra, la nit de la cançó, la nit derock, discomòbils de qualitat (les que han hagut les han pagat els pubs, amb elminso pressupost que tenen), una mascletada, la nit d’albades, el pregó defestes, passa-carrers infantils, i altres activitats que ara no em venen alcap. Un bon grapat d’activitats que podríem haver fet al poble, i queassociacions del poble s’han esforçat per a que es feren, fent algunes baixcost propi, en bé del poble. I que han donat, o marcat, les festes 2011 de pocavarietat, i diversitat, i amb molt poques activitats per a certs grups d’edat, otipus de persones.

En definitiva, uncost d’oportunitat que ha fet que les festes 2011 es resumiren, per molta gent,per Bous, discomòbils, i festeres (malgrat que aquestes poc tinguen que dir enl’assumpte de que parlem).

Ells, nosaltres

2011-06-15T10:46:00.118-04:00

A veure com m'ix la improvisació total.

Vivim en una creuada bastant estranya. Ells, l'imperi, l'economia, els polítics, les classes dominants, el sistema, l'enemic, fan i desfan al seu gust. Tenen organitzat el mon, i saben on ens volen, baixos salaris, nuls serveis socials, i treball estacional sobretot en el sector de serveis a les grans potències econòmiques, i especialment sent el balneari d'Europa.

Ho controlen tot, mitjans de comunicació, governs, sistemes econòmics globals, la vida de cadascú de nosaltres. I quan alguna cosa no els agrada bloquegen per a que la seua voluntat sia la que conta. Exemples molts, la caiguda de la borsa en Perú només guanyar l'esquerra, per ordre de l'oligarquia que exigeix, entre altres, saber qui serà el ministre d'economia del país, és una bona mostra.

Durant els anys han aprés, i molt. Han aprés que no poden voler controlar-ho tot, i en tots els aspectes, que abans de fer un pas, han de saber moure les peces de control social, amb debats, i preguntes, als mitjans de comunicació, que han de donar un aire de llibertat a l'esclavitud del mercat, amagar la seua presència, i parlar del mercat, dels inversors, i altres inconcluències, a posar per davant valors inamovibles que eviten el canvi, a centrar l'atenció en els temes trivials, sense afrontar els importants, i declarant-los d'intocables. A negar l'existència a qui no els interessa, tatxant-los amb despectivitat, i anul·lant el seu dret a paraula. En definitiva a crear "democràcies" a la seua altura, assolint la centralitat del discurs, amagant el seu poder, amb la llibertat d'expressió, amb el dret d'elecció entre els seus partits.

Nosaltres, putejats, cada dia més, menys garanties, menys drets, més obligacions, menys salaris, obligats a agrair cada gest de compassió que ens donen... CANSATS.

Cansats de les seues mentides, de que ens demanen cada dia més, i ells ho desaprofiten, malbaraten, i balafien. Deixant-nos sense sanitat, justícia, educació. Venent-nos com a trossos de carn en ETTs, contractes precaris, i programes de pràctiques, o com becaris o aprenents,

Ells ens deixen protestar, ens deixen manifestar la nostra disconformitat, de res ens val, controlen la opinió des dels mitjans, amb postures comprensives, però negatòries.

Nosaltres ens cansem del seu joc, demanem justícia, i ells segueixen llevant-nos-en, i anem un punt més endavant, movilitzacions més actives, prou de meditar a una plaça, prou de fer poesies a fires.

Ells ens neguen el dret de manifestar-nos, no és lícit si no els deixem seguir fent la seua, reunint-se en les Corts, Parlaments, o Senats, i firmant i decretant nous atacs. Som violents, i les televisions, i les ràdios no paren de repetir-ho. Al carrer l'opinió general va cedint al seu missatge, "És que clar, ara estan molt radicals, ara no fan el mateix", "la violència no és intolerable, i els deslegitima"

Quina opció ens queda? Morir o lluitar? Ser esclaus o no acceptar el seu poder?

V, en la pel·lícula V de Vendetta deia que "la violència pot utilitzar-se per a fer el bé", algo sempre rebatible, però el que està clar, el que és de caixó, és que aplega un moment en que la gent es cansa d'estar amb les mans alçades mentre els polítics, el mercat, i les grans fortunes li agafen els diners, mentre els antiavalots el colpegen. I que aplega un moment en que la resposta és necessària, una resposta al mateix nivell de l'agressió que s'està revent. No com el que ha havut fins ara, sinó més gran i fort.

Avui, el dijous passat, el debat era, és legitima l'actuació dels manifestants indignats? Una resposta que va arribar sola, amb la concentració per el valencià de la vesprada. Milers de persones exigint i ni una resposta pel govern, ni una consideració, sols el silenci, tant per part d'ells, com dels mitjans que controlen. Una resposta que arriba a diari, amb una resposta nul·la del poder a les reclamacions de cadascú de nosaltres a diari. Quan en el Severí gairebé el 100% dels xiquets es manifesten de la mà dels seus pares per reclamar un centre digne on creixer, i agafar la base del que seran en un futur, i ni l'inspector ha preguntat per aquests fets. Quan el pròxim dissabte la manifestació serà massiva pel valencià, o el passat abril per reclamar un pas endarrere en la censura a Tv3, on milers i milers de persones reclamaven, i ací no passa res.

Ells: ja s'heu manifestat, ale, ja heu reclamat democràticament, tranquils estem en democràcia, heu complit el vostre dret de no estar d'acord. I nosaltres de fer el que ens done la gana.

Els "nous" grups de facebook

2011-06-14T17:28:00.000-04:00

Fa un temps, any, any i mig, els grups eren la moda, hi havia grups per a tot, els grups eren semblants als actuals m'agrada. Jo formava part de tants que la xarxa social em bloquejà l'accés a nous, començava per dir-me que no podia demanar la invitació, sinó que tenien que convidar-me, i finalment ni convidant-me, estava en massa fricades sense trellat.

Una vegada una gran quantitat de gent ens quedàvem així va començar a créixer la nova moda, els m'agrada. Pàgines de debat, obertes, i on tothom pot posar m'agrada i entrar. No sé si a hores d'ara té un límit, però jo estic en tantes que ja ho dubte. En principi les pàgines, conegudes per m'agrada, entre altres coses, perquè per a entrar tens que posar m'agrada, i per a deixar de ser membre ja no m'agrada. Son en base la representació per a associacions i empreses. I tenen una legislació especial respecte censura, i altres coses semblants.

A hores d'ara ens trobem en que caldria diferenciar, i començar a divergir els dos models de m'agrada, o pàgina, les pàgines per a associacions, projectes, i empreses, i les pàgines xorra, i burrades varies, que posem m'agrada per la conya, tals com jo també bufava als jocs de la game boy quan no anavenm, o gente que se queja del sueldo de los politicos pero no del sueldo de Messi. Entre altres coses, perquè les pàgines primeres deuen tindre unes ferramentes més ben dirigides a la comunicació, i divulgació d'activitats.

Ara, el que està tornant a créixer son els grups, els nous grups. Aquests son diferents, funcionen com una eina privada, amb xat de grup propi i tot, que serveix per a coordinació de grups de persones. Una pàgina molt bona, que a hores d'ara encara li trobe un parell d'errors, tals com que tots puguen convidar, o que el gestor de la pàgina puga posar el nivell de seguretat que desitge. Però que aporta una gran quantitat de serveis que deixen als anteriors grups com a element decoratiu dels nostres perfils, i que fa que grups anteriors que si funcionaven, comencen a ser un estorb per la falta d'opció de poder actualitzar-los als models nous.

La cosa és que ha tornat a disparar-se un poc aquests, jo sols estava en 4, un programa de ràdio del tio Pau Pikonenko, el Milindrin més ratero, o siga Ciutat Tanatori, la trobada del Voluntariat lingüístic interuniversitari de la Xarxa Vives d'enguany, l'Assemblea de Joves del poble, i els companys de classe d'una ex-companya de l'escola, que està fent el paper del que teniem abans de tots els estudiants del Severí Torres, per el motiu abans dit de l'obsolescència tecnològica dels anteriors grups. A hores d'ara els grups van creixent, i ja van apareguent els grups per a realitzar activitats alternatives a la disco, i els concerts, indignats de la subcomarca, fans d'un amic que és porter a Antella, i altres més, arribant en qüestió de setmanes a 12 grups, i creixent.

Açò em porta a una reflexió, i és que, donada la naturalesa, ferramentes, i serveis, aquests grups devem tenir-los en un nombre reduit, i aprofitar-los com cal, grups d'amics, d'organitzacions, i d'interessos comuns, per tal d'organitzar-se'n. Però per això, i donat que els xats poden ser molests, i les notícies imparables, cal ser més minuciós a l'hora d'estar en aquests grups, i sols estar si t'interessa. Aquests grups poden aportar xats interessants, amb converses molt bones, però que a gent pot cansar-la, si se n'ix dels punts inicials del grup, i per tant no és compartida. Per tant cal ser crític, i sever, en el funcionament per a que siguen el que deuen ser una bona ferramenta per a la coordinació de gent. Cal ser amés molt conscients d'estar en les pàgines que volem estar, i eixir de les que no creguem que deguem estar, o que entren en temes que no ens interessen.

Indignats a debat

2011-06-10T17:57:00.104-04:00

Bé i una volta posat el decàleg, ací ve la meua valoració d'ell:

- Respecte real als valors de justícia, llibertat, igualtat i pluralisme.

A nivell pràctic qui no respecta els valors és el poble, així que és un punt difícilment portable a la realitat, la única visió possible és l'exigència d'una educació de valors, per a que les futures generacions sàpiguen reflexionar sobre aquests i altres valors, i adonar-se de la seua importància. Amés de fer així unes generacions més crítiques, i realistes.

Limitació de les assignacions econòmiques i privilegis dels càrrecs públics. Incapacitació permanent dels condemnats per corrupció per a tornar a presentar-se a unes eleccions.

Tampoc ho acabe de veure, el punt és com a mínim insuficient, el que cal és una llei de transparència, i a ser possible per a tots els residents, no sols per als polítics, al model finés, així evitariem la corrupció de principi, i de pas altres problemes com poden ser l'economia submergida. Una volta açò ja és viable enfortir les sancions per corrupció, però segurament i donada la clara facilitat per a comprova la trampa, la gent s'ho pensaria, segurament, sense endurir la legislació en condemnes.

- Modificació de la Llei Electoral. De manera que es garantisca la representativitat i proporcionalitat, cuidant que no es discrimine a cap força política ni voluntat social, permetent l’entrada dels partits minoritaris i acabant amb el bipartidisme. No a la barrera del 5%, la més alta de tot l’Estat.

Si el que demanem és democràcia real, no podem quedar-nos en llevar la barrera del 5%, cal aplegar a la representació per barris, i pobles, i carrers si és necessari, i que sàpigues a qui votes, no com ara que tu saps qui és el primer de la llista, i tampoc, però qui coneix al numero 12 de la llista del PP? Amés de que els que es presenten deurien aportar als possibles votants el seu currículum des del principi, de forma completa, i així demostrar les seues aptituds.

- Enfatitzar en els mecanismes que permeten a la ciutadania exercir la democràcia directa, com a referèndums, en els casos de decisions soci-econòmiques importants. Simplificar els mecanismes per a la presentació d’iniciatives legislatives populars.

Estic d'acord en el punt, encara que jo ho tiraria un pas més avant, obligatorietat de votar certes coses en referèndum, coses com conflictes armats, pressupostos, o tria del cap d'estat (a hores d'ara triat a dit per Franco)

- Imposició de la consulta popular obligatòria i vinculant per a l’elaboració i aprovació dels pressupostos municipals, autonòmics i estatals.

Aquest punt forma part de l'anterior, em calle.

- Modificació i creació de mecanismes de control que asseguren l’estricta separació dels poders públics. Assegurar l’absoluta independència del poder judicial.

És obvi, però per a fer això tenim un problema, caldria renovar quasi totalment els jutges, i veure quin seria el millor mètode d'elecció, o siga durant un temps hi hauria problemes en la justícia. Ara totalment a favor!!

- Consideració com a béns d’utilitat pública els serveis de primera necessitat per a la ciutadania com l’energia, xarxes de comunicació, alimentació, transports i banca. Prohibició per tant dels monopolis i oligopolis privats en subministrament d’aquests béns.

La cosa és que jo crec que gran part d'eixos bens i serveis deurien ser públics directament, i que cal exigir un funcionament perfecte. Quan alguna cosa és d'utilitat pública deu buscar-se la millor qualitat al menor preu possible, i òbviament a nivell privat, si tenen que guanyar prou diners per als accionistes no poden ser tan competitius com un estat, que la seua preocupació és el benestar màxim dels seus ciutadans.

- Dret al treball digne, estable i de qualitat. Prohibició dels EREs en empreses amb beneficis. Dret de tota la ciutadania a prestacions socials públiques que asseguren una vida digna.

El punt de amb beneficis em sobra, i jo el canviaria per altres coses (amés en valencià és ERO). Crec que ja és hora de demanar el SMU (Salari Mínim Universal) moltes coses poden canviar. Amés de començar a parlar de la reducció de jornada laboral. Punt, com quasi tots, insuficient, i que aporta poc.

- Establiment de mecanismes ciutadans de control de la gestió pública que eviten la corrupció política. Control ciutadà de les activitats econòmiques dels càrrecs públics i establiment d’un sistema d’incompatibilitats que impossibilite l’exercici i el lucre per activitats públiques i privades.

Punt repetit.

- Establiment d’un sistema fiscal progressiu. Establiment a nivell global d’un impost a grans fortunes i a les transaccions financeres especulatives. Desaparició immediata dels paradisos fiscals.

I major a aquest, o siga, estic cansat dels missatges de baixar impostos, mentre van privatitzant-ho tot, incluits serveis com la sanitat o l'educació. Amés si es fera una llei com la que he dit abans, aquest també serien visibles, i controlables.

- Control ciutadà de les pràctiques de les entitats bancàries. Prohibició de les clàusules abusives en particular respecte de les hipoteques.

Tornem a l'anterior claredat. Ara lo de les hipotèques, i les cases caldria mirar de solucionar el problema que tinguem.

- Convocatòria d’una Assemblea Constituent.

Assemblea com? de qui? Cal especificar, sinó la proposta no té ni cap ni peus.

Amés caldria parlar d'altres punts que ací no estan, tals com el dret a l'autodeterminació. I de tota la informació del que està passant d'intent de control de les assemblees per a que funcionen en una línia, amés bastant diferent a les demandes de la gent que està indignada, i està col·laborant, i participant. Amés d'un trencament, o intent, amb els moviments socials, i les ideologies polítiques.

Al final, vulguen o no tenen que recorrer a aquests per a buscar solucions i exemples de solucions alternatives a les solucions del capital, i el PPSOE. Reconeixen que la majoria no està formada, però no volen sentir de les idees, ni de les solucions que proposen altres que porten anys treballant els problemes que tracten a aquesta i altres acampades.

També veig una falta de propostes socials, i sobretot d'igualtat, amés de que cada demanda deu respondre a un problema, i amb unes fins exactes, i en molts casos, denuncien el problema en el decàleg, però donen solucions clarament insuficients, no sé si per por a acceptar les úniques solucions que queden.

Una por que es trasllada a temes com la política, gent que es diu apolítica, i cridant consignes d'esquerres, no voler cap bandera, no voler que es parle de polítics, en quan son indignats per aquests polítics, i la seua "especie".

Tal volta al principi, amb tota la desinformació que hi ha, era un bon moment per a anar amb l'apolitisme, però sols al principi, perquè la gent en el debat se n'adona de quines solucions son les uniques que queden, i van adonant-se de la realitat dia rere dia.

Indignats

2011-06-10T15:21:00.014-04:00

Ahir vaig participar per primera volta en el moviment dels indignats. Estic al poble i no he anat mai a ninguna de les seues assemblees, ni comissions, ni cap altra activitat d'ells. Però no deixava de pensar, que malgrat que estic tan indignat com ells, no deixava de veure problemes en els seus plantejaments, perquè buscant els mínims han fet un manifest, o decàleg de minims, que em pareix insuficient, i amb punts en que no estic d'acord. Ací el seu decàleg, en valencià, he entrat a la web, i m'ha fet gràcia, ja que si apretes sols el botó ix en castellà, i si no en la llista pots trobar-la en un ordre totalment lògic, està l'últim de la llista.

Estem vivint un moment històric sense precedents en la nostra democràcia: la indignació s’ha transformat -gràcies al suport massiu dels ciutadans- en esperança de canviar el que tant ens indigna. Anem a necessitar energia, valentia i ganes de treballar en un projecte comú.

Per a evitar que la força d’aquest moviment de societat civil siga *fagocitada o manipulada per elements aliens a ell, proposem un decàleg de mesures concretes que, de dur-les a terme ens conduiran a la democràcia plural i justa que exigim.

- Respecte real als valors de justícia, llibertat, igualtat i pluralisme.

- Limitació de les assignacions econòmiques i privilegis dels càrrecs públics. Incapacitació permanent dels condemnats per corrupció per a tornar a presentar-se a unes eleccions.

- Imposició de la consulta popular obligatòria i vinculant per a l’elaboració i aprovació dels pressupostos municipals, autonòmics i estatals.

- Modificació i creació de mecanismes de control que asseguren l’estricta separació dels poders públics. Assegurar l’absoluta independència del poder judicial.

- Dret al treball digne, estable i de qualitat. Prohibició dels EREs en empreses amb beneficis. Dret de tota la ciutadania a prestacions socials públiques que asseguren una vida digna.

- Dret al treball digne, estable i de qualitat. Prohibició dels EROs (Expedient de Regulació d’Ocupació) en empreses amb beneficis. Dret de tota la ciutadania a prestacions socials públiques que asseguren una vida digna.

- Control ciutadà de les pràctiques de les entitats bancàries. Prohibició de les clàusules abusives en particular respecte de les hipoteques.

- Convocatòria d’una Assemblea Constituent.

Açò encara no són propostes definitives, han sigut elaborades perquè ens demanen propostes, els qui mai han tingut propostes.
Ens demanen programa polític els qui se salten sistemàticament els seus programes polítics.
Ens demanen transparència qui mai ens ha explicat res. Qui mai ens ha preguntat res.

Ens demanen propostes els qui tenen milions i milions, a els qui tenim carpes i cartons, precarietat i atur, deutes i més deutes.
Ens demanen propostes perquè el poder ja no són ells, el poder som nosaltres.
Ens demanen propostes perquè tenen pressa, tenen pressa perquè tenen por.
Però nosaltres no tenim pressa, perquè el temps ara ja no és el seu. El temps és nostre.

Tenim paciència perquè sabem que açò va a créixer.
Tenim paciència perquè no tenim por.

ACAMPADA VALÈNCIA, MAIG 2011

http://www.acampadavalencia.net/

http://valencia.tomalaplaza.net/

http://www.youtube.com/user/acampadavlcvideo

M'encanta jugar al "Tropico"

2011-06-10T12:48:00.040-04:00

Per als que no el coneguen el "Tropico" és un joc d'estratègia a temps real, de gestió. Sempre m'ha agradat jugar a aquests jocs en que el principal fi és creixer.

Aquest però és un poc diferent, tu, a diferència d'altres que he jugat abans, no eres un Cesar de Roma, un Faraó, o un manat dels deus per a dur el teu poble a la victòria. En aquest joc, tu eres un dictador d'una república bananera al Tròpic. Pots elegir insignes personatges com son Fidel Castro, el Che Guevara, Gustavo Pinochet... (be algun més insigne que altre). I et trobes en una illa amb pocs recursos, i reptes bastant interessants des del principi.

Reptes com un gran turisme, un percentatge de felicitat X, sobreviure X anys al poder, o aplegar a tindre un fons privat en Suïssa d'X diners.

Tinc amics que diuen que no deuria/em jugar a eixe joc, diuen que és incoherent en la nostra ideologia, sobretot per el fet de que hi han moltes ferramentes molt xungues al joc, tals com matar a una persona, sobornar-la, negar les eleccions o fer-ne trampes en aquestes, i altres de tipus turístiques que recorden al PP, tals com la visita del papa, fer un casino, un aeroport (com en la Plana), o una televisió per a adorar, i manipular al poble (el lider, tu amigo),

Però a mi m'agrada, sobretot per pegar-li la volta, cadascú té la seua estratègia, tinc un amic que em deia que ell sempre li pujava el salari al màxim als militars, i així evitava els colps d'estat, i les revoltes, i negava tota llibertat, per a anar passant el temps. La meua és diferent, és en part, ser el simpàtic dictador, al model Veneçolà, o siga, manar si guanye les eleccions, sols en eixos casos, i de forma justa, sense trampes.

El truc crear polítiques que ajuden a la majoria, o totalitat del poble. Salaris minims alts, al començar la partida sols ser d'uns 5$ mes, jo he tingut partides on arribava a 12. Això sense, clar, encarir en gran mesura els preus excepte, potser, als turistes. Amés intente crear molt habitatge de qualitat, i no tindre la gent en barraques, i crear un fort sistema econòmic.

Això si, com a bon dictador comunista, en aquest joc totes les empreses son públiques, i per tant no hi ha especulacions. Jo el que faig és buscar el no perdre, si el govern no perd en ninguna empresa, pot permetre's grans serveis pagats ben be en el benefici de l'economia, fent 2 i 3 centres de salut, i varis hospitals, 2 instituts, la universitat... o sia, invertint molt en els serveis que costen diners al govern, però que son els que realment milloren la vida a la gent.

I alhora millorant tot el que pots l'oci, fent festes sempre que pots, donant bars, restaurants, i tot el que demanen, ja que hi ha que donar tant el que demanen, com el que necessiten.

En definitiva, un joc que t'ensenya que encara que pots ser malvat, i dictador, i eixir-te'n en la teva, és més interessant, i bonic, fer feliç a la gent, i millorar la vida del poble.

El SEPC davant l'anunci del Conseller Font de Mora de suprimir les línies en valencià

2011-06-01T05:32:00.000-04:00

Després de tants anys imposant una fractura social amb la dualització lingüística del sistema educatiu valencià, el Conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, ha anunciat que la seua Conselleria ha elaborat l'esborrany d'un decret que establirà als centres educatius valencians una línia lingüística única i, enarborant un fals plurilingüisme, suprimirà les línies en valencià (Programa d'Ensenyament en Valencià i Programa d'Immersió Lingüística), que són les que obtenen millors resultats en l'aprenentatge de les dues llengües cooficials segons els informes de la mateixa Conselleria d'Educació.

Aquest decret no suposarà en realitat un avanç cap al plurilingüisme, sinó un retrocés, atés que eliminarà les línies en valencià, que són les úniques que doten els estudiants de competències per a desenvolupar-se socialment en valencià, a més d'un bon coneixement del castellà. Així han estat avaluades amb criteris pedagògics, a diferència del nou sistema que vol implantar Font de Mora, el qual no garantirà que els estudiants dominen més llengües que el castellà, amb sols un mínim de 33% de classes en valencià. La Conselleria d'Educació vol passar definitivament, doncs, de la política segregacionista de la dualització lingüística a una política improvisada que arraconarà el valencià en l'ensenyament aprofitant la reducció de l'oferta docent, en lloc d'apostar per un sistema educatiu que de veritat avance en el plurilingüisme. Només així es podria parlar d'un ensenyament de qualitat.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, volem construir un marc educatiu català establint un sistema d'immersió lingüística que, amb el valencià com a llengua vehicular, trenque la dualització escolar existent al País Valencià, però que aconseguisca que el domini efectiu del valencià, a més del domini del castellà i d'altres idiomes, es faça extensiu a la totalitat dels estudiants valencians, amb una finalitat integradora socialment que els assegure oportunitats de futur.

Així mateix, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigeix:

El posicionament ferm i contundent de rebuig a aquest sistema, així com a la reducció de l'oferta docent, per part de totes les autoritats i institucions públiques dels Països Catalans.

La retirada de l'esborrany del decret i de les retallades, així com la dimissió del Conseller Font de Mora.

L'abandó de la política espanyola de menyspreu a la nostra llengua, que és el valencià. Així doncs, és necessari el requisit lingüístic del professorat per evitar l'incompliment sistemàtic que actualment es fa de les línies en valencià en molts centres.

El desplegament de polítiques que aposten decididament per la cohesió social i pel coneixement tant del valencià com d'altres llengües, amb el valencià com a llengua vehicular.

Per últim, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fa una crida a la societat catalana a participar de totes les mobilitzacions en oposició al sistema de Font de Mora i d’avenç cap a la consecució d’un marc educatiu català, a les quals donem el nostre suport.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

València, 31 de maig de 2011

Per què son tan bons?

2011-05-31T03:19:00.000-04:00

Cada any una joia, i sempre amb el mateix context, els Països Catalans, les seues festes, costums, i gents... Enguany el Bulli

Post 22M

2011-05-30T10:38:00.001-04:00

El passat diumenge 22 de maig van ser les eleccions com tots sabem. I abans jo ja deia que si el 22 seria un mal dia, el 23 seria pitjor.

No em vaig enganyar. Ha passat una setmana i a hores d'ara les males notícies, "retallades", i demandes comencen a fer-se patents. Es comenta com a Cullera 48 hores després l'alcalde de la ciutat ja estava cobrant-se la contribució per a poder pagar factures, com les retallades es fan públiques.

Fa uns dies es començava a parlar ja públicament d'allò que el PP valencià negava de portes en fora, però comentava a diari pels passadissos de les Corts, el copago, que no és més que fer-nos pagar dues voltes pel mateix servei, algo similar als supermercats que ara ens cobren per les bosses, tu pagues amb els teus impostos la sanitat pública, una sànitat pública deficient i mala, per culpa de la seua mala gestió, i la de les empreses gestores privades a qui regalen diners. I per a evitar les visites de la gent als seus serveis pagats i legítims, ara imposen un impost directe per cada servei realitzat, un impost que no seria tan greu, si no fora perquè en el context en que ens trobem, on la classe baixa cada dia és més baixa, i l'alta més alta, pot suposar la mort de persones per no tindre recursos per a permetre's el servei. O siga, cada dia hi ha més gent que no cobra, que no té ninguna prestació, i que es queda al carrer, i com a bon capitalisme, el que li sobra a l'economia cal destruir-ho.

I hui ens aplega una altra que és realment dura, i cruel, un atac als valencians en totes les lletres, Font de Mora, ha anunciat que per al curs que ve es carregarà la línia en valencià, vol implantar un model 33-33-33 anglés, castellà i valencià. Un model, o proposta, per a acabar de destruir la llengua dels valencians, i la cultura pròpia. Amb la destrucció paulatina de la normalització lingüística en televisió, premsa, negocis, serveis públics... Ara pretenen retallar el valencià de la gent que demanda aquest aprenentatge. Una nova mesura que ajuda a destruir el valencià a poques generacions vista.

L'excusa, el plurilingüisme és el de sempre, la que sempre gasten per a destruir, ciutadania en anglés, les matèries de pensar en llengua estrangera. No es pot proposar un model plurilingüe sense un principi, i posant-la poc a poc, és cert que el nivell d'anglés dels estudiants valencians és baix, però la solució no és matar el valencià. Cal avançar l'ensenyança en llengües abans, i millorar l'exigència, però sense tocar les línies.

Amés amb la desaparició de la línia guanyen una forma d'evitar queixes, els centres i els pares, ja no podran reclamar la línia en valencià, ara sols poden denunciar l'incompliment, i com incompliment pot haver en qualsevol llengua, ja ve el joc del ball de numeros, i les bombetes de fum.

Escola valenciana ja ha posat els seus arguments, per a lluitar contra aquesta reforma, i els ha posat al seu facebook:

1. No respon a la situació sociolingüística i a la legalitat valenciana (LUEV). Suposa que la situació social del castellà, del valencià i de l’anglés és idèntica. És a dir, que l’alumnat té la mateixa oportunitat d’escoltar, llegir, parlar i escriure tant el castellà com el valencià i l’anglés.

2. No existeix una planificació coherent que va des de l’educació infantil fins a batxillerat. Són mesures aïllades que no responen a un plantejament global d’educació plurilingüe.

3. No té en compte l’experiència d’aquests 27 anys d’educació bilingüe i les avaluacions realitzades per l’IVAQE en les quals es constata que els programes òptims són els d’immersió en valencià.

4. No facilita els recursos humans, materials i formatius que requereix un sistema educatiu plurilingüe.

Al poble ja van preparant-se per a fer aquestes reformes, i passar la seua maquinària, ja es comenta alguns dels càrrecs o regidories, i les propostes inicials que volen treballar, implantació de les festeres a les festes d'agost, en detriment de les festes de moros i cristians, una festa molt més participativa, i popular, on centenars de castelloners participen, directa o indirectament. Altres propostes es van comentant, regidors, però per ara més val tindre en mà la informació, i analitzar cada una de les activitats, propostes, i ordres que imposen. Res encara és fet, i per tant esperarem a veure com queda la cosa.http://twitpic.com/54mw58

Piles casolanes

2011-05-29T03:51:00.001-04:00

Cotillejant per Internet he trobat un vídeo de finals del 2006, ja fa quasi 5 anys, del programa QUEQUICOM de Tv3, que parla sobre energies renovables, i al final ens creen una pila casolana, i ben barata, creada per monedes, paper mullat de llima, i paper d'alumini. Vos recomane tot el documental, perquè explica moltes coses de l'energia eolica, i d'hidrogen, amés de donar altres exemples.

Nou horitzó

2011-05-23T05:39:00.000-04:00

Comença un nou context, un altre mon, ahir era una llum tènue, hui una obscuritat que encega. Tal volta diran, i acusaran a l'antic ajuntament de coses, però era una garantia de justícia, d'ajuda a la gent, de defensa de la nostra cultura enfront la al·logena, i la folklorització, de polítiques socials, de tantes i tantes coses que ara estan en perill.

Dins d'aquest context sols ens queda una cosa a fer, fer. No podem quedar-nos reflexionant massa temps, que no ens passe per damunt el temps, ni tirar-nos les culpes, perquè tots tinguem part de culpa. Cal tirar endavant tots i cadascun dels projectes que hi havien, adequant-lo al context en que ens trobem. I amés fer-ho de forma més ràpida i ferma, ja que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.

Cal tirar endavant un casal per als joves, un casal lliure, on debatir, i treballar. Una nova premsa, que arribe a tothom, i que ens informe de que passa a diari, una nova vertebració del poble, crear sinergies d'unitat. Mantindre viva la fama de la nostra llengua i cultura.

I tot amb unes clares oposicions de part del poder, que treballarà per des-fer tot el que el poble ha estat fent, amb excuses de millora, destruint com si decoren. Un poder que es farà valer de la seua majoria per a bloquejar i anular qualsevol activitat col·lectiva des de dins de l'ajuntament.

En definitiva és l'hora de seguir, amb més força, amb un projecte conciliador, amb unes idees clares, amb una clara sabiduria que si no ho fem nosaltres, ningú ho farà.

Serem la llum que il·lumine el nostre poble, quan més forta és la obcuritat, més brilla una llum.

Text original del meu discurs del míting

2011-05-21T18:06:00.000-04:00

Bona nit a totes i tots

Quan se'm demanà que parlara sobre els joves, i la joventut, no vaig poder deixar-me de costat, el fer un anàlisi de quina era la situació socio-econòmica en que ens trobem. Possiblement els joves de hui dia som els més ben formats de la nostra història. I per contra, tenim una taxa d'atur de més d'un 40%. Amés tots estem revent atacs a diari amb les retallades orquestrades per el FMI, OMC, i la Unió Europea, i dutes a terme pels governs estatal i autonòmic, augmentant-nos l'edat de jubilació als 67 anys, mentre ells fan ERO's (expedients de regulació d'ocupació) i prejubilen a gent als 53 i 55 anys, abaratint l'acomiadament, mentre ens diuen que ho fan per a que ens contracten més, subvencionant bancs, privatitzant caixes, malbaratant i malinvertint els nostres diners, mentre paralitzen obres necessàries per al futur de la gent, tals com poden ser ací, al poble, la circumval·lació, l'escola, o el centre de dia, i residència per als nostres majors.

Però que ha passat? On està la gent? per què no es mou? Tornem a l'anterior, la educació, ens trobem en un cas on els joves ixen dels estudis per ser els perfectes treballadors, les reformes dutes a terme en els ultims anys, i preparades per al futur, com és l'Estratègia 2015, ens imposen uns uns principis terriblement destructius per a un poble, com son l'egoisme, la corrupció, el benefici econòmic, el valor d'aparentar, més val pareixer feliç que ser-ho, principis que en definitiva bloquegen i aturen qualsevol resposta col·lectiva, i tot creixement real de la societat.

Nosaltres, a Esquerra Unida, seguim parlant amb altres paraules, i valors, nosaltres parlem de formar-nos com a persones, de ser crítics, d'exigir i autoexigir-nos el que és just, de principis i valors com la coeducació, la igualtat, el treball col·lectiu, la interculturalitat, l'estima al nostre poble, que no és més, que estima a totes les persones que residim en ell, la generositat, en definitiva la dignitat. Sentir-nos dignes d'eixir al carrer, i poder mirar als ulls a la gent, sense vergonyes,

(Jo estudie Empresarials, i l'altre dia una amiga em contava un experiment d'anàlisi econòmic, on creaven un sistema d'inversions, on quan més s'invertia en fons públics més creixia la economia, però quan més inverties en privat, més guanyaves en front la mitjana total de l'economia, i que segons el professor, l'habitual era que el benefici, al remat, fos baix, ja que, egoistament, la gent invertia els seus diners en fons privats, i esperaven que els altres ho feren en el públic. O sia, si sols pensem en nosaltres el país, l'economia, no creix, no prospera, i no millora, i no podem quedar-nos esperant que el veí ens traga les castanyes del foc, perquè segurament ell espera el mateix.)

Per tot això, quan ens prepararem per a realitzar el programa electoral i plantejar-nos quines havien de ser les nostres prioritats envers la política dirigida als joves, xiquetes i xiquets del nostre poble, vam arribar a la conclusió de treballar en dos fronts, la formació i les infraestructures i serveis per a desenvolupar-nos com a persones.

Quan ens referim a formació pensem seguir una serie de polítiques formatives, i d'oci alternatiu, que porten als joves a conscienciar-se, o a veure amb altres ulls el que els envolta. Activitats tals, com la promoció del projecte rius, els itineraris didàctics, la educació vial, mediambiental... que els ajuden a veure el seu entorn, ja sia el més pròxim, el carrer, o el medi amb altres ulls, i a adonar-nos del valor de les coses que tinguem. Una formació que, continua en el temps amb altres activitats formatives, tals com les rutes de muntanyisme, o els campionats esportius, i la formació respecte a coses que necessitaran, els nostres joves, per a assolir un futur, com poden ser cursos de formació laborals, que els ajuden a desenvolupar un ofici, o competències diverses, com son, per exemple, les TIC, i les polítiques enfront el fracàs escolar, que com sabeu, el nostre país està a la cua de l'estat espanyol. I per finalitzar, la participació, l'associacionisme.

Un associacionisme que ens ajuda entre altres coses a treballar en equip, a posar el grup per davant dels altres, a debatre, i buscar les millors respostes a cada problema, un debat que ens fa créixer personalment, i millorar cada dia en la nostra forma d'argumentar, de pensar, de mirar opcions, i veure un problema des de diferents punts de vista. Un associacionisme que ens completa com a poble, i ens fa més justos, unint els interessos de la gent.

I per això anem a ajudar en tot el que podem a aquestes associacions de joves, esportives, o festives, i anem a donar-los un nou espai de reunió, el consell de joventut.

Un consell que servirà per a que aquestes associacions es reunisquen, es troben, i aporten propostes per al conjunt dels joves, per a reforçar el pes de la paraula del que és, vulgam o no, el nostre futur, i que, com fan les aus, cal donar una empenta, i que comencen a volar per ells mateix.

Una volta completada la base formativa, necessitem de les condicions que ens ajuden a poder desenvolupar-los, el primer dels quals és un espai, FISIC, de reunió, d'aprenentatge, i d'oci, una casa per a tots els joves del poble. Un casal que aporte tot el que els joves necessitem, punts d'informació, llocs de reunió, zona de jocs, o oci, biblioteca... un centre que en definitiva puga acollir als nostres joves, i les seues necessitats.

Altra condició indispensable, és la comunicació, i és que els joves d'avui dia necessitem una millora real, que s'adapte a les nostres necessitats, una major inversió en les tecnologies 2.0, que ja, son una realitat, i no podem quedar-nos amb la pamplina de que son noves tecnologies, i que ja arribaran quan siguen velles, que amés son un fet fonamental en la vida dels més joves, que viuen dins d'aquest mon.

Una nova web municipal, que assolisca aquests principis, amb un accés més ràpid a la informació, l'acolliment de les xarxes socials, i la tecnologia dels Feeds RSS, que ens ajude a realitzar gestions des de casa, a reservar hora de les oficines, i que estiga oberta a la comunicació del poble, de forma senzilla i intuïtiva.

Una xarxa wifi local, que ens ajude a estar comunicats en qualsevol racó del poble. Cada dia més utilitzem maquinaris de xicoteta grandària, com son els mòbils, o els cada volta més famosos, netbook, i tablets, Uns terminals que incorporen els sensors wiffi, i que amés podem aprofitar per a accedir a pàgines web, xarxes socials, o xats, i que per tant ens pot ajudar a millorar la intercomunicació a temps real.

Per altra banda ens trobem en altres fets que cal solventar, com pot ser la inactivitat de la ràdio local, una ràdio que deu, entre altres, ràdiar els plens, i fer així accessible la informació del que passa a l'ajuntament, i que des d'Esquerra Unida ens comprometem a invertir en la reparació, i millora d'aquesta, per a que puga ser el referent que ens mereixem, amb un horari major, més participativa, i que faja la tasca social que mereix.

També ens comprometem a seguir millorant el butlletí d'informació municipal, el Miragall, un periòdic que ix trimestralment, i que aporta les notícies més rellevants passades en aquests temps, i que esperem millorar, entre altres, augmentant la informació, i reduint les despeses, per exemple amb el creixement del finançament privat, mitjançant l'augment de la publicitat.

En definitiva tota una serie de mitjans de comunicació dirigits a facilitar la relació entre les persones, i l'administració, i, ¿per què no?, també entre les persones. Ja que tots som poble.

Concloent, i per finalitzar, els joves de hui dia necessitem de l'empenta final per poder aconseguir eixir d'aquest forat en que ens han clavat els govern autonòmic, estatal, i l'economia neoliberal imperant, un govern autonòmic, que ens ha deixat en la cua de l'ocupació juvenil, i que ens ha fet perdre competitivitat en front de la resta de Comunitats Autònomes. Fa 10 anys, en classe, sempre ens deien que el País Valencià era el 10% de l'estat espanyol, ja que en població, i valor econòmic seguíem sempre aquesta estàndard, a hores d'ara, i ja abans de la crisi, quan el tio paco camps, ens deia que anàvem tan be, i que creixíem tant, la nostra economia ja havia perdut 1 punt enfont el PIB global de l'estat. Ja no teniem el 10% del PIB, sinó el 9%, i continuem en caiguda.

Cal que els joves acaben de preparar-se, realment, i créixer com a poble, perquè si no tenim eixida, si ací no sembrem un bon futur, sols ens queda la deslocalització, tinguem els coneixements, la formació, la gent, els recursos. Però, per contra, els nostres enginyers treballen a Alemanya, els nostres productes es fabriquen a l'Europa de l'est, i Asia, les nostres empreses tanquen a diari, deixant naus buides, i els nostres governs no atenen a les nostres necessitats, tals com una eixida directa a Europa per als nostres productes, i entrada per als nostres consumidors de turisme, l'Eix Mediterrani.

El sentiment d'estima al nostre poble i país ens aporta un sentiment d'arrelament, d'estima a la terra, que ens uneix com a poble, i ens ajuda a passar els mals tràngols en col·lectiu, a buscar solucions que ens afecten a totes i tots, a evitar eixa deslocalització que sols sembra desolació i crisi en casa nostra, que ens condemna a fugir, o a servir als turistes, treballant estacionalment i a baix salaris. Que desestructura famílies, i que deixa sense recursos al sistema públic, i ens condemna a la desaparició.

Per tot açò, i per molt més, vull demanar-vos a totes i tots, el vot a Esquerra Unida, el vot a Joan Varela, el vot al nostre poble, i que ens arrela en aquest, el vot per un futur real de la societat, un futur sostenible que pensa a llarg termini, i en unes metes de benestar de la societat, que sembre la il·lusió i la dignitat en aquests en qui tots posem les nostres esperances, els joves, les xiquetes i els xiquets, perquè sense ells, no hi ha futur, ni poble, sols mort, i desolació.

El dia 22, voteu Esquerra Unida.

Si tots votem, GUANYEM!!!

2011-05-09T09:06:00.003-04:00

*nota premsa Moviment cívic valencià - SI TOTS VOTEM - GUANYEM¡¡¡*

*A tots el col·lectius i a totes(ts) els que rebeu comunicats de la
Plataforma Salvem El Cabanyal:*
* *
1.- La Plataforma se suma i recolza la campanya "SI TOTS VOTEM, GUANYEM
¡¡¡¡"
2.- Hui s'ha presentat a la premsa, podeu llegir a continuació un resum del
manifest del Moviment Cívic Valencià davant de les Eleccions Municipals I
Autonòmiques. (complet en document adjunt)
3.- En propers dies anirem posant en marxa la xarxa social que volem
construir.
4.- Prompte tindreu notícies nostres i de tots; esperem ser-ne moltes i
molts.
5.- Fem campanya per la participació activa: el camí a una democràcia
participativa.
6.- Volem arribar a moltes més de 100.000 persones, volem una xarxa de més
de 100.000.
* *
*Fins prompte. Llegiu el que hem enviat a la premsa ara mateix en nom de
tots els col·lectius que signen i signaran aquesta proposta.*

SI TOTS VOTEM, GUANYEM.
05-05-2011 NOTA DE PREMSA nº 1

Este document s'envia en nom de tots els col·lectius que han participat
aquest matí en la presentació del manifest *del Moviment Cívic Valencià
davant de les Eleccions Municipals I Autonòmiques.*

Aquest matí s'ha presentat en Ca Revolta el manifest proposat per Plataforma
d'Iniciatives Ciutadanes (es pot consultar el manifest íntegre en document
adjunt).

La presentació del manifest als mitjans de comunicació ha comptat amb
l'assistència dels col·lectius que a continuació se citen:

1. Plataforma de Iniciativas Ciudadanas,

2. Federació Esocla Valenciana

3. Plataforma en defensa del Puerto de Alicante

4. Plataforma contra la pobreza de Alicante

5. Ciudadanía por la transparencia de Orihuela

6. Asociación “Rafael Altamira” de El Campello

7. Plataforma Anticorrupción Defensa de la Huerta (Vega Baja)

8. Plataforma Feminista de Alicante

9. Acció Culturals del PV

10. Plataforma Salvem el Cabanyal

11. Abusos Urbanisticos ¡No!

12. Valencians pel Canvi

13. Plataforma por la Ley de la Dependencia

14. La Unió de Llauradors

15. Intersindical Valenciana

16. UGT –

17. CC.OO –

18. Asociación de Víctimas del metro 3 de Juliol

19. Ca Revolta

20. Col·lectiu LAMBDA –

21. Xúquer Viu –

22. Societat Coral el Micalet –

23. Associació Cultural Bassot

24. ACICOM –

25. Plataforma en defensa de la Sanitat Pública- ACDESA

26. AA.VV DEL CARME

Els assistents han decidit incorporar al seu treball una proposta realitzada
per Salvem El Cabanyal.

La proposta de Salvem El Cabanyal és que les entitats ciutadanes que s'han
adherit i s'adheriran al manifest estiguen actives fins al dia 22 de maig de
2011, i per a això treballarem colze amb colze amb la campanya institucional
que demana el vot. Nosaltres també volem i sol·licitem la participació de
tota la ciutadania. Hem realitzat el primer document de la campanya i en
farem més, i també vídeos, jocs, actes, etc., dirigits a demanar la
participació en les eleccions.

Així de directe i senzill, una metodologia de treball en què cada col·lectiu
podrà incorporar totes les seues idees, compartir-les amb altres col·lectius
i que aquests les treballen com a pròpies. Les idees viatjaran per la xarxa
social sense cap frontera. O no és tracta precisament d'això?

Hem dissenyat també un logo per a l'ocasió:

*SI TOTS VOTEM, GUANYEM¡¡¡¡¡*

*Una de les més importants reivindicacions de la lluita dels col·lectius
ciutadans ha sigut la reivindicació de la democràcia participativa. Resulta
que per a poder gaudir de democràcia participativa el primer requisit és
PARTICIPAR. I és que després de tants anys hem cregut necessari
plantejar-nos la necessitat de demanar-vos que participeu, que voteu.*

*
EN AQUEST MOMENT PARTICIPAR ÉS VOTAR*.

Mireu, hem fet nostra una frase de Sartre:

*“Una cosa és el que fan amb nosaltres i una altra de ben diferent el que
nosaltres estem disposats a fer amb el que han fet amb nosaltres”. I també
hem fet un poema per explicar-vos el que sentim i el que vos demanem.*
*INDIGNA'T I VOTA*
Si estàs viu, vota
Si estàs despert, vota
També vota dormint
Si penses, vota
Si surts per la nit, vota
Si okupes, vota
I si no ocupes, vota també
Si ja et sents major, vota
Si ets jove, vota també
Si hi ets, vota
I si no hi has de ser, vota per correu
Si estàs perdut: indigna't i vota
Sols la indignació no és suficient: vota i indigna't
El futur és nostre i nostra la responsabilitat.

Coneixeu el manifest de Stephan Hessel *Indignez-vous*? Diu:

“A totes les persones que faran el segle XXI, els
diem amb afecte:

CREAR ÉS RESISTIR; RESISTIR ÉS CREAR”.

Llistes municipals a Castelló de la Ribera

2011-04-28T19:03:00.000-04:00

Extret del BOP de la diputació de València, del dimarts 26 d'abril.

Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las elecciones locales 2011. (ver pdf)

Candidatura número: 1
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (P.S.O.E.)
Orden Nombre y apellidos
1. Don VICENT BRAVO ORTIZ
2. Doña SUSANA GARCÍA MOSCARDÓ
3. Doña HORTE GOMEZ LLACER (Independiente)
4. Doña PEPI GARRIDO MARTINEZ (Independiente)
5. Don PASCUAL MOMPARLER GANDÍA
6. Doña PEPI GUARDIOLA CATALA
7. Don JUAN TORMO BADAL
8. Don ALBERTO BENEITO SOLER (Independiente)
9. Doña MARUJA DIAZ ALCOVER
10. Doña NORA SELVA CHORDÀ
11. Doña CARMEN LOPEZ BALAGUER
12. Don JOAQUIN RIBES SANZ
13. Don JUAN PIZARRO CARRASCO

Candidatura número: 2
ESQUERRA UNIDA DEL PAIS VALENCIA (EUPV)
Orden Nombre y apellidos
1. Don JUAN VARELA GRANERO
2. Don ANDREU PONS PONS
3. Don RAMÓN BORJA CISTERNES
4. Doña OTILIA FERRANDO BARBERÁ (Independiente)
5. Doña VICENTA CALDES ALCOVER (Independiente)
6. Don BRYAN RICHART CHAFES (Independiente)
7. Don FREDERIC MARTÍNEZ ÚBEDA (Independiente)
8. Don VICENT VIDAL TALENS
9. Doña MARÍA CONSUELO ÁLVAREZ SERRA (Independiente)
10. Doña ISABEL PENADÉS VERCHER (Independiente)
11. Doña MILAGROS REIG PENADÉS (Independiente)
12. Doña MATÍ ESCRIBÁ MARRAHI
13. Don ANTONI VIZCAINO PUCHE
Suplentes:
1. Don ALFRED GREGORI PUIG
2. Doña MATI ALBERT MARTÍNEZ (Independiente)
3. Don DOMÉNECH MURCIA LÓPEZ
4. Don FRANCISCO TALENS PALOMARES
5. Doña MARIA IRINA VARELA BO (Independiente)
6. Don JUAN RAMÓN MURILLO CLIMENT
7. Doña MARIA CHORDA PUERTOS
8. Don JOSEP GONZALEZ ARAU (Independiente)
9. Doña MARÍA DOLORES BO CALDES

Candidatura número: 3
COALICIÓ MUNICIPAL COMPROMIS (C.M.COMPRO)
Orden Nombre y apellidos
1. Don MOISES VIZCAINO GARRIDO
2. Don EMILIO OSCAR NOGUERA ALBEROLA
3. Doña MARÍA YOLANDA GRAU CRUAÑES
4. Doña MIREIA REMEIS BENETÓ FERRANDO
5. Doña MARIA ELISA IVARS HIGON
6. Don DANIEL ALBERT BADAL CLAR
7. Doña YOLANDA SAUCO GRAU
8. Don FRANCESC ULISSES ORTIZ BADAL
9. Don JUAN JOSE PUERTOS MUÑOZ
10. Doña HIGINIA HURTADO BLANQUER
11. Don VICTOR GONZÁLEZ GARCIA
12. Doña MARIA LEONOR RIBES MARTORELL
13. Don ALFREDO ESCALERA GRIMALTOS
Suplentes:
1. Don VICENT JESUS LAMONCHA SOLER
2. Doña TERESA FUSTER ORTIZ
3. Don VICENTE CHORDÁ ARANDIGA
4. Don ENRIC RIBES MARTORELL
5. Doña DOLORES CARMEN FUSTER LORENTE
6. Doña MARÍA VICTORIA CUENCA CARBONELL
7. Don LLUÍS MANUEL PIQUERAS QUILES

Candidatura número: 4
PARTIDO POPULAR (P.P.)
Orden Nombre y apellidos
1. Don SALVADOR ÁLVAREZ CARBONELL
2. Don ANTONIO AVIÑO TORREGROSA
3. Doña MATILDE SANCHIS VALLES
4. Don LEOPOLDO PUERTOS AVIÑO
5. Doña NATALIA GALLEGO SOLER
6. Don FERNANDO BO CIFRE
7. Don ANDREU ESPINOSA CLIMENT
8. Doña EVA PATRICIA MAIQUES CERVERA
9. Doña VICENTA CAEROL VIDAL
10. Doña MARIA VICTORIA MURILLO VILA
11. Don FRANCISCO BELMONTE GARCÍA
12. Don JOSE LÓPEZ VIDAL
13. Doña MARIA CARMEN BENAVENT AMAT
Suplentes:
1. Don JOSÉ MIGUEL ORTIZ MAESTRE
2. Doña EMILIA INMACULADA FRANCÉS SORO
3. Don SALVADOR PRATS AVIÑO

Som nacionalistes?

2011-04-28T12:34:00.001-04:00

És un tema que a ve a voltes, o siga, soc nacionalista? Els que s'autodefineixen nacionalistes ho son? Els que diuen que no ho son, ho son? Els que ens acusen de nacionalistes ho son?

Segons la viquipèdia:

El nacionalisme és una corrent de pensament que propugna a la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Es plasmà com a ideologia política i moviment social ja durant el segle XVII, es consolidà amb un corpus teòric durant el segle XVIII i esdevingué la corrent política hegemònica durant elsegle XIX... (continuar)

Segons la Wikipedia:

El nacionalismo es una ideología y un movimiento social y político que surgió junto con el concepto de nación propio de la Edad Contemporánea en las circunstancias históricas de la Era de las Revoluciones (Revolución industrial, Revolución burguesa, Revolución liberal) desde finales del siglo XVIII.1 También puede designar al sentimiento nacionalista y a la época del nacionalismo. (continuar)

Segons l'IEC

Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.

Segons la RAE

1. m. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece.

2. m. Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas.

3. m. Aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus órganos rectores.

Com es veu a simple vista, hi han diferents formes de veure, o de saber que és el nacionalisme. Algunes de les definicions en son molt manipuladores, sobretot en el tema de d'independència, on podem veure que s'uneix la visió en nació dels fets, i organització.

Per tant ens clavem en un problema des del punt de vista filològic, i filosòfic.

Entre altres coses perquè els partits nacionalistes, com a mínim a l'estat espanyol, no solen ser molt independentistes, o pro autodeterminació. Sols cal veure els grans PNV, CIU, Bloc..., si hi ha gent que si ho és en el seu interior, però no és una de les coses que busquen, sinó amb tots els governs de PNV, i CIU a Euskadi, i el Principat, ja faria anys que espanya se desmembraria.

Amés jo he llegit moltes voltes altres definicions, que son les que per a mi son la més important definició, el fet de que els nacionalismes posen per damunt a la seua nació, i rebutgen les altres, i solen declarar el seu nacionalisme per a rebutjar el que ells creuen que està per baix del seu estatus.

Per això em pregunte tantes voltes aquesta pregunta. El nacionalisme valencià d'arrel fusteriana, o catalanista, és nacionalista de veritat?

Per a mi no ho és, malgrat que si té un contingut d'estima nacional. M'explique, el nacionalista valencià no té problemes en parlar en les altres llengües que sap si la ocasió ho demana, i inclús a voltes, sense demanar-ho. No exigeix la seua cultura a l'exterior de les seues fronteres. I finalment no demana la independència per superioritat.

Els nacionalistes valencians sols volen sobreviure. Fan o demanen polítiques de supervivència. Que ens deixen parlar, estudiar, i viure en català, sense obligar al del costat a parlar-la. I quan demanem la independència ho fem per a evitar l'espoli social, cultural, i econòmic que estem patint des de fa més de 300 anys.

I si parlem d'eixa estima, sols ve donada per la germanor, i l'afectivitat, que tenim en trobar-nos en gent que parla la nostra llengua, té un comportament semblant al nostre, o quan se'ns nega els nostres drets nacionals de forma brusca, com va passar amb el tancament de TV3, o quan ens obliguen a parlar en altra llengua amb males formes, cosa que depenent del nivell, pot arribar a despertar part d'eixe nacionalisme en gent que no lluita per aquesta supervivència, o socialment adormida.

Amés aquesta germanor ens uneix a altres països que es troben en casos semblants al nostre, creant un internacionalisme, molt allunyat de la idea romàntica del nacionalisme clàssic, vegent campanyes pro Euskal Herria, Scottland, Ireland, Galiza, Sardegna...

MTV tunning

2011-04-28T11:15:00.002-04:00

Si, fa vergonya i tot, però he presentat un vídeo a l'MTV Tunning, espentat pels amics, amb una força i pressió que sorprén. La cosa està mal, i no crec que aplegue ni al 50, i sols miren els 20 primers, però per intentar-ho que no quede. No renunciarem a res, ni un pam de terra, ni una gota d'aigua. Així que gent agrairia que entrareu i votareu, i de pas aglutinareu i convencereu gent per a que ho faja també, i si poden fer també el mateix que vosaltres millor que millor.

Respecte les votacions, es fan entrant a: http://mtvtunning.com.s110-70.furanet.com/ver/2015
A apreteu en el botó de votar 5 voltes, al dia. A partir de 5 ja no conta.
Altra cosa és que va per IP, o siga, encara que si reinicies el router pots tornar a votar, cosa que agrairé.

Be ja sols agrair-vos als que m'ajudeu, i de pas, dir-vos que si voleu pujar-li el volum el vídeo millora. Que gaudiu del vídeo, i parlem!!

Pasqua adelantada

2011-04-21T12:32:00.001-04:00

4 dies, sols 4 dies. Del 16 al 20. Sols 96 hores I alhora ha passat tant. Una manifestació que ens deixà sense paraules, a uns per magnificència, a altres per censura. Un concert amb el meu aniversari ja de començament. Un diumenge de paella, i a veure una fira. Un dilluns a la Safor, visites, i platja. Un dimarts socarrat, i un dimecres per Bocairent.

I alhora és tant... Conèixer nous amics, i retrobar-ne d'altres un dissabte, cares i més cares, algunes mai vistes, i que ara es guarden tan nítides. Un dinar on es respirava una perfecta germanor. Una fira de somriures, i aus. Una espera i un café que ens costà cara.Una visita al monestir amb flors boniques, i plantes medicinals. Una platja no tan calorosa com la de l'estiu que cremà més que molts dies de juliol i agost. Una visita a Xàtiva que ens mostrà el que mai havia vist tenint-ho davant. Una plaça de cultura, més que de bous. Unes coves de superacions, i aventures, i algun que altre cop i rascada, un dinar amb glamour, i alguna que altra bestiola observadora.

Han estat 4 dies, des del dissabte de vesprada, al dimecres de vesprada, de somriures, i riures, de tensions, de diversió i de bon rotllo. Estic cansat, però satisfet.

Gràcies amics i companys. Gràcies per haver fet d'aquest natalici unes dates tan especials.

Manifest personal per a una manifestació

2011-03-24T19:53:00.003-04:00

Aquesta vesprada eixiré a la manifestació del meu poble, i no eixiré per motius hipòcrites, propaganda de l'assemblea, fugir d'anar a classe, veure als contrincants ideològics mirar-nos, qualsevol tonteria que se ús puga passar pel cap.

Ho faig per dignitat, per cansament, per ràbia, per poder dir-me persona.

Cansament i ràbia per el fet que estic cansat de mirar des de fora, com gent a la que no li importem, com a molt una volta cada quatre anys, decideix per nosaltres, i ho fa llevant-nos els nostres drets, les coses que ens pertoquen. Perquè estic cansat del seu assetjament, de la seua hipocresia, de les seues amenaces (si no ens voteu no aconseguireu res), com si no tinguerem els mateixos drets que la resta, com si no pagarem els nostres impostos. Perquè estic cansat de que facen i desfacen amb els meus diners, de forma arbitraria, sense sentit, sense claredat, prioritzant abans els negocis d'uns que el futur del meu poble, i exigint alabances cada volta que em tornen una xicoteta part del que els he deixat per a gestionar.

I dignitat, perquè soc persona, perquè ningú és més que jo, ni que tu, ni que ningú. Perquè els meus drets son iguals que els seus, i les necessitats cal prioritzar-les, perquè no és just que els nostres menuts, i majors estiguen desemparats, que per a anar a fer esport, o anar al menjador, tinguen que creuar una avinguda, perquè potser els caiga el sostre algun dia, perquè els nostres majors no siguen cuidats com mereixen, després d'anys de donar a aquesta societat la seua suor i esforç, per la seua dignitat.

Jo soc persona, i com soc persona no puc deixar que aquestes injustícies passen al meu voltant, no puc veure com de mal anem, no puc pensar únicament en mi, de forma hipòcrita, i individualista, i no pensar en les condicions de vida dels meus veïns i conciutadans.

Per tot això i per més eixiré a la manifestació!!

Jo soc persona, lluite contra les injustícies.

Wanted diari d'un pròfug

2011-03-23T08:04:00.002-04:00

No sol parlar d'aquests fets al bloc, però crec que toca.

El, com molts a Internet diuen, (gens)honorable Francesc Camps, està en pre-campanya, una pre-campanya pagada amb diners públics a base d'"inaugurar" centres, cosa ja habitual, inaugurant centres com l'hospital d'Ontinyent (no acabat), o la Fe, escoles, centres municipals... Aquesta campanya a vistes de Canal 9 és molt perfecta, sols cal veure els noticiaris, i com d'aplaudida és.

Però el cert, el més cert, és que cada dia el poble està cercant aquesta campanya, ja fa temps deiem que la corrupció no li faria pagar ninguna factura al Camps, però tot el contrari. Cada dia més, a cada acte que fa, es reuneixen grups més nombrosos de persones per exigir la seua dimissió, per demanar les infraestructures necessaries, i per denunciar la seua corrupció i mala gestió, amés de censura a Tv3. Els últims exemples els trobem a Ontinyent, i a Castelló de la Plana, on ha sigut rebut entre batucades, xirigotes, pitits, insults, pancartes, i alguna que altra amenaça policial als manifestants.

Camps a hores d'ara ja opta per amagar-se, entrant per darrere dels centres, i reduint i tancant els seus actes públics. I en casos en que no pot fer-ho, com és el cas de Castelló de la Plana, posa el seu millor somriure maquiavèl·lic, i fa dels càntics una cançó d'amor a la seua persona, actuant i personalitzant un paper de president volgut, i adorat, després ja llevaran el só a manipulacions 9, i apareixerà com el senyor del poble.

I és que no hi ha prou amb les manifestacions contra la corrupció, per Tv3, les firmes, les lluites dialectals a fòrums de pàgines locals, aquestes campanyes son molt ben silenciades, i amagades. El que fa falta és l'altra part, aquesta de lluita directa, de sabotatge al carrer de les seues activitats. Ja fa mesos que aquestes van en crescendo, i podem trobar exemples com Benimaclet, o Cabanyal, on l'alcaldessa va tindre que fer l'entrevista en uns aparcaments (si no recorde mal), per la forta pressió veinal, la visita de l'AMPA a la inauguració del col·legi d'Alcantera amb la presència d'Alejandro Font de Mora.

I per què és necessària? Perquè una manifestació no té importància per a ells, total ells ni la veuen, però el fet que els seus actes d'autobombo siguen conflictius, i que no puguen moure's còmodament els crea una tensió, un ofegament, que a nivell pràctic els pot fer cansar-se del seu que-viure, la seua política.

Per això fins que la gent se n'acabe d'adonar, per veure al seu carrer el que diu la gent, fins que es cansen d'eixir a dir mentides, i fer campanyes de "confiança" deguem intentar que la veu dels inconformistes siga ben alta, i poc a poc sumar veus, per a aconseguir un futur més digne, més social, i no tant injust i cruel.

Més que clàssic

2011-03-19T07:26:00.001-05:00

Companys, amics, i altres bestioles.

Hui va per el company de viatge, de festa, de tantes i tantes experiències. Tota una vida, sols dos anys menys que jo, m'ha acompanyat amb ell. Records de ben xicotet, amb ma tia, i mon tio, a comprar, al cinema. Jo ben xicotet. Els viatges a passar un temps al camping a Orpesa.

De més gran, anar a comprovar quant fa la moto, ell darrere meu, la moto fa 95 km/h. Anar als dinars de família, i pujar en tu, per a que els iaios puguen cabre en el cotxe dels pares.

I ja en 18 anys, company d'històries i aventures. Fer pràctiques per Alberic, Barxeta, Rafelguaraf... "d'estrangis", d'il·legal. Traure'm el carnet i a treballar directament. Més tard que ens atropellara un contenidor, motiu de risses, i mofes, "com pot atropellar-te un contenidor?".

Viatges innombrables a València, Xàtiva, Alzira. De nit, de festa, amb alguna copa de més del degut. Llargues excursions a Benlloch, Vila-Real, Alacant, Alcoi, la Marina, de festa, turisme, feina, dona igual estàs ahi, aguantant.

Tots se'n riuen i diuen de la teua edat. De les teues xicotetes rodes, dels cops que tens en les portes, que no passaràs la ITV, dels robatoris que has patit, però el fet és que continues anant com sempre, lent (no tant), però segur, seguríssim.

Ara estic preparant la instància, la llei et declara clàssic, ja no pagaré imposts de circulació. Però jo et declare històric, tota una vida, la meua, al teu costat, al teu damunt, al teu volant.

Avuí aquest homenatge al meu cotxe, un Ford Escort del 1986.

#castelloparla Un poble que no calla

2011-02-24T07:11:00.001-05:00

Naix al poble un nou tag #castelloparla, un tag creat per al twitter per a millorar la comunicació i participació del poble castelloner. En els últims dies s'està treballant per crear una xarxa de blocs on poder trobar un gadget que pose tots els twits (comentaris de twitter) que tinguen aquest tag. Açò farà que qualsevol persona, des del seu propi compte de twitter podrà aplegar a gran quantitat dels blocs del poble, i esperem que en un futur no molt llunyà tots, i així que tots podem tindre accés a la seua opinió, o informació.

Per a que ens pot servir açò?

Per exemple per a poder enterar-nos en temps real del que passa al poble, o per a facilitar la llibertat d'opinió dels castelloners, de forma ràpida i senzilla, i que la comunicació al poble no baixe.

Des d'on podrem llegir aquests twits?

En un principi ja està en funcionament el gadget a diferents pagines, sent la principal

http://castelloparla.blogspot.com/, però que podreu trobar també als blocs arre burro polseguera, o a Ací Castelló, i que en breus esperem que estiga a diferents pàgines d'associacions, i persones del poble.

Com pots seguir aquesta informació?

Des de qualsevol pàgina on hi haja un gadget, o finestra, de busqueda del tema, i on podras veure els últims twits amb aquest tema, o des del mateix twitter buscant #castelloparla.

Com pots participar?

Senzill, només fent-te un compte al Twitter i afegint el terme #castelloparla a les teues entrades de microbloguing.

Com pots posar-te al teu bloc, o pàgina el gadget o finestra, per a veure aquesta búsqueda?

Doncs és bastant senzill, pots quedar-te el disseny bàsic, o fent-te un propi, entrant al botó recursos>Widgets>mi sitio web>busqueda, i una volta ahi posant les preferències, la principal és en busqueda, que sol posar arcoiris, escriure #castelloparla, i pa resta ja és cosa vostra. Després guardeu els canvis i copieu el codi htlm, que l'afegiu a les vostre pàgines.

Altres: Model lingüístic

2011-02-24T06:29:00.000-05:00

L'altre dia en una plana sobre llengua catalana, o sobre l'independentisme principatí, preguntaven quin model deuria tenir la "Catalunya" independent, i si el castellà devia ser llengua oficial al Principat. Jo, com la majoria vam dir no, un no rotund.

Una llengua oficial, és la llengua que represente a tota la societat i amb la que tots els mitjans deuen tindre coneixement, i ús habitual, i per tant no és normal que en un territori no castellanoparlant, i on el castellà és una llengua al·lògena, malgrat la gran quantitat de fills d'immigrats de les terres, sobretot, andaluses.

Crec que el model lingüístic que deuria tindre la nostra nació una volta independitzada, o part d'ella que vaja davant, com pot ser el cas del Principat, deu ser un model en que la llengua oficial de cada lloc és la natural per a aquest. O siga, un model molt suís. I per tant als PPCC hi haurien varies llengües oficials, Català, obviament, Occità (Aranés) per a la Vall d'Aran, en el cas que no decidira independitzar-se en espera a la resta de la nació Occitana, i Castellà a les zones castellanoparlants del PV, en el cas que passes el mateix que deia abans d'Aran.

Model lingüístic, educatiu. Jo crec que totes les llengües nacionals deuen ser estudiades per tots els ciutadans. O en algun cas, es podria fer que se'n triara dues, l'oficial del lloc de residència, i una altra. Però com açò podria fer malbé a l'occità, preferisc el model inicial. També faria per ensenyar als joves les llengües internacionals, Anglès (engonals), i altres com el Francès, l'Alemà, o alguna asiatica, Japonès o Xinès, o inclús l'Arab serien optatives, podent-se mirar de triar 1 o 2 obligatòriament. Una altra llengua a treballar podria ser la implantació de l'Esperanto, una llengua creada per a evitar imperialismes lingüístics, i que últimament no sona molt, però si un país la poses com a llengua obligatoria podria canviar la seua situació.

En la mateixa entrada al Facebook es parlava de llengües al·logenes, que viuen a diari en les nostres terres, gràcies a la immigració, tals com l'arab, el romanés, o altres llengües de l'est d'Europa, i de que calia protegir-les, o inclús fer-les oficials. Jo no estic d'acord en l'oficialitat, donat que no son llengües del lloc, i per tant no pot ser oficial, ara, si que crec que es desenvolupen classes per a que els fills d'aquests nous catalans puguen aprendre la seua llengua materna, i que en certs llocs es puguen fomentar oficines d'atenció a nouvinguts on es parlen aquestes llengües. Al igual que professors de llengua per a aquests que sapiguen les llengües d'aquests, per a ajudar-los a aprendre de forma més ràpida, i que així puguen fer una vida normal el més ràpid possible.

Economia III: Subvencions (exemple)

2011-02-21T03:09:00.000-05:00

Ací un exemple de com pot ajudar a canviar el mon aquesta renda mínima, extreta d'un bloc del diari Ara, Anomenat Economies desordenades (enllaç), obviament el nivell de renda a aquell país son excessivament baixes, i per això el subsidi és molt més baix, i tal volta jo m'he passat en els diners per a casa nostra, i serien uns 300 euros. Però compodeu veure els canvis es poden aconseguir en poc.

És l’establiment d’un subsidi una solució per la pobresa i l’atur a Namibia?

diumenge, 20/02/2011

Multitud d’activistes a Namibia reclamen que un salari mínim universal serviria per alleujar la pobresa al país africà, una de les societats més desiguals del món, però el govern afirma que aquests lliuraments només fomentaran la ganduleria entre la població.

Un nen d'Otjivero sostè un bitllet de 100 dòlars de Namibia - font: AZ

A Otjivero, una petita comunitat situada a uns 100 km. de la capital Windhoek, una coalició d’organitzacions de la societat civil va crear un projecte pilot per demostrar que la Renda Bàsica Universal (BIG, en anglès) realment marca una diferència. El projecte es coneix amb el nom de BIG Coalition. Amb finançament privat, tots els habitants del poble, 900 persones de menys de 60 anys, es van registrar per rebre 13 dòlars al mes durant dos anys. La idea principal és que un ingrés mínim doni a aquestes persones l’oportunitat d’escapar de la pobresa.

Els resultats del projecte pilot van servir per crear consciència i “La desnutrició va baixar del 42% al 10%”, va explicar el bisbe luteràZephania Kameeta, president de la BIG Coalition. Un altre dels resultats, segons Kameeta, és que la proporció de d’abandonament escolar és de gairebé zero, que molts més pacients poden pagar les atencions que reben en la clínica i l’autoocupació s’ha triplicat. Kameeta afegeix que “Un poble desesperadament pobre es va transformar en un lloc on la gent pot comprar roba i enviar els seus fills a l’escola”.

Pel que fa a les dues dècades transcorregudes des de la independència, Zephania comenta com “La pau no és l’absència de guerra. La guerra va acabar el 1990, però com pot tenir pau una persona sense casa? Rebutjar el debat sobre el que s’ha convertit en un moviment internacional ens fa pobres “. “Els diners procedent de la mineria i el turisme haurien de beneficiar directament a la població. Aquests haurien de romandre aquí, circular i tornar-nos més competitius”, va dir Kameeta.

La resposta del ministre de comerç, Hage Geingob, no es va fer esperar: “No podem simplement nacionalitzar les mines o apropiar-nos de la terra per finançar aquest sistema”. Tot i això, Geingob va reflexionar: “On és el sector privat en tot això? És que les mines no poden contribuir amb un fons que atorgui subsidis als necessitats?”.

Tot i l’èxit, no s’ha aconseguit persuadir al govern d’implementar un sistema de subsidis en tot el país. El president Hifikepunye Pohamba va declarar que aquesta subvenció només tornaria ganduls a la població. Aquesta declaració ha estat mal vista per multitud d’ONGs, que veuen com el país africà encapçala la llista de societats més desiguals des de fa molts anys. Tot i això, el govern encara rep pressions per implementar la mesura, recentment en una conferència sobre “Justícia social i responsabilitat de l’Estat” organitzada els dies 10 i 11 a la capital Windhoek, es demanava al govern de Pohamba almenys la possibilitat d’implementar un sistema de similars característiques.

Immanuel Kadhila, empresari a Namibia, declarava a l’agència IPS que “Després d’enterar-nos d’aquesta iniciativa, el meu cosí i jo vam anar a Otjivero i vam obrim una petita botiga. Sí, vam ser oportunistes, però (les mercaderies que oferíem en) el comerç es van vendre tan bé que l’establiment estava buit la major part del temps. Si s’introdueix una BIG en altres parts del país, es crearà ocupació, perquè la gent obrirà comerços “, va dir.

Tot i això, és improbable que la mesura de la renda bàsica s’inclogui en el pressupost del govern a finals d’aquest mes. Els promotors d’aquesta mesura conclouen, però, que si hi ha voluntat política, hi ha maneres de finançar-la.

Economia III: D'impostos i subvencions

2011-02-20T17:03:00.001-05:00

Després de parlar de l'augment de servicis, ve la pregunta, d'on traure els diners.

Fa unes eleccions, quan es presentava Gloria Marcos, per EUPV, o Compromís, no ho recorde, en un debat a Canal 9, preguntaren que que farien els polítics per a reduir impostos, i quins reduirien. El PP parlava de baixar els impostos a les empreses per a fomentar el creixement econòmic, el PSOE a les rentes per a que tinguen més recursos, per a augmentar el consum, al igual que per a fer una política més social... Glòria va dir que ella si entrara a la Generalitat no baixaria els impostos, els pujaria, ja que l'Estat del Benestar viu d'aquests impostos, i per tant la forma més justa de llevar diferències socials és l'augment d'impostos.

Jo ja ho tenia clar, però em va agradar veure que no era l'únic que pensava així, i em va animar. Després vaig veure altres propostes, i idees que m'agradaven molt.

Una proposta que es va fer al parlament, i que té una certa viabilitat és el subsidi universal, coneguda a tot el mon per BIG (renda bàsica universal, en anglès). El qual l'Estat paga un salari de l'estat a totes les persones d'uns 450 o 500 euros mensuals, que puguen permetre a tothom sobreviure, i pagar les necessitats bàsiques. Aquests diners eixirien dels impostos i per tant el salari de tots els treballadors baixaria, però per la base que tindria una part del salari en ma d'ells per un altre costat, aquesta seria una opció per a que el nivell de renda s'igualaria, i destruir de colp la pobresa, i passar a tindre a casa nostra la pobresa 0.

I finalment ens trobaríem en com gestionar la recollida d'impostos per a que foren del més justs possibles. El primer seria decidir si comencem per nivell de renda, o impostos al consum com l'IVA. Jo faria per la primera part, o siga, cobraria impostos totalment dirigits als nostres ingressos, i al nostre capital, i ho faria de forma escalonada, i per tant a major quantitat de renta més pagaria la gent. I a posteriori vindria una segona decisió i és que paguen tots els impostos, o sols a partir d'una quantitat mínima de renda. I aleshores vindria per a mi la última de les decisions, que seria la segona, i que la gent de menor renda no pagara impostos per els seus ingressos. Això faria que la gent que visquera únicament, o quasi únicament de les pagues, i ajudes, per supervivència no perderen gran part dels seus ingressos en pagar-los a l'estat, i puga treballar per canviar la seua situació personal.

Finalment voldria retornar a un tipus d'impost, el directe, o IVA, que malgrat que jo no crec que deurien ser els principals, si crec en ells perquè aquests son una bona forma de cobrar impostos a certs exercicis econòmics com sol el turisme, que sols paga pel consum, ja que la seua renda i impostos principals es paguen al seu lloc de residència. I per tant no els faria mai desapareixer.

Economia II: Dels serveis públics

2011-02-20T12:09:00.001-05:00

En una època en que cada dia vegem com la privatització dels serveis públics és major, i vegem com primerament telecomunicacions, i gasolineres, després transports, i ara finalment vegem la destrucció de l'educació, sanitat pública, administració, caixes, etc...

La meua proposta és la contrària, augmentar més encara del que hem tingut mai el nombre de serveis públics. És necessari que certs drets siguen justs per a tots, i destruir les diferències socials, o siga siguen universals, i el que a hores d'ara sembla impossible és que infermetats que pateix un gran nombre de persones, com poden ser de vista o de dentadura, no tinguen ninguna ajuda de ningun tipus per ser curades (ulleres, operacions, ortodòncies...), o que per que t'arranquen un queixal tarden més d'un any. O que la gestió de certs serveis, com pot ser els transport de tren, la xarxa elèctrica, o, d'ací poc, la gestió del cel, siguen privades. Sense oblidar-nos de la privatització bestial en la gestió, i la creació de centres privats, en medicina i EDUCACIÓ, on els terrenys bons es regalen per a fer escoles privades, o a la universitat ens augmenten enguany de gran mesura la matrícula, i tiren endavant en el Pla Bolonya, i en l'Estratègia 2015 (en poc començaré a pegar la bara en aquest tema...).

Com ja he dit la meua proposta radica en una gran quantitat de serveis públics, i amés d'àmbit complet. O siga, si un xiquet, estudiant, necessita ajuda, el govern deu pagar-li unes ulleres, tal volta si ell vol unes millors, o per a evitar la igualtat de models, i tendir a la diferenciació personal, i l'auto-realització, jo faria un xec, d'una quantitat que vinga be per a comprar unes ulleres, si et sobra, eixos diners se'ls evita l'Estat, si passa, el client paga la diferència. Així cada 2 anys, fins que en acabar els estudis, o quan vegera l'oculista (públic), se li operaria la vista, si fora possible, per a així evitar la necessitat d'ulleres. I al igual seria amb la resta de serveis de sanitat, o educació, amb llibres gratuïts, i a partir d'una edat préstec de llibres electrònics, per a evitar el sobrepes de muscles per al gran quantitat de llibres, i material que en ocasions deuen portar els xiquets. Abans deiem que l'educació és un dret, no una mercaderia, jo m'atreviria a dir que no sols és un dret, sinó una obligació moral, el intentar aprendre, per ajudar a millorar el mon que ens envolta.O siga la consigna seria que els serveis públics foren suficients per tindre una qualitat més que notable.

Altres bens que deuria quedar-se en propietat son gran part de control i serveis clàssics, o siga, les xarxes, tant elèctrica, com audio-visuals, i de comunicacions (vols, carreteres, ports, tren), l'abastiment de combustibles, correus, caixes, aigua, i minerals, deuen ser gestionats per el poble, i no deuen ser únicament per al benefici d'un grup reduït de persones. Així es podria evitar les sobreexplotacions, i els abusos en certs serveis necessaris en el dia a dia. Açò no significa que no hi haja altres productes de major qualitat, que funcionen a nivell pràctic, i que siguen oferits a un preu extra per als clients que ho vulguen o necessiten.

D'altres serveis que es podrien tractar deurien ser les televisions i radios públiques, que en el meu pensar no deurien donar propaganda d'empreses, i per tant deurien ser al 100% públiques, al igual que deuen donar un servei que la televisió privada no fa, donant una gran i amplia oferta cultural, científica, i d'altres activitats independents, i amb un gran poder informatiu, i de debats. Altra cosa, podria ser que es feren programes similars al que Chavez fa a Veneçuela, on respon, i parla amb el poble, per a aproximar el poder al poble, que és qui en realitat el té, però amb la diferència de que les assemblees, i el poder popular deuria tindre un espai propi, mostrant les iniciatives fetes als diferents indrets, la comunicació i la informació poden ajudar a altres assemblees a tirar endavant nous projectes.

Economia I: Transparència i eficiència dels organismes públics

2011-02-16T18:28:00.000-05:00

És una cosa obvia, un govern, o una institució pública deu ser clara, transparent, i eficient, alhora que eficaç. Però a vegades la cosa no està tan clara. Un govern legislador, i creador d'uns Països Catalans independents, deuria des d'un principi treballar en dos punts, el poder popular, donar la informació, i el poder al poble, i dos crear un sistema eficaç i eficient que evite la corrupció, i la perdua de capital públic, en beneficis privats, o malbaratament de recursos.

El primer que cal fer és evitar la dualitat de serveis, o siga, evitar pagar més del degut per un servei, que alhora puga crear confrontacions entre diferents nivells de la jerarquia pública. Un exemple podria ser els cosos policials, és increible que tingam al nostre país tantes classes diferents de policies, que alhora, creen un cost extra de comunicació entre ells, i que poden tindre problemes de funcionament en les fronteres entre jurisdiccions. La idea seria tindre sols un cos policial, amb una base de dades comuna entre les diferents comissaries, i que alhora funcione amb un arrelament al poble total, creant comissaries tant de poble, com de barri en ciutats ja més grans. No llevaria quarters, mai, perquè el que deu regnar sempre és el servei, amés evitant els problemes i costs de la dualitat, podria passar que el cost total seria menor, augmentant les prestacions, o siga, el nombre total de persones que treballen, i els serveis que fan.

El segon és la transparència de gestió. Un model podria ser el finés, que obliga a que tots els productes que compra algun organisme públic siga a preu de mercat, o més reduït si es pot, creant subhastes per les concessions de venda, totalment públiques, i sense frontera d'entrada, com ja deia abans creant un estàndard de qualitat, que obligue a que tots els proveïdors aporten els mateixos factors, i canviant únicament el factor diners. Això farà que la qualitat del producte o servei no baixarà donat un preu, i per tant no es canviarà qualitat, per diners.

El tercer seria l'ampliació de les competències de les mancomunitats, en declini dels municipals. Això farà augmentar l'eficiència en certs serveis que sinó haurien de ser temporals, i creadors de nou de dobles serveis. En l'actualitat ja tenim recollida de fem mancomunal, al igual que altres serveis, com pot ser l'aigua, o equip per a festes (escenari, cadires, taules...), jo faria el mateix per exemple amb serveis més temporals, com pot ser un psicoleg, o un equip de treball i neteja. Els psicolegs, advocats municipals, i altres càrrecs d'aquest estil, sols fan la seua feina una serie de dies setmanals, 1 o 2, això obliga a que cada ajuntament pague un propi, i augmente el pressupost en nombres microeconòmics al augmentar el nombre de contractes. En canvi en un gabinet mancomunal, es podria reduir el nombre de forma dràstica, augmentant alhora el servei, sobretot en xicotetes poblacions que a hores d'ara, potser, no tenen aquests serveis. Altre podria ser un servei de neteja, i manteniment que per exemple vindria be que fora mancomunal sobretot en dates com l'estiu, on les festes obliguen a augmentar el nombre de treballadors dels ajuntaments, perdent diners, podent tindre un grup de gent itinerant que s'encarrega de les feines cada dia en un poble. Aquests serveis podrien encara tindre un cert nombre de treballadors lligat a una població, però sempre gestionat des de la mancomunitat, per a aconseguir reduir les despeses de gestió, ja que amb un nombre més reduït d'administratius es pot controlar tots aquests treballadors.

Aprofitament de les economies d'escala en la compra-venda de productes. Malgrat que certes coses es fagen a nivell de mancomunitat o poble, la veritat és que la compra dels productes deuria fer-se a nivell de país, per a que el nombre per compra siga major, i per tant poder aconseguir un menor preu de compra.

Reducció de les subcontractes a la totalitat. Per molt que ens venguen la idea que privatitzant millores el servei, és mentida. Tota empresa té com a intenció guanyar diners, i moltes vegades a cost del contribuent, i la qualitat al servei d'aquest. Casos com la reducció de plantilla en dates estivals, quan més fent fa falta, es veuen a diari en els hospitals de gestió privada, empitjorant en gran mesura el servei a les persones, que amés donat el turisme, sol ser un públic major, o siga augmentant la demanda. Amés que si algú té que quedar-se la plusvàlua deu ser el mateix poble que paga el servei, per a poder reutilitzar els beneficis en més serveis, o reduint la despesa social, o impostos, que ixen de les seues butxaques.

Això pot causar problemes en la ment de les persones, sobretot per el problema de l'actual desaprofitament en quan a la productivitat dels treballadors públics, per tant, també caldria un sistema de control, i d'acomiadaments possibles, als funcionaris que ho meresquen, al igual de incentius per el treball ben fet, i ràpidament. Creant organs de control, amb els sistemes adequats, per a veure que fa un treballador, i com ho fa. Els funcionaris públics son treballadors com els privats, i per tant tenen obligació de fer be, i ràpidament la seva feina. Per altra banda, intentaria incentivar la innovació en la gestió, i el treball, amb oficines I+D+I públiques, i un bon servei de bustia d'idees, que millorara la gestió i el desenvolupament de la feina i els serveis públics dia rere dia.

Finalment crearia una cogestió total a nivell de país, per a evitar diferències quantioses entre els treballadors d'un i altre lloc, i per a equiparar el treball, obligacions, i contraprestacions. Com sempre he dit pensa globalment, i actua localment. El servei es fa a cada poble, o barri, però es gestiona globalment per a reduir certes despeses, sense reduir la qualitat dels serveis públics, sinó tot el contrari, augmentant-la.

Economia

2011-02-16T17:39:00.000-05:00

Després de parlar del sistema de govern, ve el següent pas, l'organització econòmica. Certament hi han coses que no poden vindre fixades per el govern, però d'altres, i possiblement les més importants, si, i cal fer un anàlisi realista de quin deuria ser el model econòmic, tant de les institucions, com dels serveis públics.

Assemblearisme

2011-02-15T06:40:00.000-05:00

La majoria no té sempre la raó

M'he adonat que he parlat de les assemblees, sense explicar com funcionen, i per tant, em dirigisc a explicar des del meu punt de vista què son.

L'assemblearisme, és una metodologia creada per a fer reunions amb altres persones, i decidir, en la qual totes les persones tenen els mateixos deures i obligacions, i on tots es representen a ells mateix, i tenen dret a paraula. Les decisions s'intenten prendre per consens. I és que com he dit dalt la majoria no té la raó sempre, i per tant totes les opinions son valides per a arribar a una base de decisió que satisfaga a tothom. Això fa que es diguen crítiques respecte el poder que tenen les minories respecte les majories. Però la veritat és que aquest fet fa que les decisions apleguen a un nivell major de comprensió, i defensa, i que tothom les prenga com a pròpies, augmentant així el compromís de tots i totes les participants, i alhora serveix com a contrapès a decisions que podrien ser massa incoherents, o injustes.

A nivell pràctic les associacions assemblearies porten aquests punts no sols a les reunions, sinó també al treball diari, i a l'organització de la mateixa. Per tant no hi han càrrecs de poder, govern, on uns manen d'altres, sinó que els càrrecs segueixen la mateixa filosofia. No hi ha president, la feina de coordinació la porta el coordinador, que simplement s'encarrega de controlar i mantenir l'ordre, tant en el debat, com en el treball, però que no té poder sobre que fa la gent i que no, i no pot obligar a ningú a fer res. El mateix passa a economia, on el tresorer s'encarrega de guardar, i comptar, però no de decidir que fer amb els diners. Amés les feines s'intenten vertebrar en grups de treball, per a una major justícia alhora de treballar, i es poden crear de diferents formes, tant permanents, comissions de formació, material, gènere..., com de temporals, dirigides a preparar un acte, o una serie d'actes.

Altres coses importants en el comportament assembleari és el respecte, tant a les persones, com a les idees. Fets com els insults, o l'atac a una persona per fets personals en un debat estan totalment fora de lloc, al igual que les idees d'un per molt diferents, o estranyes que siguen son discutibles, i és preferible que ell mateix en veure els arguments en contra a la seua opinió vaja adonant-se de la seua equivocació, que fer que es senta insultat, o minimitzat, fent que aquest cree ressentiments enfront l'assemblea, o algú en concret, perdent així ja siga a curt o a llarg termini una persona que pot ser vàlida per a la finalitat de l'associació o organització, i alhora impossibilitant el creixement personal d'aquest en un futur, gràcies al debat, i la comunicació.

Hi han factors que a vegades desequilibren la balança, i que potser puguen portar a problemes al haver un debat.

1º Dialèctica: moltes persones estan dotades ja siga per naturalesa, o per haver-ho arpés, per ser millors comunicadors que altres, això fa que potser, per el bon ús, ja no sols de les paraules, sinó també per la comunicació no verbal, puguen generara més empatia en la resta de companys, i fer que arriben millor les seues idees.

2º La no presència d'algú: No sempre es pot anar a les assemblees, i per tant pot passar que l'opinió d'ell no estiga ben argumentada, o ni es parle. Açò pot fer que a posteriori en següents assemblees vulga retornar al tema per a canviar la decisió, o que cree problemes interns en converses externes a l'assemblea. La responsabilitat d'anar o no anar a una assemblea, és únicament de la persona que ho fa, per tant si una persona no pot acudir a una assemblea pot donar a la seua opinió a previes amb un text explicant les seues idees prèvies, que es porten al debat, però mai votar, donat que ell no ha assistit al debat, que potser el fera canviar d'opinió.

3º Temps: Una de les crítiques més grans al sistema assembleari és el llarg temps que comporta aplegar a una coincidència mitjançant el debat, en ocasions, certs punts poden portar a debats d'hores, que poden cansar als presents. En aquests cassos el coordinador deuria anar tancant torns de paraula, i evitar la repetició d'arguments per a alleugerir el debat, i aplegat un punt votar, sempre buscant una majoria amplia 2/3 parts, o 3/4 parts.

En definitiva una assemblea o associació assembleària és el mètode que intenta ser més just en la pressa de decisions, i per tant és el model a buscar i seguir. Té problemes d'execució com tots els sistemes, però son xicotets i solucionables, amb bona voluntat, i ganes de tirar endavant.

Per a més informació vos recomane aquest llibre, asembleas y reuniones (enllaç) distrubuit per Traficantes de Sueños, en qualitat de copyleft, i en format pdf.

Poder Popular III: Control del govern

2011-02-14T18:08:00.030-05:00

En un país democràtic, el poder deu recidir en el poble, però sempre existeix un govern, o grup de treball, que s'encarrega de la gestió, i el funcionament d'aquest.

En les democràcies participatives el control al govern es porta de dues formes, amb la càmera, i amb les votacions, i les dues estan ben preparades per a ser saltades. La càmera, o les càmeres, dels diputats per exemple, son llocs on es reuneixen els representants del poble, els diputats, però en aquestes els diputats representen a un partit, que és a qui votes, i donat que el govern el té el grup més nombrós, o els grups units, formant una aliança, més nombrós, de normal el govern no té cap problema per a que aquest sistema de control no l'afecte. I l'altre la urna, les votacions, son cada X anys, a casa nostra 4, i serveixen per votar a la llista, o partit que s'encarregarà de la gestió, i com he dit també és botable, amb la manipulació de l'opinió pública, de la premsa. Gràcies a la qual l'esquerra no existeix, SORTU és Batasuna i deu estar prohibida, i no per incomplir la legalitat, o açò és una dictadura per prohibir fumar als bars, i no per obligar-te a treballar 2 anys més, i llevant-te alhora diners de jubilació.

Per això pense que el govern deu ser controlat per el poble a qui representa, d'una forma més constant, i amb unes obligacions per part d'aquests molt majors. Informació real de tot el que passa dins el govern, o siga, tots els informes siguen públics, votació en termes importants del país, i no tan importants, creant un sistema de votacions setmanals o mensuals. I la possibilitat de ser expulsat del gabinet de govern a quelsevol persona en el moment en que el poble ho decidisca.

De quina forma?

El cert és que avuí dia amb l'era tecnològica estem dotats per a poder fer votacions a diari. Els nostres DNI van codificats i amb xip, i codi PIN, aquesta possibilitat de votacions diaries se li anomena democràcia electrònica. Però de totes formes no és necessari instaurar aquesta mentre funcionara un sistema d'assemblees real, que des de la base governen els pobles i països. I s'instaure d'altres formes una democràcia participativa, que els sistemes tancats de votació funcionen d'igual forma.

Després podrien vindre altres problemes respecte als gestors, que per exemple poden ser la facilitat de ser corruptes, i per tant faria altres sistemes de control tals com l'obligació de comprar a preu de mercat, i que tothom puga veure i entrar en la compravenda dels productes i serveis que l'estat consumisca.

Per tant posaria controls nous a diferents nivells, les assemblees treballen i promouen les lleis, tots els documents son públics, el poble vota les lleis una volta acabades, i es crea una legislació forta i severa contra la corrupció, amb organismes de control, per a evitar problemes de funcionament dins del govern, o governs dels difernts nivells.

Que va primer l'ou o la gallina?

2011-02-14T17:51:00.000-05:00

Que va primer la independència, o el model social?

Cada dia més ve a la conversa el fet de dir primer la independència, i després les altres coses. Sobretot en disputes principatines, o catalunyeses. Però també en temes del País Valencià. Quan intentes conversar sobre certs punts molts et diuen que és massa prompte per parlar eixes coses, que hi ha que anar pas a pas, que primer ens lliurem d'espanya, i després ja vindrà com ens organitzem.

Jo, no sé si per el fet de ser d'empresa, ho veig tot com productes (enllaç), i clar quin comprador compra algun producte sense saber que compra? Inclús els que compren en IKEA saben que compren abans de comprar-ho, malgrat que estiga desmuntat, que és exactament el que ens passarà quan ens independitzem.

El model de país, ve donat per la societat, i per tant, cal un model social, i una societat moderna abans d'aconseguir el país que potser volem. Com deia Juaninaka

"porque olvidamos que el país es el reflejo su ciudadanos,

¿que es España, una hipoteca, una zona de bares,?
¿espaldas mojadas, tierra seca es un porro y un litro,
es ir de putas a escondidas?"

I estic d'acord, si una societat està dormida, i no participa, no pot tindre una bona democràcia, i per tant està lligada al poder que l'adopta. I per tant sense un model social clar, i una societat evolucionada, que tire endavant els reptes del país mai podrem aconseguir arribar a la nostra Itaca.

Cal treballar per impulsar una societat moderna, participativa, amb fam de poder popular, de ser escoltada, informada, i que la seua veu siga la veu del país, que per a alguna cosa el poble fa el país. Una volta arribem ahi, la independència és el pas següent, el pas lògic. Sobretot, perquè sabem que d'espanya no podem esperar res, no ens van a donar res, com diu la pel·licula "pa negre i sucre roig", i intentaran bloquejar la nostra consciència, i per tant aquesta societat voldrà la independència per a volar, i no per a ajudar als interessos d'algú.

Si el cas fos al contrari el que veig és un problema ben gran. Imagineu-vos un País Valencià en mans del PP, que d'avuí a demà s'independitza. Si ens queixem ja de la cleptocràcia en que vivim, que podem esperar? Si aquest govern vol destruir la nostra llengua, que faran?

O anem al principat, recordem que ara mateix mana CIU, o siga els liberals, i amb un govern socialista acabat d'eixir, que passaria si una Catalunya s'independitzara demà? No ens oblidem que aquest partit sempre va un pas endavant que la resta de l'estat en destruir els nostres drets socials, lleis com la LEC ens ensenyen de que son capaços de fer, Quin seria el model de creació d'estat? Donarien opcions a la participació ciutadana per a crear la nova constitució, o la forma d'elegir els polítics, i que votar i què no? Acabaria tenint menys drets socials encara que espanya?

Per això no recolze aquest model d'independència si o si, d'independència per hipocresia, o d'independència sense saber que significa.

Poder Popular II: Assemblearisme

2011-02-14T12:23:00.000-05:00

L'altre dia conversant amb company em comentava que si estigués més al poble intentaria tirar endavant una associació de veïns al poble, que aquest organisme podria aconseguir molt de poder dins de les institucions, i que podria ser decisiu al poble per controlar la gestió mateixa de l'ajuntament.

Jo li ho vaig negar, i és que no crec en l'associacionisme com a membre engrescador, de gran quantitat del poble. Crec en l'assemblearisme, i no sols amb una, sinó amb moltes i diferents, que creen una xarxa de poder per arreu del poble, i que en definitiva malgrat estar per baix, acabaria estant per damunt del govern municipal.

Cada barri, cada carrer, té dret a poder escollir en que gastar-se els seus diners, els diners públics per a aquest. Potser invertir en la compra d'un solar buit per a aconseguir un aparcament gratuït públic, el canvi de paviment de la seua calçada, o la il·luminació del carrer.

Per això no crec en una associació piramidal de veïns, sinó en la creació de diferents dels diferents barris, i de forma assembleària, on tots els veïns tinguen drets i obligacions, i igual poder de decisió. I on la informació no siga d'uns, sinó de tots.

Aquestes assemblees poden treballar no sols per a millorar la qualitat dels indrets, sinó també per a millorar la convivència, sent mitjà de comunicació de veïns, en empresaris, o locals de la zona. Ací a la meua zona podria servir per a per exemple arreglar, o acordar coses amb els horaris de la musical, i per a que la gent al mateix temps s'involucrés en les seues festes, o sabera quin dia és un dia de festa gran, i per tant tindran soroll. O evitar problemes entre veïns de forma justa, i en un bon ambient. O la creació de festes perdudes, o sopars col·lectius per millorar l'ambient i llimar asprors entre els veïns.

Amés aquestes assemblees poden tindre representació a l'ajuntament, i participar de ple en les decisions que poden interessar-les, o inclús ja des d'aquesta base crear una assemblea municipal, que marque el que la gent desitja i en quina mesura per als pròxims anys, un programa que pot significar un verdader programa per a més d'un partit, i contra el que els interessos personals no podrien i seria molt més difícil, anar en contra, o manipular.

Açò no va renyit amb altres assemblees que unisquen gent de diferents sectors de la població, gastant ara altres factors, diferents a la situació geogràfica, per a unir la gent, assemblees com la de joves, per a unir joves, de vells, i jubilats, de mestresses i mestressos de casa, propietaris de comerços, d'empreses, o d'AMPES municipals.

Amb una xarxa així en que cadascú no té sols una assemblea, sinó que té dues, o tres, la unitat és fà més visible, el veí que forma part del barri veí que enguany per necessitat té més recursos per a reparar el barri, és el teu company en l'assemblea de joves, i per tant la realitat d'un aplega a l'altre, evitant així enfrontaments greus.

Aquests punts com deia eren molt difícils de fer, de portar endavant, i que jo ho deia perquè era jove, però que la gent més major no s'interessa d'aquestes coses. Jo li vaig dir que si que pot interessar-se, i que inclús d'un barri com el meu en podria fer un exemple.

Com? Amb les petites necessitats dels veïns, i per tant el treball diari. O siga unint al carrer per a coses xicotetes, aquestes llums estan fetes pols, podríem recollir firmes entre els veïns per a que les reparen. El treball conjunt va donant dia a dia forma a aquests associacionismes, i en el temps donar-li forma i vida a un projecte d'unitat.

Com dic qüestió de temps, de molt de temps, anys, però la cosa està en mirar endavant, en ajudar a un veí quan siga possible, en ser un bon veí, en ser un bon company, i acabar sent una comunitat, un poble.

Poder Popular

2011-02-14T11:12:00.002-05:00

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida publica, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poblemitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixenlegitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismescontractuals.

La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans poden participar directament en el procés de presa de decisions polítiques. Alguns sistemes proposats donen a la gent poders legislatius i executius, encara que la majoria de sistemes existents permeten la participació només en el procés legislatiu.

La democràcia directa en la seva forma tradicional és el govern del poble mitjançant referèndums. La ciutadania té dret a aprovar o vetar lleis, així com a retirar el suport a un representant (si és que el sistema té representants) en qualsevol moment.

La democràcia directa, en un sentit modern, consta de tres pilars concrets:

la iniciativa popular
el referèndum
la revocació de càrrecs electes

Dos parts de les entrades de la viquipèdia.

Tal com deien a classe, democràcia (demos poble, cracia poder) el poder del poble. Una paraula que durant molt de temps ha estat, i està sent desvirtuada, donant vida a paraules tan i tant desoladores com socialdemocràcia, democràcia participativa, o demòcrata. Sempre m'havia agradat eixa paraula, fins que vaig començar a veure que no per a tots volia dir el mateix, o veien de forma totalment diferent com utilitzar-la.

Per això vaig començar a utilitzar el terme poder popular, que en base és un sinònim de democràcia, però hi han diferències, i com deia el Llach en la seua última gira, aquestes xicotetes diferències quan grans son, quan no les tens. I és que aquest mot s'uneix més a la democràcia participativa.

I d'aquesta vull parlar, de l'organització dels carrers i els barris, de la participació ciutadana, de l'organització dels diferents segments de la població. I que cal fer-ho des de la igualtat, des de l'assemblearisme.

Estar com un tren

2011-01-26T06:43:00.001-05:00

Sempre em feia gracia eixa frase. Era una frase que s'utilitzava molt abans, i supose que ara mateix també, però qui més la utilitzava i utilitza son els professors de literatura, que expliquen les figures poètiques. I és que, com pot una xica bonica estar com un tren, si el tren es dur, grandíssim, i sols pot anar per la via. Tal volta tindria a veure amb una dona embarassada, perquè igual que el tren porta a una o varies persones dins. Però després d'un debat semblant venia la resposta, és una metàfora a la impressió, si et trobes en una via, i de colp et veus vindre un tren a tota velocitat cara tu, et quedes gelat, pedrificat, i és molt difícil reaccionar, la por, o la inseguretat et deixa corprès, i no penses en res més que, ara que faig. I certament et passa el mateix quan et veus vindre a una xica bonica cara tu. Molts diran que per això normalment no prenen la iniciativa, perquè quan ho fan, solem quedar-nos enbabalats, i no reaccionem, els homens, en general.

Certament crec que a tots ens ha passat més d'una volta, i en ocasions amb persones que conec i molt, però que en certs moments donada l'energia que desprenen, l'alegria, la força et deixen clavat al terra, i una forta gravetat t'evita moure't.

Com sempre que ve una frase així sol vindre per una conversa amb algú a internet, sobretot em passa amb Inés, que sempre em fa desvariar més del normal, i acabe fent texts per al bloc, convocant un cap d'any per a març, o qui sap quina bogeria. I és que fins i tot per un xat on estàs de cara, et pot canviar els esquemes, i en persona millor no parlar, pot acabar fent que un montó de guiris ballen una marxa mora al pas cristià, fer proves per a les carreres de parelles que fan a Finlandia, o quedar-se dormida al sofà quan vas a eixir de festa. Sempre et sorpren.

Doble Moral

2011-01-25T17:47:00.000-05:00

No és la primera volta que pose aquesta cançó en algun lloc on sol estar connectat. M'encanta.

Sempre he odiat la falsa moral, bé, realment el terme moral. Jo soc del que parla de principis, d'escala de valors, hi han coses que cadascú posem per davant d'altres. La justícia, la família, la veritat, la lògica, un mateix, son un munt de coses que cadascú en el seu cervell li posa conscient, o inconscientment, una posició.

Si vegem casos com el chojin: (vídeo ací en LINK)

Cuando hacía

trampa me arrepentía sólo si no funcionaba,

y de hecho, me aprovecho si la trampa me da provecho.

Creo que tengo un problema con la moral,

y es que, si acabo feliz, la moral me da igual.

Sólo persigo estar bien conmigo mismo y los míos,

cuando me entiendas entenderás mis

motivos. Incorregible, me encanta que me miren;

reírme en sus narices de las cosas que dicen...

ah, ah; ah, ah ,ah, ah ,aaah. Un año más y mira,

sigo haciendo RAP.

Ell per exemple posa davant els seus, i ell mateix respecte la moral establerta. Tota una declaració de principis, certes normes no estan creades per a bé, sinó per a tindre poder sobre un grup.

Ara jo vull anar més enllà, jo tinc un problema, reflecte, i veig en els altres la meua pròpia escala de valors, i tendisc a exigir en els meus aquesta. No m'agrada que la gent traicione, encara que no siga a mi, no m'agrada que la gent fassa coses que van contra la meua ètica. Sé que és injust, i que és un error, però hi han coses que no em caben en el cap, i com no entren en els meus paràmetres les repudie, i aparte de mi, sobretot en la meua gent, en familia, amics... És cert que sempre dic que el que més odie és la ignorància, però reflexionant crec que no, que en realitat odie la prepotència, la falsedat. I clar quan l'ignorant es creu més que un altre, i actua de forma prepotent, em dona ràbia, i m'entra el nervi.

Per això la doble moral, el mon actueu be, sinó vos mataré, jo faré el que em done la gana, passant per damunt de qui fassa falta mentre jo estiga be, i no em traisques que et tiraré a tu la culpa. O la doble vara de medir, i donar importància a coses xicotetes, creant problemes, i alhora no importa que fassa coses molt pijors. Tantes hipocresies, que solen anar acompanyades per veus excessivament altes, crits i raó i certesa infinita. Mirar a fora, sense eixa paraula que m'agrada tant, AUTOCRÍTICA, i cada dia anem a pitjor en aquesta societat que no ensenya el valor de la paraula, de les promeses, de l'amistat, de totes les coses bones del passat que hem descafeinat per a que puguen passar per la nova vida capitalista, on tot està be, mentre no et pillen, o no fassa mal als negocis de les grans empreses.

Hiperinflació

2011-01-25T13:07:00.002-05:00

Segons la Viquipèdia la hiperinflació és:

En economia, es coneix com hiperinflació a una inflació descontrolada, és a dir, que els preus augmenten mentre els diners perden valor de canvi. La definició formal és : "inflació superior al 50% mensual" Però normalment s'ha aplicat a taxes prou més inferiors, al voltant del 20 o 30%. Normalment la inflació es calcula anualment, però la magnitud de les dades a les hiperinflacions fan que hi haja informacions mensual o inclús horàries.

La majoria d'economistes utilitza la defineix com "un cercle inflacionista sense tendència al equilibri." Un cercle viciós on a cada itineració d'aquest es va creant més i més inflació. Malgrat que hi haja un gran debat sobre les causes d'aquesta, és evident que la hiperinflació apareix quan es produeix un increment excessiu d'oferta monetària, normalment per una dràstica emissió de diner. Açò ha succeït en períodes bèl·lics i post-bèl·lics o de crisi.

I vegent això no deixe de pensar en que estem vivint una d'amagades en el sector dels carburants. No hi ha setmana que no es diga que puja el gasoil, o la gasolina, i sempre es nota. Abans de nadal el gasoil estava al voltant d'1 euro i 16 centims, potser més o potser menys. Però ara està a més d'! euro 22 cèntims, un increment de 6 cèntims, que suposa un augment superior al 5%. Que potser parega poc, però això és deu a que agafem com a escala a sols fa un més. Però si en som de vistosos abans de l'entrada a l'euro, el preu del gasoil no arribava a les 100 pessetes, el que vol dir que en una dècada ha duplicat, i més el preu del combustible. i que de fa uns mesos cap ací ha augmentat uns 13 cèntims el litre, un augment més que rellevant, al voltant del 12% en al voltant de 6 mesos, ja que a finals d'agost el gasoil estava al voltant de l'euro amb 9 cèntims.

Certament pot pareixer que no entra en el terme exacte de la paraula, si no fora que aquestes pujades son continues, i repetitives durant anys, i que en qüestió de 10 anys ha augmentat més d'un 100%, i que com diu la definició no fa cara de voler estabilitzar-se, ni de parar de créixer. I que si agafem la base 2000, que era al voltant dels 56 o 58 cèntims, ens trobem que els 6 cèntims son un 10%.

Com sempre en l'economia les dades poden canviar depen de com es miren, i de que volem demostrar. I com el que vull demostrar és que ací tenim un fort perill de perdua de poder adquisitiu, doncs les mostre així.

El problema és que per exemple de l'any passat a avuí en dia, amb un cotxe normal, que consumeix al voltant del 5'7 litres al 100, l'augment de preu ha suposat que un diposit de 50 litres haja pujat uns 3 euros, o que fer 100 quilòmetres ens costa més de 30 cèntims.

Ara anem a la part important, com actua normalment la gent davant una hiperinflació? Habitualment el que sol passar és que la gent vegent la tendència de pujada tendeix a adquirir la major quantitat de bens possibles, per a evitar en menor mesura aquesta pujada, però que amb aquest comportament sols aconseguim augmentar el consum, i que per tant el cercle de pujades continue.

Que va passar fa un temps amb la primera envestida de les crisis del capitalisme? El mercat s'aturà i de colp el preu dels carburants va disminuir, fins trobar un nou punt d'equilibri en el que tornar a reprendre el creixement de preu, augmentat amb l'ajuda del govern espanyol i les taxes adoptades als combustibles.

Que podem fer? El de sempre, vaga, ara, no sols vaga de mobilitat, sinó vaga de col·laboració, compartint els cotxes, i vehicles, i intentant agafar vehicles que consumisquen poc, i no grans tot terrenys o cotxes grans, que consumisquen al voltant de 10 o 12 litres al 100 km. I finalment el sabotatge. Fa un temps vaig llegir un correu on s'empentava a comprar el combustible en gasolineres xicotetes, diferents a les grans petrolieres (repsol, bp, campsa...), que son les que en certa mesura controlen el preu del combustible, per a obligar-les a baixar el preu. I mentrestant, començar a reduir el consum de combustibles fòssils, i començar a treballar amb noves fonts, que no s'estan aprofitant.

Parlem de comentaris

2011-01-10T12:42:00.001-05:00

Font: proyectoautodidacta.com

ETA i la pau a Euskal Herria

2011-01-10T10:08:00.000-05:00

Amb aquest comunicat la organització basca ETA ha informat al mon que segueix en la seua aposta per la pau, i passa a un altre nivell superior en el seu alto al foc. És una notícia històrica, segurament l'aposta unilateral més clara dels últims anys, i ha suscitat molts anàlisis, discursos, i reaccions.

I quina és la lectura obvia, la que ha fet Rubalcava, la que hores abans ja sabíem tots que diria. ETA, i l'esquerra abertzale vol la pau, ells no. La prova està en els comunicats, en la forma de fer i de dir.

Que diu el discurs? El mateix que deien fa anys, i que el govern no ha acceptat mai. Demanda i reconeixement d'una verdadera democràcia, on els bascos com a poble tinguen dret a elegir, sense que altres factors hi interferisquen. A tindre unes eleccions justes sense trampes, on s'il·legalitza una gran part de la població basca, i se li nega el dret a ser representats. I una mínima garantia de no ser caçats com animals una volta arribe el pas final. A canvi ofereixen ja el fet de no actuar com a exercit, de no fer ninguna activitat terrorista, i sols treballar per la pau, i el reconeixement d'Euskal Herria.

Que responen els polítics espanyols? No és suficient el que ofereixen, ja ho deia en un comentari del facebook, dona igual que es deixen matar un per un, no és suficient, i és que ells no creuen en la democràcia, i no pensen deixar parlar a ningú que no diga el que ells. I per tant demanen la rendició total, sense condicions, i el que és més important, sense tindre que fer ells, demanen que tothom que pense com ETA vaja al quarter més pròxim, i s'entregue, i ells seguir com sempre, una condició que tampoc els acaba de vindre be, ja que amb un conflicte com aquest, ells s'autovenen com els bons de la pel·lícula i això els fa guanyar vots. I per tant una volta dit això, dit que ETA és xula, que preten ser un altaveu i fer política, l'acusen de prepotent, i de moltes més coses, i auguren que hui dormen més tranquils, però que saben que vindran noves notícies de retorn a les armes de l'organització. Algo obvi perquè no pensen esforçar-se el més mimin en aconseguir la pau, i buscar el diàleg, i la democràcia, i per tant no pensen ni debatre els punts de les condicions que ETA posa per a la pau total. I un tercer punt que em fa més gràcia s'autodonen colpets a l'esquena d'enhorabona per fer que ETA actue com ho està fent, com si aquesta situació que tan mal els pot vindre fora fruit de les seues gestions.

I la resta d'Euskal Herria? Ara ve la cosa, els polítics poden atacar o no, però la gent pot veure que passa realment, i davant una proposta com la que està fent ETA veuen una verdadera voluntat d'aturar les activitats, i de canviar el panorama actual. I certament la gent pot adonar-se que qui no vol la pau és espanya, i forçar la busqueda de la pau, amb manifestacions, i altres mesures, de pressió. Cal esperar un temps a veure com va passant el temps.

I l'entorn internacional? A nivell internacional és on estan havent més moviments, encara que potser poc visibles, però el que està clar és que a la UE no li interessa un conflicte armat dins les seus fronteres, i intenten que aquest acabe, per a entrar en altres quefers dins l'estat espanyol. I potser la resposta espanyola resulte un poc decebedora, i puguen fer-se moviments més forts, sobretot a nivell propagandístic per defensar la causa basca. No oblidem que fa anys la guerra va canviar de visió en eixir a la llum proves de les tortures que practica l'estat, i que van en contra dels drets humans, fent que la comunitat internacional és posés a favor dels bascos i empitjorant-li la lluita als ocupants..

Dia Facebook de la música en català

2010-12-09T10:21:00.000-05:00

Avuí dijous 9 de desembre, és entre altres coses, el dia marcat per una campanya per a demostrar a internet la força de la música en català. Tot començà per algú que creà un esdeveniment, i hui en tinc el meu perfil, i supose que el de molts altres, ple de cançons en la nostra llengua.

Artistes de totes talles, estils, i formes, Miquel Gil, Feliu Ventura, Ovidi Montllor, Ender, Brams, Aramateix, Mishima, Lax'n'Busto, Obrint Pas, Raimon, Sva-ters, Oscar Briz, Cesc Freixas, Toti Soler... i una llista inacabable d'artistes i grups, que representen el passat, el present, i el futur de la nostra música.

Un futur que passa per una llengua que existeix en tots els estils musicals, i en tots els formats possibles. I que així demostra la bona salut que té la nostra cultura.

Fa un temps, amb una altra proposta tirada des d'internet, el dia Estellés, el creador deia que necessitem reforçar els nostres actes i crear dies com aquests, que no recorden coses negatives, sinó les positives. I és que cal fixar-nos en les nostres festes 25 d'abril, 11 de setembre, 30 de desembre, solen anar marcades per una pèrdua, i clar fomentar l'amor i homenatge a una cultura des de la derrota no és molt positiu. Malgrat la frase que tant m'agrada d'Ismael Serrano: "los hijos de mil derrotas y su sangre derramada van a reescribir la historia", i és que clar està l'orgull de saber que perdem tantes batalles, però seguim en peu per a lluitar altres és també una gran força.

Diu la gent que totes les festes son militars o religioses. Però com a revolucionaris, com a progressistes, com a gent que aspira a canviar un nom mon, a construir un nou país, no podem parar-nos en sols un punt, i cal mirar els errors de la nostra societat i intentar canviar-los.

I per tant, perquè no canviar també les nostres festes, i fem d'un dia normal, i corrent, d'un dia marcat a dit, amb els ulls tancats, un homenatge, no un homenatge a un gran lluitador, sinó un homenatge a nosaltres mateixos, a la nostra llengua, als nostres costums, i comencem a canviar el nostre calendari, de cap a peus? Hui fem un homenatge a la nostra música, a la nostra cultura, no sols per a dignificar-la, sinó per adonar-nos que cadascú és necessari en el país que ens espera, perquè tots som país, i que gaudim d'una salut molt millor de la que ens pensem a vegades, i que no estem sols.

Però perquè no fer en març el dia de l'espardenyot, o un homenatge als treballadors de l'horta o dels bars, o eixa persona que diu bon dia a tothom en qui es creua?

Els fills de mil derrotes, tornem a alçar-nos, amb un somriure, amb l'alegria de que tenim un nou dia per a canviar la balança, per a millorar el nostre voltant, i saber-nos dignes mentre no ens neguem qui som, i ho compartim amb normalitat.

Inspiració social

2010-12-04T22:37:00.001-05:00

Avuí en un joc del Facebook m'ha eixit una pregunta, si el teu amic volguera un superpoder quin seria. De cop m'he recordat d'eixes paraules, inspiració social, un terme que desconeixia fins que el vaig veure en el programa Ciudad K de la 2º de televisió espanyola, que sempre recomane a tots, però que és un concepte bastant utilitzat en pel·lícules.

La inspiració social és el fet de amb paraules traure el millor da cadascú de nosaltres, d'inspirar-nos, i per tant dirigir els nostres esforços per a fer el millor que podem fer, i amb una finalitat noble, i justa. I clar, sempre he pensat en aquest poder, com una mena de necessitat.

Estic segur que una de les primeres necessitats que té aquest mon és això, pensar en la societat, pensar en millorar el mon, pensar en quelcom més que el plaer personal, o el dia d'avuí, en definitiva educació cívica, pensar més en el del costat, i intentar comprendre'l, tenir una bona empatia, i com la educació no està aportant aquests principis, o valors, a la societat, i si altres com l'enveja, l'odi al diferent, i al veí, l'avarícia, crec que si un geni pogués donar-nos un poder deuria ser aquest, el poder d'inspirar els millors valors en nosaltres, i fer que aquesta societat s'eduque de colp i comence a treballar en arreglar les seves injustícies.

Quin altre poder podríem demanar? volar, inmortalitat, supervelocitat? els poders deuen servir per millorar el nostre voltant, i per tant el millor poder és la voluntat, la voluntat per canviar les coses, l'espenta per fer-ho, i saber que fas el més just que pots fer, i t'esforces per millorar el teu voltant. Potser aquesta espenta com en el domino servisca per a que més gent amb la voluntat, s'esforce, i t'ajude a tirar el mur de l'avarícia, i l'odi.

Ciudad K - Capítulo 2: Oficina de patentes

Cap de setmana a Alcúdia

2010-11-19T19:22:00.001-05:00

Eixir de casa, amb la seguretat de que vas a conèixer gent interessant, de que vas a aprendre coses, de que vas a debatre amb gent intel·ligent, que vas a aconseguir records i amics inoblidables, i finalment quan arribes a casa saber que tot el que esperaves no sols s'ha complit, sinó que amb creus, ha superat tota presumpció inicial.

Aquest cap de setmana passat ha estat la 3º Trobada del Voluntariat Lingüístic Interuniversitari de la Xarxa Vives, o siga la xarxa d'universitats públiques catalanes, o siga, de tots els Països Catalans. I ha estat a Mallorca, a Alcúdia, en el nord-est de la illa, en un alberg que diu molt sols en el nom, alberg de la Victòria, però que diu més el paisatge, i l'ambient que es respira.

Alçar-se de matinada, molt de matinada, i en arribar a Palma anar a fer els guiris un rato. Guia turístic i a veure la capital Lul·liana. Carrer de Santacreu, amb la seua església, del mateix nom, i directe a la gran muralla de Palma, des d'on poder veure gran part de la ciutat, i dels voltants. I acompanyats del mal endèmic dels PPCC, Calatrava, i el seu "bou", lleig, i sense trellat, com quasi tot el que fa (ponts fàl·lics, que necessiten semàfors a mitjan pont per a evitar accidents, passarel·les que esvaren...), baixar per la part dels pescadors, on veiem cases de poetes famosos, i altres coses no tan boniques de veure (la espanyola amb l'aguiluxo...), fins baixar a la plaça on estava la drassana de la ciutat, seguir fins el Palau del govern balear, i trobar-nos en una consellera, girar-nos i trobar-nos amb el nostre mestre, Llull, donant la benvinguda als mariners nouvinguts. Seguir per la llotja, i caminar fins a la Ciutadella i la Catedral, sense evitar passar per el foner, entrar a la catedral i mirar els "retocs" de Gaudí i Miró, val que és bonic que cada generació pose la seua marca en la catedral, però si ja és criticable el barroc, com deixen fer AIXÒ. Eixir i cap a Sant Francesc, a veure la tomba de Ramon Llull, tomba inacabada, que malgrat això no perd el seu magnetisme. Visitar Can Alcover (la casa d'En Joan Alcover) actual seu de l'Obra Cultural Balear, i de camí a dinar.

De vesprada-nit comença la Trobada, ens trobem a l'Institut Ramon Llull amb la resta de companys de les altres universitats, i comença la formació, allí, in situ, primera xerrada, sobre l'òrgan, l'institut, i la feina que desenvolupen, realment digne dels impostos, i de l'esforç de la gent que hi participa. I és que veure com la feina de dignificació, i comunicació de la nostra cultura a l'exterior, no sols s'està portant endavant, sinó d'una forma exemplar, et fa sentir orgullós de veure com la gent s'interessa, i ens coneix arreu del mon.

Sopar, bus, i a l'alberg. Arribem, muntanya, obscuritat, no sabem on estem, i apleguem a dalt per un camí molt empinat, amb el mòbil com a llampurna, i la maleta a l'altra mà. Aplegar, ens instal·lem a les habitacions i a l'endemà la llum, el dia, i la sorpresa, un mar preciós mirant-nos enfront dels dormitoris, que ens enamora a primera vista..

Jocs, per trencar el gel, tallers, i xerrades, formació activa, divertida, participativa, i pràctica. Poesia, noves tecnologies, defensem la terra, i eixim de l'armari lingüístic, tallers que ens ajuden en el nostre dia a dia, tant a nivell personal, com de coneixement de la nostra llengua, o nivell pràctic en la nostra activitat com a militants lingüístics. Després coneguem les nostres begudes, un poc més, i ballem com feien els nostres avantpassats, i per acabar juguem amb la llengua i la nostra història, coneguent dos jocs 11 de setembre de1714 i l'Scrabble. Un repàs a la vida i obra de Sanchis Guarner i a l'aeroport.

I malgrat la simplicitat de tot, malgrat el poc temps que teniem entre taller, i taller, malgrat el curt temps que hem passat a l'alberg de la Victòria, ningú ens llevarà els moments viscuts, els debats acalorats en temàtiques lingüístiques, les rises dels companys, els càntics durant les nits, la melodia del megàfon, el nadar en el mar, en ple novembre, i rodejar nadant l'illot que hi havia enfront la costa, amb la millor companyia possible, moments de son, festa, i embriaguesa etílica. Tants i tants bons records que ara comentem, i compartim, ajudant a endurir, i forjar, l'acer de l'amistat que hem creat en aquest breu espai de temps, en aquell xicotet indret de la nostra geogràfica.

de Papes i cacaus

2010-11-06T15:49:00.002-05:00

Aquest cap de setmana, com tots sabem, ve a visitar-nos el nostre sempre estimat pare, el Ratzinger. El diumenge ve a inaugurar la Sagrada Família, d'una de les nostres capitals, Barcelona. La visita, com totes les visites, moviments, i paraules d'aquest home, son fortament comentats, criticats, atacats... i creen forta controvèrsia.

Per una banda tens la gent que s'aprofita de la visita econòmicament, i que desitjava la visita per a fer negoci amb aquesta, però que segons pareix els ha eixit el tret per la culata, segons acabe de llegir en el diari web el debat (ací), no han eixit el compte que pensaven ja que no hi ha un públic que demane espais a terrasses, ni balcons, per a veure l'arribada d'aquest home, i a les cafeteries i bars del voltant, amés, no els han permés muntar terrasses a l'exterior per raons de seguretat. Així que si no fan una forta campanya d'anunciar preus baixos o estables, o siga com tots els anys durant la visita, potser el públic amés es porte l'entrepà de casa, i ja sí, el negoci siga nul.

Per altra els fidels, que s'alegren que per fi els facen cas, en un país on la religió cada dia està més mal vista per els diferents problemes d'imatge que suposen els repetits casos de pederàstia, i el que és pitjor, la postura del seu pare, i l'església en general sobre aquest problema. Per altra banda cal agrair l'esforç per a netejar la seua imatge, creant un peluix d'un retor que vol que l'abracen els xiquets (ací) i que es pot comprar en pagines de compra web de l'església.

I per altra els detractors, reunits de nou en la campanya que es va crear quan va vindre a València, jo no t'espere, en la versió barcelonina jo no t'espero. Una campanya de pressió per a demostrar el rebuig a la visita de l'ex-militant de les joventuts Nazis. Una campanya que aquesta volta ha comptat amb reforç de diferents mitjans de comunicació, i més d'un de forma molt directa. Tal com aquest vídeo de baix, de radio Flashback, entrades des del twitter de mi mesa cojea, tals com: Sí que es poderoso el Papa. Consigue que me den ganas de defender a Zapatero. o Benedicto XVI es lo mejor que le ha pasado al laicismo en los últimos 20 años. Frases plenes de sarcasme, ironia, i per a què negar-ho, mala llet. Molts d'aquests recolzaments clavats amb l'etiqueta de twiter #jonotespero, i altres campanyes com la de xarxa Facebook on existeix l'esdeveniment del Campionat Mundial de Tir al Blanc. I obviament per les milers de pancartas a tota la ciutat, i altres llocs que a hores d'ara els Mossos estan llevant per la força, en una Barcelona setiada, per a donar la millor imatge possible a la visita del Cap d'Estat del Vaticà.

Malgrat això jo propose una campanya ben contundent de recolzament a Ratzinger, i és recolzar la seua doctrina i base ideològica prenent-nos publicament i amb un ample somriure una bona CocaCola. Per a mostrar, i demostrar que estem amb ell.Tot siga per el representant de 10 en la Terra, i el que simbolitza.

PD: Per altra banda comentar les declaracions que ha fet quan ha arribat a Compostela, on criticava espanya, per ser laica, i em pregunte jo, com té la cara de dir tals burrades?, si a diferència de tots els països avançats de la Unió Europea, no hi ha una separació d'estat i esglesia, i no sols això sinó que encara tenen grans poders entre la educació, la medicina, política (fent campanya i pressió per afavorir a cada dia a la dreta reaccionaria)..., tal volta si no intentaren agafar els menesters que no els corresponen, la gent no estaria en contra de la seua organització. Si no feren viatges del Papa per a atacar el poder d'un president d'estat, i fer moviments estrategics per a aconseguir majors quotes de poder, i per a fer negocis, que després no deriven a ajudar a la població, i afavoriren al poble, i a la gent honrada tal com feia el seu profeta Jesus, la gent no senitiria repulsió cap a una institució que refuma hipocresia a cada cosa que fa.

Empatia

2010-11-01T08:28:00.000-05:00

Sempre m'ha agradat aquesta paraula.

*L'empatia és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments. Sembla ser un mecanisme adaptatiu (donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres. Un excés d'empatia o el no distanciament del patiments dels altres pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents o les infermeres) i en la docència.

Es diferencia de la simpatia o compassió perquè el subjecte pateix l'emoció dels altres, no sols la identifica i hi reacciona. Alguns corrents esotèrics l'anomenen telepatia dels sentiments. Els psicòpates o els autistes són persones que tenen molt mermada la capacitat empàtica.

Crec recordar que la primera volta que em vaig trobar amb aquesta paraula de forma pràctica era jugant a rol, a "Vampiro la Edad Oscura", amb els companys Xerra, Lili, Diana,... be, el personatge de Lili, "Blaust..?", un boig tenia una forta empatia. crec que era la cosa que més pujada tenia, en el clan eixe tots els vampirs estaven bojos, i tots tenien una alta empatia, unint aquests dos termes en gran mesura, i sols cal llegir la viquipèdia per a veure que no estaven molt errats.

Aquesta capacitat em va vindre ahir al cap, quan un grup de persones atacava a crits, i empentes, a una altra persona, malgrat que aquesta no feia ninguna provocació física, i que el motiu de les queixes no era sobradament gran. Més tard ell em preguntava perquè ho feien, com era possible que actuaren de forma tan grotesca, tan destructiva, sense pensar en els nervis i la por que estaven causant-li. I vaig recordar aquesta beneïda, i poc utilitzada, paraula.

Ells actuaven sols amb una idea en el cap, o tal volta dos, objectiu, i interès, els donava igual si el que tenien davant era una persona o un sac, calia fer que es trencara, física o emocionalment per a aconseguir els seus propis interessos. I per tant actuaven de forma tan agressiva, sense pensar en les conseqüències, be en unes si, no passar-se'n del tot per a evitar multes o denuncies, o siga el seu fre era també hipòcrita.

No dic que l'agredit, fora un sant, no li done la raó, com a mínim del tot, però entenc que els mètodes eren excessius, i que tant l'1 com el molts, actuaven de forma hipòcrita i sense pensar en el seu interlocutor.

I és que si tots pensarem en la resta un poc més, no dic fins a agafar una depressió, o tornar-nos uns vampirs bojos, amb un atac anomenat dementació, que pot fer tornar boig al que té davant. Sols fins a arribar al punt de comprendre, o com a mínim pensar en la postura del d'enfront, parar i pensar perquè diu això, i quins son els motius que l'empenten a pensar així o actuar d'aquesta manera. Potser moltes coses millorarien.

Tots som productes

2010-10-11T12:22:00.002-04:00

Anit en una conversa amb Inés, vaig arribar a aquesta expressió, i no sols això, sinó que a defendre-la i a tindre clar que és així. Tal volta és per motius d'educació, depen de que estudies veus el mon d'una forma, en certa mesura assumeixes una nova cultura, la dels teus estudis, i com estudie empresarials tinc certa cultura econòmica.

La cosa és que tot en esta vida és un cúmul de característiques, i per que negar-ho nosaltres també. La nostra forma de ser, totalment minimitzada, gustos, idees, formes de parlar, educació..., el nostre físic, totalment, cara, pel, grandària..., tot el que forma part de nosaltres son valors per a poder vendre'ns, ja siga com a mitjà de producció, o mitjà laboral, sent el nostre currículum una possible fulla de característiques tècniques, com a nivell personal, ja siga a nivell d'amistat o altres tipus de relacions.

El cas és que depenent del gust del consumidor podem ser més valuosos o menys, i depen també per a quin ús es vol a la persona en qüestió. A nivell de símil, un Ferrari és un senyor cotxe, però si el tinc que gastar per a anar a l'horta, o la muntanya seria totalment rebutjat. I el mateix ens passa amb les persones, podem ser bons per a ser un bon amic, i no una bona parella, o un bon company de festa.

Però en el cas de les persones el crear un bon negoci és molt més difícil, la compra-venda es fa en les dues direccions, i no sols compres, sinó que et vens. I tal volta, malgrat ser desitjat com a producte, tu no desitges el producte que s'ofereix a canvi, o l'ús que l'altre compra-venedor vol fer. Com si et comprares el Ferrari i aquest no vulguera que el portares per autovia, ja que no gira corbes. I amés, ens trobem en altres deficiències a l'hora de fer el negoci, absència de full de característiques (ens podriem fer un currículum personal amb cartes de recomanació d'amics, companys i parelles...) ens posa amb la disjuntiva que potser el que pareix que estem comprant siga una cosa i resulte ser totalment al contrari, la subjectivitat dels compradors, que fan que la valoració del producte-persona siga diferent depenent de qui siga el comprador, i l'absència d'un sistema uniformitzador de valoració del producte, com és el cas dels diners.

En definitiva, la única cosa que podem fer és intentar millorar-nos com a producte, més cultes, més simpàtics, majors coneixements, llimar aspreses de caràcter... i esperar trobar a algun comprador que desitge el que els oferim, i alhora que el que ens oferisca siga del nostre gust, tot un problema si eres un producte dirigit a una clientela molt limitada, que valora coses diferents al que el mercat sol buscar. Encara que quant trobes alguna cosa així, que t'agrade en tots els aspectes, pagaràs el necessari per a aconseguir-lo.

Post Vaga II

2010-10-05T12:05:00.000-04:00

Després d'una vaga crec que cal mirar que ha suposat per al context, i que s'ha aconseguit. I certament ha passat el que intuïa, res. S'ha demostrat la escassa voluntat dels dos grans grocs, CCOO i UGT, per fer una vaga per netejar-se la cara enfront la galeria, però abans ZP ja somreia dient que la reforma laboral no anava a tocar-se, i que l'endarreriment de les jubilacions seria el tema a parlar el dia després de la vaga, això si, també deia que valia la pena fer la reforma ara, amb paciència, que no després amb carreres, o siga, demostrant determinació en el fet de que passara el que passara no anava a recular tampoc en aquest terreny.

I bé, estem a quasi una setmana, i dels resultats polítics de la vaga, a nivell de govern de l'estat, no es diu res, es continua somrient, i amb la seguretat de que no hi ha cap problema, i que tot va endavant. I malgrat això aquests grocs no fan ningun cridament públic, ni a la revolta, ni a l'exigència dels nostres drets, ni tan sols fan rodes de premsa. Ja estan tranquils, han fet la vaga de rigor, han exigit públicament, i han fet un gran esforç, amb una vaga general, per a demanar una rectificació en la política pseudo-socialista. La posició lògica, donat el cas omís que ens han fet als treballadors, és seguir amb la lluita, i presentar noves mesures de pressió al govern, que desencadenen en més vagues generals, fins a recuperar els nostres drets, injustament llevats.

Però clar, això és en un principi, hi ha un altre punt de vista, una altra visió política del que ha passat, i és el contrapunt a l'abans dit, i és que han caigut les carasses que porten aquests suposats sindicats, que durant anys han estat pactant amb empreses, empresaris, i govern, per baix de la legislació vigent, i la gent poc a poc va vegent com de falsos, mentiders, i interessats son. I també, perquè negar-ho, s'ha vist que en la lluita, en la defensa, en les idees, hi ha una nova remesa de gent compromesa, gent que porta anys lluitant, sense tindre visió pública. Sindicats xicotets han copat imatges de concentracions, d'accions, de discursos, agents com la COS, i altres d'aquest estil.

I per tant, malgrat que a nivell efectiu, a nivell pràctic, la batalla ha sigut perduda, ens trobem en una situació millor que l'anterior, ja que ens hem desfet dels falsos soldats nostres, i com en una partida d'escacs em netejat el camp de batalla per a tindre més espai, i maniobrar millor, per a conseguir la victoria final, l'escac final al rei.

Post Vaga

2010-10-03T16:29:00.000-04:00

La vaga del passat dimecres ens ha donat una imatge rara, destenyida, amb sols imatges dels xocs entre els policies, i les persones. i amb una visió de seguiment totalment desigual, a capitals el seguiment va ser fort, als pobles, com aquest, Castelló de la Ribera, no tant. Em vaig despertar i sols seure'm cara l'ordinador el soroll de les màquines de l'obra de l'auditori i la gent eixint i entrant a tendes, em va semblar que era un dia qualsevol. Menys mal que alguna que altra telefonada, i un seguiment exastiu via internet, sobretot Twitter, i facebooks, sobretot al twitter, amb el seguiment a l'accent, i el canal #vagageneral, em va donar notícies del que pasava a València.

I és que per on anava la gent es trobaven vigilats, extorsionats, i agredits pels anti-avalots, càrregues com la que es feu al migdia en el carrer Colon, un atac totalment unilateral, on la gent no entenia perquè de colp eren rodejats, i bloquejats, i tot seguit agredits brutalment per aquests agents defensors del que els ordenen. Ací un vídeo per a veure el que va passar:

Si això ja és odiós, sols calia veure els diaris, i pagines de propaganda del govern, on es deia que els piquets estaven trencant vidres, colpejant, i extorsionant als locals del carrer. Bé en el vídeo podeu observar com la cafeteria està oberta, i la clientela està tranquil·la prenent el seu cafè vegent la manifestació.

Malgrat això, malgrat a totes les persones fortament represariades, amics i companys, que ara vegem amb els braços, o cames envenades, la manifestació de la vesprada no va perdre força, tot el contrari, i el centre de València es va plenar de gent disposta a reivindicar els seus drets, i a dir no a aquestes retallades del govern espanyol, i per defensar els seus drets civils. Accions com la del Bancaixa organitzada per En Moviment, o la manifestació amb el bloc de l'Esquerra Independentista.

Crisi

2010-09-19T17:31:00.001-04:00

Últimament he estat penjant coses d'organitzacions sobre la vaga, COS, SEPC, Maulets...

Ara crec que cal donar-li forma, i dir la meua. Jo faré vaga.

I és que em pareix una bestiesa no eixir al carrer a defensar els drets dels totes les persones, a no ser manipulats, a no ser enganyat, maltractats, venuts, reprimits, coaccionats...

Abans de la crisi, prou abans, ja parlàvem de la construcció anava a explotar en res, de que moltes empreses havien començat a dirigir els seus diners a sectors especulatius, que les lleis que eixien sobre economia eren totes dirigides a aquests sectors, i una llarg nombre de crítiques als lobbys, mercats decontrolats, i coses per l'estil. Tots els professors d'economia, i no tant professors, ho comentaven/m. Però no se'ls podia ocurrir que la caiguda seria tan forta, pensaven que vindria una cosa, i la resta salvaria eixe problema, i poc a poc reiniciar-ho tot, amb una visió més bé infantil, ja que l'economia és un sistema, i sobretot la globalització, on tot va lligat, i si un sector, o un país, qualsevol pata de la taula coixeja la resta ho nota, i quan la majoria estaven dèbils, o estaven posades sobre terres movedisses, era impossible que no acabara caiguent tot.

Total que arriba la crisi, i totes les mentides, i trampes fetes en anys, acaben eixint a la llum, i destrossant el sistema capitalista, i polític. Primer interès dels governants, salvar-se, salvar els seus xiringuitos, els Lobby's deixarien de pagar-los si no ho fan. I com ho fan? Furtant-nos al poble els diners, a tots i cadascun de nosaltres els nostres diners, que anaven dirigits a la nostra sanitat, educació, investigació, i drets socials, i regalant-los als bancs, i caixes.

Després venen els problemes de dèficit dels governs estatals, i les queixes i atacs a les gestions d'aquests, cosa que em pareix lògica i legítima, però si es fan ben fetes, i ben dirigides, estic cansat de frases de l'estil de que els socialistes ens han afonat, que el PP ens salvarà, perquè afavorirà als empresaris, i per tant aquests canviaran de tònica i tornaran a invertir, i augmentarà el PIB. Però clar, afavorir? més? L'actual reforma del treball suposa la retallada de drets per als treballadors més gran que ens han fet mai. Hem endarrerit a èpoques preconstitucionals de colp, o potjor. Sense contar els altres atacs al poble treballador, retallada de salaris als funcionaris, pensions als jubilats, subvencions i ajudes, inversió en infraestructures, i quelcom que pareix poc important però que a mi em pareix tot el contrari, la retallada a la investigació.

I és que els paisos que en un futur portaran les regnes del mon son els que tinguen, igual que abans, les innovacions tecnològiques, ja que si un país no disposa d'avanços tecnològics acaba necessitant l'importació d'altres, i per tant gran part dels beneficis van redirigits a aquests tercers que guanyen sense produir, i és que les patents son un gran avanç respecte la competència, i la tecnologia ens dona peu a ser competitius, i per tant aconseguir un major benefici per producte, o per altra banda un menor preu, abaratint el cost, o millorar el producte final al mateix preu.

Doncs bé científicament parlant espanya no és que siga una joia, sempre que ho parlavem en nivells macroeconòmics érem dels que pitjor estàvem a la UE, i si miràvem ja a nivell mundial hi havien paisos en via de desenvolupament que en valor percentual ens passava com si estiguérem parats. I sense parlar de les condicions en que es troben els professionals de l'R+D a casa nostra, contrats temporals, sense drets a vacances, pagues, prestacions per desocupació, assegurances per a accidents laborals, etc. Amés d'uns salaris irrisoris, que amés fa que moltes persones interessades en aquests afers s'ho replantegen, o acaben anant a altres països trobant un altre mal endèmic per al nostre futur, la fuga de cervells.

En definitiva, PPSOE donen asco, i realment els haveren actuat d'igual forma, però els grocs, son els que han actuat de diferent forma per qui manava. No podem deixar de costat els problemes econòmics, però realment crec que la única forma de pressionar a tots, governs, lobby's, empresaris... és eixint al carrer i demostrant que seguim de peu, i que no tenim por a eixir, a demostrar la nostra força. Que estem cansats de que amb l'excusa de la crisi ens venguen a trossos com a simple carnada. I que qui fa que hi haja un PIB alt son les mans del poble, i l'esforç de tots units.

Malgrat la desmobilització del poble, en front dels sindicats, que dir... em pareix normal, els dos grans grocs, han frenat la vaga tot el que han pogut, i just ara l'han preparat amb molt de temps de preparació perquè ells mateix han estat immobilitzant aquestes lluites socials, per a així afavorir a la seua ma blana, i ara no es veuen en suficient força per a alçar el poble per a lluitar per el que es mereix. Malgrat això pense, com sempre, que criticar sense més no és una postura adulta, ni madura. Si no estàs conforme amb la veu d'aquests sempre tens altres opcions de sindicats madurs, treballadors, sense ganes d'aposentar-se, excepte al bàndol del treballador, i que tots els sindicats son assemblearis, i per tant des de dins tots tenen veu, si parlen, i per tant si tothom els que paguen la seua quota als grocs, i es veuen inconformes amb el que estan fent, o les formes, poden pressionar a nivell assembleari amb altres que pensen com ells per canviar-ho.

Que no ens mengen el cervell.

SALVEM LA CIÈNCIA, ATUREM LES RETALLADES A LA INVESTIGACIÓ!

2010-09-19T10:25:00.000-04:00

Estudiant, investigador del demà... estimes Espanya si ella no t’estima? Sigues
conscient dels teus greuges i lluita pels teus drets!
Són molts els i les estudiants universitaris que any rere any s’interessen per la
investigació i, a pesar del seu esforç, es veuen impossibilitats a fer-ho pels pocs i
desastrosos mitjans que l’Estat espanyol en proporciona. I no sols això, sinó que els
investigadors que s’inicien en la recerca científica ho fan en condicions precàries.
La precarietat laboral en el món de la investigació es posa de relleu quan, per culpa
de la manca d’inversió de l’Estat espanyol, s’opta per proporcionar als joves
investigadors beques de pocs mesos que es concatenen successivament amb buits al
mig, i fan que els becaris d’investigació treballen a jornada completa encara que
estiguen contractats a temps parcial. A més, una bona part d’aquests no tenen accés a
beneficis de caràcter social tals com l’atur, baixes, vacances, etc. i ni tan sols la
protecció davant possibles accidents laborals de la professió.
A més, l’estament científic espanyol es troba robustament organitzat en forma de
piràmide, tal que, a mesura que s’hi ascendeix, els llocs de treball disminueixen
dràsticament. Aquest anquilosament dificulta encara més la inserció dels futurs i
joves investigadors, la qual cosa dóna lloc a un envelliment del planter d’investigadors
incorporats recentment.
Tot això provoca que molts futurs i joves investigadors hagen de renunciar a la
possibilitat de dedicar- se a la investigació i que l’única eixida viable per a realitzar
tasques de recerca siga lluny de les nostres terres, fet que deixa subdesenvolupat el
mapa de la investigació als Països Catalans, quan les perspectives podrien ser unes
altres.
La inexistència d’una bona planificació de les polítiques de recerca científica a llarg
termini per part del Govern espanyol es fa ben patent quan el darrer any hem sigut
testimonis de les diverses retallades que des del mateix Govern espanyol s’han fet a
R+D (Recerca i Desenvolupament), en el seu intent inútil d’eixir de la crisi estructural
del capitalisme.
Aquestes retallades –que es preveu que l’any vinent superaran el 20% de les
d’enguany–, unides als problemes endèmics de l’Estat espanyol que hem assenyalat
abans, deixen el futur de la investigació científica en un estat d'incertesa constant i suposen un augment de la precarietat dels mateixos investigadors, de manera que
posen en escac les aspiracions de bona part dels investigadors del demà, ara
estudiants.
Per tot això, des del Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC):
• Volem denunciar la situació que sofreixen els investigadors i, com a sindicat en
defensa dels drets estudiantils que som, del nombrós contingent d'estudiants que
aspira a ser-ho. Situació que es veurà agreujada com a conseqüència de les retallades
anunciades pel Govern espanyol.
• Apostem decididament per la recerca científica, la qual no està ben reconeguda avui
dia. La producció investigadora no només constitueix un dels pilars bàsics del nostre
patrimoni cultural, sinó que a més proporciona la base del futur desenvolupament
econòmic, social i cultural del poble.
• Pensem que l’única opció existent per a superar l’actual estancament i declivi de la
recerca científica és construir la nostra alternativa posant fi a la submissió del nostre
poble a l’Estat espanyol, el qual no només es nega a fer cap aposta per la recerca
científica, sinó que la maltracta reduint les seues inversions, mentre es nega a
modernitzar un anquilosat sistema piramidal i manté la precarietat de la investigació.
• Convoquem la Vaga General del proper 29 de setembre en protesta per la situació
de les inversions en R+D als Països Catalans, i per proclamar la necessitat de construir
el nostre propi sistema social i econòmic, per tal de situar-hi la investigació com una
prioritat estructural.

ADÉU CIÈNCIA?? ADÉU, ESPANYA!
29-S VAGA GENERAL: RECUPEREM EL NOSTRE FUTUR!

Països Catalans, 17 de setembre de 2010
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Comunicat de Maulets sobre la reforma laboral del govern espanyol

2010-09-19T10:11:00.000-04:00

Sabem de sobres que la reforma laboral no era per beneficiar la gent treballadora i que pretenia resoldre les demandes dels empresaris i dels sectors més dretans i liberals de la societat. Els clams de la línia més dura neoliberal a favor d'abaratir l'acomiadament s'havien convertit ja en una cançó coneguda. Amb l'excusa de la crisi econòmica (provocada paradoxalment per l'aplicació de les polítiques neoliberals) han aconseguit el què volien. Zapatero segueix les directrius que li marca la dreta neoliberal i després de la retallada salarial als funcionaris passa a retallar els drets de la classe treballadora.

Abaratint l'acomiadament
Retallant drets als treballadors i condemnant-los a la precarietat
Portant al jovent a la misèria més absoluta
Donant més poder a les ETT
Destruïnt el sistema de negociació col·lectiva dels treballadors
Lamentablement, unes mesures que vindran acompanyades d'una pujada del 16% al 18% d'IVA normal, del 7% al 8% l'IVA reduït i de la temuda reforma del sistema de pensions que tendirà cap al model austríac de capitalització i que volen començar a fer funcionar el 2012. Tot plegat, la fi del què actualment coneixem com a Estat del Benestar o, si més no, allò que quedava del què entenem com a tal.

Tot plegat orquestrat pels “teòrics” neoliberals i la patronal, amb el protagonisme del PSOE i CIU, la pressió de la dreta espanyola i catalana i la lamentable actitud dels sindicats grocs i espanyolistes CCOO i UGT.

Us presentem, doncs, les mesures que s'aplicaran i que hem intentat explicar amb el mínim de tecnicismes i el màxim d'entenedores possible perquè tu i la resta de treballadors o estudiants, entengueu la magnitud de la retallada.

Us convidem a participar de les cassolades que es faran el dia 22 a davant de seus del PSOE, Ajuntaments o delegacions del govern que es facin al teu poble o barri, així com estar atents a les mobilitzacions que s'acosten.

Només lluitant aturarem les retallades !
Organitza't i lluita !

Resum breu de les mesures que s'apliquen a partir del Real Decreto Ley de Medidas Urgentes para la Reforma del Mercado Laboral, aprovada pel govern espanyol el dia 16 de juny i que s'aprovarà per decret el dia 22 de juny:

RELATIU AL COST D'ACOMIADAMENT

Es generalitza el contracte indefinit de foment de l'ocupació en detriment del contracte indefinit ordinari, de manera que ara es podrà aplicar a treballadors fixos d'entre 31 i 44 anys. Els pagaments d'indemnitzacions per acomiadament eren de 45 dies per any treballat en els contractes indefinits ordinaris, ara amb aquest contracte es paguen 33 dies, per tant, un contracte amb menys seguretat per al treballador.

L'Estat passa a subvencionar parcialment els acomiadaments improcedents. Utilitzant el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) pagarà 8 dies per any treballat, ja sigui en contractes indefinits ordinaris (amb 45 dies d'indemnització per any treballat) o en contractes de foment de l'ocupació (33 dies). A més a més, ara l'empresa podrà alegar “pèrdues” per acomiadar de manera objectiva (és a dir, no improcedent). El pagament d'indemnitzacions per acomiadament per causes objectives és de 20 dies per any treballat.

Resumidament: abans a l'empresari li costava 45 dies per any treballat acomiadar un treballador de manera improcedent. Ara, l'Estat ni subvenciona 8 dies i així només li surt per 37 dies. Amb el contracte de foment de l'ocupació, a més, l'empresari pagaria 33 dies, però amb la subvenció estatal en pagarà només 25. Per acabar-ho de rematar, si alega pèrdues, pot acomiadar alegant “causes objectives” i així passa només a pagar 12 dies. Estem parlant, per tant, que per l'empresari passa a ser molt més barat acomiadar i que l'Estat passa a subvencionar els acomiadaments. Això vol dir més dèficit i més aturats i aturades.

RELATIU ALS CONTRACTES DE FORMACIÓ I PRÀCTIQUES

L'Estat promourà extendre el contractes de formació que passa de ser legal fins els 21 anys a ser-ho fins els 25 anys, així com el contracte de pràctiques, que passa de ser legal els 4 primers anys després d'acabada la titulació a ser-ho fins als 5 anys. A més, comptaran amb una bonificació del 100%, això vol dir que l'empresari no pagarà ni un cèntim de Seguretat Social. A més, els joves afectats podran percebre només el 60% del salari mínim interprofessional (de 624 €) durant el primer any, per tant, estem parlant que es podria pagar 374,40 € al mes per una jornada completa de 40 hores a la setmana. El segon any de contracte es podria pagar el 75% del salari mínim, és a dir, 468 €.

Resumidament: ara, per els primers contractes dels joves només cobrarem el 60% del salari mínim (sempre que sigui jornada complerta). El 2n any cobrarem el 75%. I l'Estat subvencionarà i promourà aquesta precarietat juvenil enlloc de perseguir-la. A més, s'allarga el període de precarietat juvenil.

RELATIU AL CONTRACTE D'OBRA I SERVEIS

El contracte d'obra i serveis ara es podrà allargar fins a 3 anys (fins ara eren 2 anys el màxim). El contracte d'obra i serveis és un contacte temporal.

RELATIU ALS CONVENIS

Quan l'empresa demostri que “la seva estabilitat econòmica pogués veure’s danyada com a conseqüència de la seva aplicació i posés en perill les possibilitats de manteniment de l’ocupació” podrà saltar-se els convenis pactats i modificar les condicions salarials, d'horaris pactats, la jornada, els torns, etc. És el què es coneix com a “cláusula de descuelgue”, que a la pràctica el què provoca és la fi de la negociació col·lectiva com l'entenem actualment, doncs els seus efectes passen a ser ínfims si l'empresari pot alegar “problemes”.

RELATIU A LES ETT (EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL)

Guanyen poder, doncs a partir d'ara podran tramitar feines que provinguin de l'Administració Pública, així com del sector de la construcció, que fins ara tenien prohibits.