Regals

Ahir va ser el dia dels regals per excel·lència, el dia de reixos, i avui dels segons regals, potser els auto-regals, el dia de les rebaixes, on aprofitar les estrenes, o els diners trets dels regals retornats, en nous objectes, o noves compres. 

A mi com al meu tocallo de la pel·lícula els reis m'han deixat sense regal, malgrat que en realitat m'han donat els pares unes poques estrenes, uns diners que em feien falta, i que si no hagués tingut l'excusa m'hagueren donat de totes formes.

Per tant, en aquest cas deixem d'entrar en el cercle del consumisme, com a mínim aquest any, i m'entra al cap unes quantes idees.

És cert que aquestes dates venen acompanyades d'un consumisme molt greus, i que son un clar exemple d'aquesta societat capitalista. Que es tendeix a regalar massa, i és una excusa barata, per obligar a tothom a fer regals en molts casos innecessaris.

La prova, bota a simple vista, xiquets amb més de 10 joguines per a unes dates, on la majoria deixen de jugar a les dues setmanes, a mi em passava, i que amés els educa en l'avaricia, fent cartes cada volta més llargues amb més i més demandes, una bicicleta, una nina X, el seu cotxe, la casa, la parella, un fornet, un ninot (com si no tinguérem prou en els que caminen pel carrer, i els de les falles), un cotxe teledirigit...

Amés emmascarat en una imatge de bondat i germanor, de ser l'època de les bones accions, dels grans propòsits, i de les esperances conjuntes. Un esperit que sols se'ls creuen molts pocs, i que les negocis teatralitzen amb pel·lícules sobre el nadal i els seus "miracles". Carregant, encara més si es pot, d'hipocresia unes dates tan marcades.

Però per altra banda, no negarem que sempre fa il·lusió el tindre algun regal, sobretot quan no l'esperes, però amb una lògica, o amb consciència, perquè si un regal està fet amb el cap i el sentiment, que demostra una proximitat cap a la persona que el rep, és quan finalment val la pena.

És molt difícil fer un regal, un regal on l'encertes perfectament, i que puga ser útil, o important. I per això sol ser una preocupació per a aquell que l'ha de fer, pensar en la relació que tens amb eixa persona, què saps d'ella, quin gust té, quan deus gastar, què li fa falta... i en eixe moment escollir l'objecte, o el fet perfecte. Mireu la primera part, minut i mig, on Sheldon explica molt be açò, malgrat diferenciar-nos en altres coses, sobretot la reciprocitat, ja que si el que es desitja és fer un regal, no fa falta esperar la tornada.

I per tant crec en la necessitat de fer regals, sense esperar res a canvi, per la il·lusió de veure que et porten, si et farà ús en un futur, o actualment... en definitiva és una balança que t'ajuda a veure com et coneixen, i com es posen en la teua pell, i endevinen el teu gust, i interessos.

En definitiva, queda molt més bonic rebre un regal, per xicotet que siga, que un bitllet, i crec en que cal fer regals, però cal fer-los amb cap, i reduint al màxim el numero de regals a fer o rebre, així com l'import. Un bon exemple per sol·lucionar aquest problema és "el amigo invisible", però en aquest es troba el problema en que a voltes et toca fer regal a algú que no coneixes molt, o no tens molt feedback i per tant perd de sentiment d'especialitat aquest regal, i a remat d'implicació per les dues parts. I per això pense que potser es pot fer fent-ho de forma pública, i cadascú trie a algú, per parts, o siga pares, i fills, un pare per a un fill, i l'altre per a l'altre, i viceversa. Jo personalment és el que proposaré l'any que ve, quan ho faja, si volen, ja vos diré.