dimecres 9 de novembre de 2011

Diània

De fa molt, però més de fa un temps cap ací, no em deixa de rodar pel cap la idea de la Diània, les Comarques Centrals. Des que soc valencià de capi a temps parcial, molt parcial, mai he tingut residència, però si estudie allí, gran part de la meua feina, i lluita ha estat allí. Això m'ha portat a conéixer i conviure en gent de tot el País Valencià, que s'han trobat en casos similars, son gent de fora, que donen vida a la contraValència, a la València valenciana, valga la redundància... Allí ens trobem molta gent, i la veritat és que quan et mous en moviments d'allí ens trobem "el milloret de cada casa" i això fa que ens acostumem a un treball més continu, i d'unes formes molt concretes. Gent que pensa molt similar, i treballa, i està acostumada a treballar, d'una forma molt exacta.

Però a que porta això? A nivell pràctic porta a varies coses, València cada dia és més València, i menys Valencia, així sense accents, o Blavencia. La ciutat està més i més organitzada, hi ha una xarxa invisible per a molts, però que poc a poc vas veient, i que notes en la gent. El treball diari funciona i molt, i dona peu a grans projectes que treballen, i funcionen, gràcies a aquesta gent que els alimentem. I que amb el temps el que fa és que molta d'aquesta gent acabe sent de València, i quedant-se casats amb els seus projectes i negocis.

Exemple, el nou vídeo d'Obrint Pas, on vegem la gent, entre altres de Salvem el Cabanyal, del CSB Terra, o del Racó de la Corbella, i on molta de la gent que reconec a les imatges no son de València i son clars exemples d'aquest fet.


Però per altra banda ens trobem la creu, el País Valencià, conquerint el Cap i Casal, estem deixant perdre el país, estem fent el mateix error de la història, el País, no és València, si no ho era fa segles, quan per població i diners tenia un poder central molt gran, i sols ciutats com Xàtiva, o Gandia, li feien ombra, hui més. I molta d'aquesta gent que es perd en pro de la capital suposaria un gran actiu per a recuperar tot un poble, o subcomarca. O dinamitzar altres certes zones on fa falta eixe punt de lluita pel país. 

Gran part de les reunions d'organitzacions del "rotllo", de la resistència, es reuneixen a València, en quan en molts casos el seu eix de treball, i la seua força es troba a altres llocs. I el mateix passa amb seus, casals, o treballs. Està clar que no podem tancar-nos en els llocs on estem bé, en els nostres "guettos", però tampoc podem perdre el que és nostre, i el que pot ser un gran taller de maquines de guerra per a assetjar els indrets perduts, i acabar conquerint tot el país. 

El fet és que amés ens trobem en altres fets bastants interessants, el nivell de lluita i treball. Quan arribes de València, quan intentes moure't al poble et trobes en molts frens que poden portar-te al desànim, i a les ganes de tornar a la contraValència. El nombre de persones amb ganes de guerra son molt menors, i més quan estàs acostumat a lluitar en un cert sector, joves, estudiants, i amés et trobes en una gran diferència d'organització i nivell de lluita. La gent militant a les valencies solen tindre un cert ordre a l'hora d'organitzar coses, i solen fer actes molt a sovint, i implicar-se en tots els que poden, en canvi als pobles i comarques ens trobem en que els actes estan gran part dels casos a mitjan omplir pels mateixos militants si no els interessa molt. Amés de trobar-te amb el tema de l'organització amb altres organitzacions, en tots els pobles hi han xiringuitos ja existents, que en molts casos son reticents a l'aparició de gent que vol més, o organitzar-se d'altra forma, en principi entre altres motius, per por a perdre la centralitat, o el poder. I després les altres organitzacions pròximes d'altres zones pròximes, on ens trobem amb unes males comunicacions.

En part això em passà sempre. Sempre he intentat que els fruits del que feia a València es notaren al poble i he treballat als dos llocs, però clar, no té ni el mateix èxit, ni connotacions, i formes. I et trobes en els entrebancs que he dit abans, i comences a pensar en no portar el que fas a València al poble, sinó el que fan altres entitats locals similars al teu poble.

Primer aprofites contactes de València, i festes varies, concerts, taules rodones..., per a fer contactes veure idees, i vas veient que molts problemes es repeteixen. Molts caràcters, i formes de pensar son iguals, vas veient la similitud de formes de parlar, d'actuar, de gustos, de viatges, de terres mitjanament llunyanes com son la Marina, el Comtat... i t'adones que no sols és qüestió de feines sinó de més. De similituds molt pròximes, i com son persones i pobles més pareguts a tu que altres a una distància molt menor, més al nord, en la Ribera, mateix. Treballes abans amb la penya de Xàtiva, que amb els companys d'Algemesí. Vas a un concert de la Marina, i no a un d'Alginet.

Son coses que no t'adones però fas. FEM.

Llavors et trobes en una paraula, Diània, en un llibre de Pellicer, i al mirar-lo veus la teua terra, la ruta de l'aigua de Xàtiva, des d'ella fins a Gandia. Llocs i muntanyes que has visitat. Vas a Beniarrés a la calçotada... i sents parlar de les Comarques Centrals. I t'informes més. És un tema que et ve al cap.

Arriben els estius i comences a anar de festa, i sempre vas a la Safor, a la Marina, a la Vall d'Albaida, i comentes el tema, escoltes parlar del consorci que es va crear fa anys. I poc a poc vas enganxant la història.

Som la Diània, les Comarques Centrals, una terra que ha sigut diferent de tota la vida. Vas adonant-te que és així, i et trobes amb documentals com aquest, l'Illa de Xàtiva.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

I acabes pensant en que Castelló és de la Ribera, però també és de Xàtiva, i de les Comarques Centrals. Perquè, Castelló, les Ènoves, i la Vall Farta eren xativines, nosaltres estem entre dos mons, entre dos terres (com heroes del silencio), entre dos formes diferents de viure i fer les coses. I si no penseu, on aneu a pegar una volteta, a Alzira, o a Xàtiva? A quines festes heu anat més a les d'Alzira, o a les de Xàtiva? On tingueu més amics? De què fer en això ja en parlarem un altre dia...

0 comentaris: