De fa molt, però més de fa un temps cap ací, no em deixa de rodar pel cap la idea de la Diània, les Comarques Centrals. Des que soc valencià de capi a temps parcial, molt parcial, mai he tingut residència, però si estudie allí, gran part de la meua feina, i lluita ha estat allí. Això m'ha portat a conéixer i conviure en gent de tot el País Valencià, que s'han trobat en casos similars, son gent de fora, que donen vida a la contraValència, a la València valenciana, valga la redundància... Allí ens trobem molta gent, i la veritat és que quan et mous en moviments d'allí ens trobem "el milloret de cada casa" i això fa que ens acostumem a un treball més continu, i d'unes formes molt concretes. Gent que pensa molt similar, i treballa, i està acostumada a treballar, d'una forma molt exacta.
Però a que porta això? A nivell pràctic porta a varies coses, València cada dia és més València, i menys Valencia, així sense accents, o Blavencia. La ciutat està més i més organitzada, hi ha una xarxa invisible per a molts, però que poc a poc vas veient, i que notes en la gent. El treball diari funciona i molt, i dona peu a grans projectes que treballen, i funcionen, gràcies a aquesta gent que els alimentem. I que amb el temps el que fa és que molta d'aquesta gent acabe sent de València, i quedant-se casats amb els seus projectes i negocis.
Exemple, el nou vídeo d'Obrint Pas, on vegem la gent, entre altres de Salvem el Cabanyal, del CSB Terra, o del Racó de la Corbella, i on molta de la gent que reconec a les imatges no son de València i son clars exemples d'aquest fet.
Però per altra banda ens trobem la creu, el País Valencià, conquerint el Cap i Casal, estem deixant perdre el país, estem fent el mateix error de la història, el País, no és València, si no ho era fa segles, quan per població i diners tenia un poder central molt gran, i sols ciutats com Xàtiva, o Gandia, li feien ombra, hui més. I molta d'aquesta gent que es perd en pro de la capital suposaria un gran actiu per a recuperar tot un poble, o subcomarca. O dinamitzar altres certes zones on fa falta eixe punt de lluita pel país.
Gran part de les reunions d'organitzacions del "rotllo", de la resistència, es reuneixen a València, en quan en molts casos el seu eix de treball, i la seua força es troba a altres llocs. I el mateix passa amb seus, casals, o treballs. Està clar que no podem tancar-nos en els llocs on estem bé, en els nostres "guettos", però tampoc podem perdre el que és nostre, i el que pot ser un gran taller de maquines de guerra per a assetjar els indrets perduts, i acabar conquerint tot el país.
El fet és que amés ens trobem en altres fets bastants interessants, el nivell de lluita i treball. Quan arribes de València, quan intentes moure't al poble et trobes en molts frens que poden portar-te al desànim, i a les ganes de tornar a la contraValència. El nombre de persones amb ganes de guerra son molt menors, i més quan estàs acostumat a lluitar en un cert sector, joves, estudiants, i amés et trobes en una gran diferència d'organització i nivell de lluita. La gent militant a les valencies solen tindre un cert ordre a l'hora d'organitzar coses, i solen fer actes molt a sovint, i implicar-se en tots els que poden, en canvi als pobles i comarques ens trobem en que els actes estan gran part dels casos a mitjan omplir pels mateixos militants si no els interessa molt. Amés de trobar-te amb el tema de l'organització amb altres organitzacions, en tots els pobles hi han xiringuitos ja existents, que en molts casos son reticents a l'aparició de gent que vol més, o organitzar-se d'altra forma, en principi entre altres motius, per por a perdre la centralitat, o el poder. I després les altres organitzacions pròximes d'altres zones pròximes, on ens trobem amb unes males comunicacions.
En part això em passà sempre. Sempre he intentat que els fruits del que feia a València es notaren al poble i he treballat als dos llocs, però clar, no té ni el mateix èxit, ni connotacions, i formes. I et trobes en els entrebancs que he dit abans, i comences a pensar en no portar el que fas a València al poble, sinó el que fan altres entitats locals similars al teu poble.
Primer aprofites contactes de València, i festes varies, concerts, taules rodones..., per a fer contactes veure idees, i vas veient que molts problemes es repeteixen. Molts caràcters, i formes de pensar son iguals, vas veient la similitud de formes de parlar, d'actuar, de gustos, de viatges, de terres mitjanament llunyanes com son la Marina, el Comtat... i t'adones que no sols és qüestió de feines sinó de més. De similituds molt pròximes, i com son persones i pobles més pareguts a tu que altres a una distància molt menor, més al nord, en la Ribera, mateix. Treballes abans amb la penya de Xàtiva, que amb els companys d'Algemesí. Vas a un concert de la Marina, i no a un d'Alginet.
Son coses que no t'adones però fas. FEM.
Llavors et trobes en una paraula, Diània, en un llibre de Pellicer, i al mirar-lo veus la teua terra, la ruta de l'aigua de Xàtiva, des d'ella fins a Gandia. Llocs i muntanyes que has visitat. Vas a Beniarrés a la calçotada... i sents parlar de les Comarques Centrals. I t'informes més. És un tema que et ve al cap.
Arriben els estius i comences a anar de festa, i sempre vas a la Safor, a la Marina, a la Vall d'Albaida, i comentes el tema, escoltes parlar del consorci que es va crear fa anys. I poc a poc vas enganxant la història.
Som la Diània, les Comarques Centrals, una terra que ha sigut diferent de tota la vida. Vas adonant-te que és així, i et trobes amb documentals com aquest, l'Illa de Xàtiva.
Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.
I acabes pensant en que Castelló és de la Ribera, però també és de Xàtiva, i de les Comarques Centrals. Perquè, Castelló, les Ènoves, i la Vall Farta eren xativines, nosaltres estem entre dos mons, entre dos terres (com heroes del silencio), entre dos formes diferents de viure i fer les coses. I si no penseu, on aneu a pegar una volteta, a Alzira, o a Xàtiva? A quines festes heu anat més a les d'Alzira, o a les de Xàtiva? On tingueu més amics? De què fer en això ja en parlarem un altre dia...
Primer aprofites contactes de València, i festes varies, concerts, taules rodones..., per a fer contactes veure idees, i vas veient que molts problemes es repeteixen. Molts caràcters, i formes de pensar son iguals, vas veient la similitud de formes de parlar, d'actuar, de gustos, de viatges, de terres mitjanament llunyanes com son la Marina, el Comtat... i t'adones que no sols és qüestió de feines sinó de més. De similituds molt pròximes, i com son persones i pobles més pareguts a tu que altres a una distància molt menor, més al nord, en la Ribera, mateix. Treballes abans amb la penya de Xàtiva, que amb els companys d'Algemesí. Vas a un concert de la Marina, i no a un d'Alginet.
Son coses que no t'adones però fas. FEM.
Llavors et trobes en una paraula, Diània, en un llibre de Pellicer, i al mirar-lo veus la teua terra, la ruta de l'aigua de Xàtiva, des d'ella fins a Gandia. Llocs i muntanyes que has visitat. Vas a Beniarrés a la calçotada... i sents parlar de les Comarques Centrals. I t'informes més. És un tema que et ve al cap.
Arriben els estius i comences a anar de festa, i sempre vas a la Safor, a la Marina, a la Vall d'Albaida, i comentes el tema, escoltes parlar del consorci que es va crear fa anys. I poc a poc vas enganxant la història.
Som la Diània, les Comarques Centrals, una terra que ha sigut diferent de tota la vida. Vas adonant-te que és així, i et trobes amb documentals com aquest, l'Illa de Xàtiva.
Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.
I acabes pensant en que Castelló és de la Ribera, però també és de Xàtiva, i de les Comarques Centrals. Perquè, Castelló, les Ènoves, i la Vall Farta eren xativines, nosaltres estem entre dos mons, entre dos terres (com heroes del silencio), entre dos formes diferents de viure i fer les coses. I si no penseu, on aneu a pegar una volteta, a Alzira, o a Xàtiva? A quines festes heu anat més a les d'Alzira, o a les de Xàtiva? On tingueu més amics? De què fer en això ja en parlarem un altre dia...
0 comentaris:
Publica un comentari