Cost d’Oportunitat

A l’institut, i a la universitat, ens ensenyen un dels principis bàsics de l’economia, el cost d’oportunitat, un cost diferent al cost monetari, i que ens mostra de forma més visual el cost d’alguna cosa. Aquest cost és anterior a la moneda inclús, i es basa a la comparació de bens.

El principi és bàsic, a què renunciem per a aconseguir una cosa. L’explicació a l’institut és senzilla, tu pots produir creïlles o tomaques, quants kg de creïlles has produït, i a quants kilograms de tomaques has renunciat per aconseguir-ho. Més tard ve l’anàlisi i norma, del cost d’oportunitat marginal, on es trau a quant es renuncia per a aconseguir una unitat més. Algo que en la majoria de casos no és viable, sobretot per la desigualtat que existeix. M’explique, un tomacar produeix X tomaques, per tant hi haurà posicions en que produir una creïlla més sols supose no donar cert fertilitzant al tomacar, i donar-li’l a la planta de les queraïlles, i altres casos suposarà utilitzar l’espai d’un tomacar per plantar una planta de queraïlles més i per tant per a produir 1 queraïlla més renunciem a 20 tomaques, o més.

El terme és senzill i espere que s’haja entès.

Ara el posem en un context diferent, i pròxim les festes del poble. La regidora delegada de festes i cultura, en l’únic ple ordinari que ha hagut fins el moment, va respondre a la pregunta de què ens costaven els bous, que les festes anaven a costar el mateix que l’any anterior, una bonica forma d’anar-se’n per les rames, i d’evitar informar en el moment de que costaven els bous, la gent, per motius de comparacions parla d’un preu al voltant dels 35.000 a 50.000 €, però sense les xifres reals sols son especulacions,

A nivell pràctic, aquesta festa ha estat un èxit, amb un ple en molts dels dies que s’ha realitzat festa dins, que a remat ha suposat una venda d’unes 5000 – 8000 entrades, segons en qui parles, el que suposa un retorn d’entre 5000 i 8000 euros a les arques municipals, d’eixos 35.000 – 50.000 €,  que donat que es repetien persones pot suposar una visita de 2500 persones del poble, 3000 com a molt.

Però si mirem i analitzem el cost d’oportunitat, em pregunte si prefereixen eixos dies de bous, o el que realment ens ha costat. Una orquestra, la nit de la cançó, la nit de rock, discomòbils de qualitat (les que han hagut les han pagat els pubs, amb el minso pressupost que tenen), una mascletada, la nit d’albades, el pregó de festes, passa-carrers infantils, i altres activitats que ara no em venen al cap. Un bon grapat d’activitats que podríem haver fet al poble, i que associacions del poble s’han esforçat per a que es feren, fent algunes baix cost propi, en bé del poble. I que han donat, o marcat, les festes 2011 de poca varietat, i diversitat, i amb molt poques activitats per a certs grups d’edat, o tipus de persones.

En definitiva, un cost d’oportunitat que ha fet que les festes 2011 es resumiren, per molta gent, per Bous, discomòbils, i festeres (malgrat que aquestes poc tinguen que dir en l’assumpte de que parlem).