Ells, nosaltres

A veure com m'ix la improvisació total.

Vivim en una creuada bastant estranya. Ells, l'imperi, l'economia, els polítics, les classes dominants, el sistema, l'enemic, fan i desfan al seu gust. Tenen organitzat el mon, i saben on ens volen, baixos salaris, nuls serveis socials, i treball estacional sobretot en el sector de serveis a les grans potències econòmiques, i especialment sent el balneari d'Europa. 

Ho controlen tot, mitjans de comunicació, governs, sistemes econòmics globals, la vida de cadascú de nosaltres. I quan alguna cosa no els agrada bloquegen per a que la seua voluntat sia la que conta. Exemples molts, la caiguda de la borsa en Perú només guanyar l'esquerra, per ordre de l'oligarquia que exigeix, entre altres, saber qui serà el ministre d'economia del país, és una bona mostra.

Durant els anys han aprés, i molt. Han aprés que no poden voler controlar-ho tot, i en tots els aspectes, que abans de fer un pas, han de saber moure les peces de control social, amb debats, i preguntes, als mitjans de comunicació, que han de donar un aire de llibertat a l'esclavitud del mercat, amagar la seua presència, i parlar del mercat, dels inversors, i altres inconcluències, a posar per davant valors inamovibles que eviten el canvi, a centrar l'atenció en els temes trivials, sense afrontar els importants, i declarant-los d'intocables. A negar l'existència a qui no els interessa, tatxant-los amb despectivitat, i anul·lant el seu dret a paraula. En definitiva a crear "democràcies" a la seua altura, assolint la centralitat del discurs, amagant el seu poder, amb la llibertat d'expressió, amb el dret d'elecció entre els seus partits. 

Nosaltres, putejats, cada dia més, menys garanties, menys drets, més obligacions, menys salaris, obligats a agrair cada gest de compassió que ens donen... CANSATS. 

Cansats de les seues mentides, de que ens demanen cada dia més, i ells ho desaprofiten, malbaraten, i balafien. Deixant-nos sense sanitat, justícia, educació. Venent-nos com a trossos de carn en ETTs, contractes precaris, i programes de pràctiques, o com becaris o aprenents,

Ells ens deixen protestar, ens deixen manifestar la nostra disconformitat, de res ens val, controlen la opinió des dels mitjans, amb postures comprensives, però negatòries.

Nosaltres ens cansem del seu joc, demanem justícia, i ells segueixen llevant-nos-en, i anem un punt més endavant, movilitzacions més actives, prou de meditar a una plaça, prou de fer poesies a fires.

Ells ens neguen el dret de manifestar-nos, no és lícit si no els deixem seguir fent la seua, reunint-se en les Corts, Parlaments, o Senats, i firmant i decretant nous atacs. Som violents, i les televisions, i les ràdios no paren de repetir-ho. Al carrer l'opinió general va cedint al seu missatge, "És que clar, ara estan molt radicals, ara no fan el mateix", "la violència no és intolerable, i els deslegitima"

Quina opció ens queda? Morir o lluitar? Ser esclaus o no acceptar el seu poder?

V, en la pel·lícula V de Vendetta deia que "la violència pot utilitzar-se per a fer el bé", algo sempre rebatible, però el que està clar, el que és de caixó, és que aplega un moment en que la gent es cansa d'estar amb les mans alçades mentre els polítics, el mercat, i les grans fortunes li agafen els diners, mentre els antiavalots el colpegen. I que aplega un moment en que la resposta és necessària, una resposta al mateix nivell de l'agressió que s'està revent. No com el que ha havut fins ara, sinó més gran i fort.

Avui, el dijous passat, el debat era, és legitima l'actuació dels manifestants indignats? Una resposta que va arribar sola, amb la concentració per el valencià de la vesprada. Milers de persones exigint i ni una resposta pel govern, ni una consideració, sols el silenci, tant per part d'ells, com dels mitjans que controlen. Una resposta que arriba a diari, amb una resposta nul·la del poder a les reclamacions de cadascú de nosaltres a diari. Quan en el Severí gairebé el 100% dels xiquets es manifesten de la mà dels seus pares per reclamar un centre digne on creixer, i agafar la base del que seran en un futur, i ni l'inspector ha preguntat per aquests fets. Quan el pròxim dissabte la manifestació serà massiva pel valencià, o el passat abril per reclamar un pas endarrere en la censura a Tv3, on milers i milers de persones reclamaven, i ací no passa res. 

Ells: ja s'heu manifestat, ale, ja heu reclamat democràticament, tranquils estem en democràcia, heu complit el vostre dret de no estar d'acord. I nosaltres de fer el que ens done la gana.