A Santander

Escric des del fred i l'humitat del temporal qua a hores d'ara està afectant la ciutat de Santander. Un temps marcat per un fred que se't clava en els ossos, ja que ve agreujat per un fort vent, i unes pluges intermitents, que malgrat donar treves cada 5 minuts, no et deixen gens indiferent, amb els rius que formen a les calçades.


Pareix mentida que ahir al matí, i fins la vesprada anés tot el dia amb els pantalons pirates, les xangles, i la samarreta de manega curta com a única vestimenta... I és que les últimes hores han estat un temps d'extrems, ahir de vesprada després de fer la maleta, a veure al Botifarra, riure'm un poc, i gaudir del concert i la gent. En acabar anar a casa els amics, i d'ahi a l'estació d'autobusos. On agafe el viatge, i després de tindre el primer incident sols eixir (vaig posar mal la motxilla, i en eixir li va caure a la dona del seient del costat, a l'altra banda del passadís), dormir una estona i obrir els ulls a Euskadi. Aquest país tan mitificat entre els nostres rogles, que per a mi sols son, per ara, ombres, i carrers despoblats, amb alguna pintada, i molts bars, i tendes en la seua llengua. Comprovant el bilingüisme que hi ha en cartells de leds, que marquen les direccions. Veient les diferents ciutats dormides no deixa de mostrar com son, i passar per aquestes dona ganes d'algun dia poder arribar a veure amb detall. En passar de Bilbao, la qual ja té certa vida amb les persones més matineres, m'adorm, i al despertar s'il·luminen els ulls, per felicitat, per alegria, per ganes de viure, tot arribat per veure el verd, el favulós verd d'aquestes terres, i saber que l'arribada no està lluny...


El dia complet, ha estat un éxit. Ara acabe de sopar un entrepà d'un calamar de la zona, que estaba que se n'eixia. Sols arribar a recollir de l'hort verdures ecològiques, després de compres, per a no sentir-se fora de casa al Metadona, dinar, i de volta... Hui ha estat a Laredo a veure la seva meravillosa platja, i el seu paseig, certament preciosa. Per cert aquest "poblet", turistic a l'estiu es troba a la frontera amb Euskalherria, i és el que per aci diuen una colonia de bascos, els quals poc a poc van expandint-se...


Més tard, en tornar al pis hem anat a fer unes visites a altres amics que es troben a la capital cantabra, i hem anat a un bar de pinxos, a fer-nos un parell, acompanyats d'un bon vi negre de la Rioja, tot un éxit de vesprada, tot el camí acompanyats d'una bona pluja que m'ha deixat xop de dalt a baix, i passant per un ascensor amb unes vistes maravelloses, les quals tinc ganes de fotogràfiar demà de dia, amb millor il·luminació.


Ver mapa más grande