L'altre dia en una conversa, vam parlar de l'SPL. I de la setmana per la llengua, la gent em deia que si era critic amb aquest organ, perquè participava en ell. I es que crec que cal analitzar bé el que fa, i el que no.
El SPL potser siga una de les eines que més ha fet per el valencià a la universtat, no sols la UVEG, ja que sol tenir una certa funció aglutinadora, tal com la trobada del voluntariat, que organitzaren i on ens trobarem amb gent del tots els Països Catalans. Treballen a diari, traduint textos, ensenyant el valencià, movent noves propostes, fent cada dia més per la nostra llengua. Per això col·labore amb ella, perquè crec que fa una bona feina, diaria, i valenta per a la normalització del català.
Ara la veig coixa, necessitada de força, independència. Moltes de les idees no son posades en funcionament per problemes de topar-se amb certs sectors amb més força que ells, i per tant, on no poden entrar, o fer una feina real. Fa anys es va fer una campanya on els estudiants, sobretot els voluntaris, anaven a les classes a comprovar si el professor donava la classe en valencià correctament. Aquesta campanya asustà a molts professors que estan en línia en valencià per horaris, o per les gratificacions que reben de les facultats. Cal dir que els horaris es trien en funció d'anys de professorat, o siga de pes dins els departaments. I per tant, aquest poderos grup de professors va contraatacar, i van fer que una proposta en principi aplaudida per rectorat, fora censurada per aquest.
I és això el que li veig d'erroni, la obligatorietat de seguir les pautes d'un rectorat, i d'uns organs totalment antidemocratics, i que no busquen la justicia, sinó la supervivència en el temps.
Crec que dec treballar dins del SPL, però que com a estudiant que lluita i estima la seua llengua no puc quedar-me dins i au, crec que cal treballar també des de fora, fent el que aquest òrgan no pot, arribant on no arriba, i demostrant, també, públicament, que aquest servei a voltes, no té la força que necessita per a ser el que realment deuria ser.
Escrits
1 comentaris:
A la taula rodona del passat dijous 7 de maig, a la Fac. de Ciències Socials, el títol de la qual era "El valencià a la Universitat: del gueto a l'extinció?" i on participava el director de l'SPL J.V. Boira, es va fer palesa la delicada situació de la nostra llengua a la Universitat. A la taula també hi participà, entre d'altres, Elisabet Zacarés, alumna de primer de Relacions Socials, que va parlar de les dificultats que van tindre a la seua classe, i de com les seues reclamacions no arribaven a l'SPL, cosa que va fer que també les presentaren al Síndic de Greuges de la Generalitat. La cosa està fotuda, i no ens podem quedar de braços plegats. L'any que ve tornem a estudiar (aquest any l'hem deixat córrer) i farem tots els possibles per a la normalització de la nostra llengua dintre de la Universitat.
Publica un comentari