Fa temps que no em pose amb el bloc, ho sent, i molt. Últimament no funcione com deuria, he perdut el ritme, i he deixat moltes coses de costat, i apartades, coses i persones, de tot un poc. Algunes d'importants, d'altres no gaire.
No arribe a tot, no puc, i es estrany que malgrat això perd molt de temps al dia, i tinc molt de temps lliure. És estrany.
Porte tot el mati per a escriure 5 linees, i donat que el meu cervell no funciona, no es mou, no racionalitza, em pose a escriure açò, una forma de escriure el primer que se'm pase pel cap, i fer-ho de la forma més sencilla possible. Escriure, i escriure, sense pensar en que, simplement, soltar el que penses, per a començar a rodar la ment, i que torne la imaginació, la visió critica, les ganes de fer i desfer, d'arreglar, i trencar. En fi, tornar a ser...
Escrits
2 comentaris:
Ànims... això és l'astènia primaveral
Cada dia hem de prendre moltes decissions, fer o deixar de fer moltes coses. I més si el que volem és expressar tot el que ens passa pel cap. Cal que, ha dia passat, estem satisfets amb allò que hem fet o deixat de fer. No ens hem de parar a rumiar que si haguéssim fet açò o allò hauria estat millor. El que hem fet, ho hem fet des de la nostra sobirania individual. No ens hem de veure forçats a fer allò que no volem. És cert que allò que volem pot arribar a ser molt ambigu, fins i tot contradictori. Hem de tenir clar què no volem, i des d'ací anar avançant.
No sé si ho haurem embolicat encara més, però no patisques, sempre podem fer un canvi de rumb a les nos3 vides.
Publica un comentari