Si l'estat de les comarques del Rosselló han estat un tema de conversació interessant i llargament tractat en els trajectes, no pocs, en cotxe. Del futur, o de què podria passar ha sigut tot el rato una cosa que em venia al cap.
El segle XX ha sigut un gran destructor de la diversitat, malgrat el seu començament romàntic, on es reforçava el nacionalisme, i la cerca dels pobles, el segle XX, i sobretot la seua segona part és, o serà conegut com, l'acceleració de la globalització, i per tant de la uniformització del mon. On l'hegemonia del poder i de la bondat del mercat, i la neo-liberalització és inqüestionable. I aquesta globalització i cultura del valor econòmic ha destruït moltes coses.
L'altre dia a un vídeo d'Internet, on es gravava una conferència d'un antic membre de l'ONU, encarregat de la diversitat genètica dels cultius contava que quan ell va començar a buscar, ja per als treballs de la universitat, de cada producte hi havia tantes varietats com productors. I de fet s'havia trobat en casos que la certa varietat del tio X, d'un poble, tenia el genoma que curava la falta de resistència de certs productes. Però que aquestes grans varietats no son bones per al mercat, ja que si no hi ha uniformització del producte no es pot posar un nom, i per tant haver una venda al per major, amb imatge de marca. Cosa que va fer que sols les varietats més valides per al mercat es quedaren, i sobreviviren, Però que després quan venien problemes si que buscaven dels xicotets productors, i dels beneficis que suposaven els seus productes amb gran diversitat genètica per a salvar-se de certes plagues, o que resistiren certes condicions noves.

I el mateix passa amb les llengües. tot l'esforç que s'havia fet durant els últims segles per destruir la nostra llengua i la nostra cultura no havia fet tan mal com els últims 50 anys. Per què? Perquè al igual que els vegetals que no perteneixen a una varietat amb gran acceptació del públic no tenen venda, les llengües mal-anomenades minoritàries no son valides, perquè no ens ajudaran a comunicar-nos amb tot el mon, i perquè hi han grans mitjans de poder que controlen i massifiquen la llengua a canviar-se, coses com que la premsa, la televisió, l'administració, l'educació i més tard la immigració (no necessàriament, però així ens ho intenten vendre) estan en castellà a casa nostra, o francés a la Catalunya nord, I això ha fet que no hi haja una necessitat de parlar la llengua pròpia. I com deia Sanchis Guarner "Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen".
Ací a la part que forma part de l'estat espanyol el greuge ha sigut menor, perquè per sort amb l'entrada a la monarquia parlamentària les pressions de les nacions oprimides van ser suficients per a tindre l'estat de les autonomies, i que als nostres sistemes educatius el català es mantinguera, i impulsara, al sistema educatiu, i es crearen canals de televisió i altres mitjans en llengua pròpia. Però l'estat francés és molt diferent, el seu centralisme, i apartheid lingüístic, ben bé ha destruït les llengües de les diferents parts de l'estat, amb un sistema de prohibicions durant centenars d'anys i d'un desprestigi a tota llengua diferent a la oficial.
Les llengües no oficials son conegudes com patuá, a símbol d'insult, i sempre que veges una pel·lícula on apareix algú que parle alguna d'estes llengües, sobretot sol passar amb l'occità, ix com una persona major, que parla una llengua que ningú parla, un poc boig, Donant una imatge més denigrant encara de la llengua i els seus parlants.
Malgrat això el cert és que el català segons molts estudis és una de les llengües no oficials (malgrat que fa uns anys va guanyar una certa oficialitat, sols dins del seu departament i no reconeguda a nivell estatal) amb més parlants, i més gent que l'entén.
A què es pot deure? Segurament a que Catalunya ha estat sempre en contacte amb ells, i ha creat una certa sensació de vida del català, i de possibilitats, creant un cert catalanisme minoritari, que no renuncia ni a la llengua, ni a la simbologia, i que com a casa pròpia es mou per defensar la llengua i cultura pròpia. Moltes voltes catalunyeses i altres pròpies. Que existisca convergència, un casal Jaume I Omnium, la ràdio Arrels, la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, i les moltes plataformes que hi han per la llengua, o l'existència de gent de l'EI, ja siga a la universitat, o a les diferents sectorials, son una mostra que la resistència encara està latent.
En el voluntariat lingüístic ens deien que moltes voltes les coses no es feien perquè la majoria volgueren, sinó perquè hi ha un grup reduït, però voluntariós, s'esforçava i canviava la situació. En un mon tan globalitzat, i democràtic, les minories a vegades poden passar de minoria a elit, i canviar la balança. I això pense que pot passar.
Malgrat que a dia de hui el català és molt minoritària a la Catalunya del nord, hi han certes situacions que poden fer que la situació es gire i millore en pocs anys.

A la ràdio Arrels un membre de la plataforma per l'ensenyament en català explicava que estaven pressionant per a fer obligatòria la llengua catalana a l'escola, aquest fet millora la situació del català en gran escala, dubte que a dia de hui el govern francés accepte, però crec que podria canviar la situació, el fet és que frança ha tingut diferents tirons d'orella per la seua política destructora de les llengües i cultures, i el mateix Sarkozi va parlar del tema, i va dir que feia falta un canvi de polítiques per a protegir eixa riquesa que tenia el seu estat, no sé si Hollande ha fet alguna referència al tema. I amés es troba el referèndum de la Catalunya, que en el cas de guanyar el sí, i crear-se un nou estat, podria ser una pressió internacional per a que l'estat francés rectificara, amés d'augmentar la necessitat de la Catalunya del nord d'aprendre català, ja que els seus veïns del sud tindran com a llengua oficial, la mateixa que per a ells és pròpia, i per tant forçarà també des de la societat la necessitat d'aprendre'l.
La independència de Catalunya és sempre un tema conflictiu, que transposa un atzucac de possibilitats respecte la resta de Països Catalans, sobretot per com respondran els estats ocupants, no sols amb Catalunya, sinó amb els altres territoris ocupats. Amés de la opinió de les gents dels diferents habitants, de fet a l'Ara l'altre dia preguntaven sobre la conveniència de que la nova constitució catalunyesa tinguera o no el terme de Països Catalans dins, i em consta que gent coneguda, i independentista valenciana votaren que no, sobretot per la reacció dels valencians. Jo crec que si deuria estar perquè és sols una obertura de portes, a que, si algun altre país s'independitza sàpiga que tindrà del seu costat un país que li permetrà, sense perdre la seua autonomia, el poder-se confederar, i ajudar-se mútuament en certes polítiques que puguen interessar.

Però entrant en el tema en qüestió crec que a nivell social seria un gran reforç a les persones de la Catalunya nord, ja que a diferència del País Valencià, manipulat per la dreta espanyolista, disfressada de blaverisme, la consciència de catalanitat està intacta, i per tant seria una gran poalada d'aigua freda, que els ajudaria a despertar, i lluitar pels seus drets com a poble.
En definitiva la Catalunya nord a dia de hui està en una situació molt extrema, però hi han factors que podrien ajudar a canviar la situació i que en molt poc temps el coneixement del català augmentara entre la població, i una volta fet açò poder crear una necessitat comunicativa del català, ja siga per els catalans de tots els PPCC que pugen per negoci, turisme, o simplement per a veure algun amic.
Enllaços per a més informació:
Entrada Viquipèdia Catalunya del Nord
enllaç
Portal Viquipèdia Catalunya Nord, on es tracten temes sobre aquestes terres
enllaç
LA FEDERACIÓ d'entitats per la llengua i cultura catalanes
enllaç
Assemblea per la independència de la Catalunya del Nord
enllaç
Ràdio Arrels
enllaç
Vilaweb Catalunya Nord
enllaç