dijous, 5 / novembre / 2009

A Santander

Escric des del fred i l'humitat del temporal qua a hores d'ara està afectant la ciutat de Santander. Un temps marcat per un fred que se't clava en els ossos, ja que ve agreujat per un fort vent, i unes pluges intermitents, que malgrat donar treves cada 5 minuts, no et deixen gens indiferent, amb els rius que formen a les calçades.


Pareix mentida que ahir al matí, i fins la vesprada anés tot el dia amb els pantalons pirates, les xangles, i la samarreta de manega curta com a única vestimenta... I és que les últimes hores han estat un temps d'extrems, ahir de vesprada després de fer la maleta, a veure al Botifarra, riure'm un poc, i gaudir del concert i la gent. En acabar anar a casa els amics, i d'ahi a l'estació d'autobusos. On agafe el viatge, i després de tindre el primer incident sols eixir (vaig posar mal la motxilla, i en eixir li va caure a la dona del seient del costat, a l'altra banda del passadís), dormir una estona i obrir els ulls a Euskadi. Aquest país tan mitificat entre els nostres rogles, que per a mi sols son, per ara, ombres, i carrers despoblats, amb alguna pintada, i molts bars, i tendes en la seua llengua. Comprovant el bilingüisme que hi ha en cartells de leds, que marquen les direccions. Veient les diferents ciutats dormides no deixa de mostrar com son, i passar per aquestes dona ganes d'algun dia poder arribar a veure amb detall. En passar de Bilbao, la qual ja té certa vida amb les persones més matineres, m'adorm, i al despertar s'il·luminen els ulls, per felicitat, per alegria, per ganes de viure, tot arribat per veure el verd, el favulós verd d'aquestes terres, i saber que l'arribada no està lluny...


El dia complet, ha estat un éxit. Ara acabe de sopar un entrepà d'un calamar de la zona, que estaba que se n'eixia. Sols arribar a recollir de l'hort verdures ecològiques, després de compres, per a no sentir-se fora de casa al Metadona, dinar, i de volta... Hui ha estat a Laredo a veure la seva meravillosa platja, i el seu paseig, certament preciosa. Per cert aquest "poblet", turistic a l'estiu es troba a la frontera amb Euskalherria, i és el que per aci diuen una colonia de bascos, els quals poc a poc van expandint-se...


Més tard, en tornar al pis hem anat a fer unes visites a altres amics que es troben a la capital cantabra, i hem anat a un bar de pinxos, a fer-nos un parell, acompanyats d'un bon vi negre de la Rioja, tot un éxit de vesprada, tot el camí acompanyats d'una bona pluja que m'ha deixat xop de dalt a baix, i passant per un ascensor amb unes vistes maravelloses, les quals tinc ganes de fotogràfiar demà de dia, amb millor il·luminació.


Ver mapa más grande

dilluns, 2 / novembre / 2009

L'he trobat

Avuí, nose perquè he buscat i trobat aquest video. Per a molts no significa res, altres els sonarà la cançó per l'original, però pocs, molts pocs, els amics que venien amb mi al cotxe quan em vaig traure el carnet reconeixeran, i potser la ballaran... Un abraç per qui ho faça.


dijous, 22 / octubre / 2009

Entrevista exclusiva a Francisco Camps

Del Blog mimesacojea.com entrada original ací. Ús el recomane de bon grat dona alguna que altra risa.

"En el PP la fiesta no se acaba nunca."
Ricardo Costa, parado

JOSE: Señor Camps, gracias por recibirme.

CAMPS: Las que tú tienes, chulazo.

J: Eh… Vale. Si le parece, empecemos hablando de sus trajes.

C: ¿Te gusta éste?

J: ¿Se lo han regalado?

C: Sí.

J: Entonces no me gusta.

C: ¿Prefieres que me lo quite?

J: No. Dígame, ¿por qué todo un President se vendería por unos trajes?

C: Ay, calla, maricón, no sabes qué disgusto traigo con eso. Pero todo mentira, ¿eh? Eso son los masones matafetos, que me tienen atragantaíto perdido. Además, no son unos trajes cualquiera. Son ingleses, mira qué finura de lana. Toca, toca.

J: No, gracias.

C: ¡Toca, maricón!

J: Que no. Y señor Camps, por favor, deje de llamarme maricón. No soy gay.

C: ¡Anda, ni yo! Qué cosas tienes, chulazo, de verdad…

J: Hablemos de Ricardo Costa. Usted dijo de él que era de su total confianza y, sin embargo, ha sido expulsado.

C: Ric es un amor de chaval. Yo le conocí en el Club de Pádel, porque somos muy aficionado los dos, dale que te dale a las pelotas.

J: Ya. President, ¿hasta dónde cree que llegarán las implicaciones por el caso Gürtel?

C: El caso Gürtel es un invento de los rojos para desviar la atención de lo que realmente importa a los españoles.

J: ¿Y qué es lo que realmente importa a los españoles?

C: Que más de mil niñas aborten cada día y que 20 millones de españoles estén en paro.

J: Con todos los respetos, President, ¿de dónde ha sacado esas cifras?

C: Me los ha dado una empresa de total confianza.

J: ¿Cómo se llama?

C: Orange Consulting.

J: Ya. Para acabar, me gustaría hacerle un breve test. Yo le digo una palabra y usted responde otra.

C: ¡Ay, qué divertido! Venga, empiezo yo: sodomía.

J: No, President, no me ha entendido. Yo digo una palabra y usted dice otra.

C: Ah, vale, entiendo. Sodomía.

J: No, eh… Empiezo yo, ¿le parece?

C: Vale.

J: A ver. Política.

C: Dinero.

J: Luna.

C: Urbanización.

J: Valencia.

C: Corralito.

J: Esperanza.

C: Implicada.

J: Muy bien, President, pues esto es todo.

C: Creías que me ibas a pillar, ¿eh? ¡Que soy muy listo yo!

J: Se le ve.

C: ¿Te apetece tomar algo ahora? Hay aquí cerca un garito, el Orange Pub, donde me dan horchata gratis.

J: No, gracias, señor Camps. He quedado.

C: Una pena. Cuando vuelvas a Valencia llama, ¿eh?

J: Palabra.

C: Sodomía.

J: Ya hemos acabado, President.

C: Ah, perdón.

dijous, 15 / octubre / 2009

El senyor rector torna a l'atac

Si ja va fer risa amb el "miracle" de les campanes, quan una de les catequistes va evitar que al caure la campana que caigué no matara ningú (li fallà la punteria?). O amb el llibre de festes on assegurà que la factura seria la més alta possible.


Ara contraataca amb un text on vol donar les gracies a Àlvarez, per ajuntar-se amb els seus amiguets (no penseu mal, com he fet jo, no és per l'altura de ningú), per a firmar el pagament de 15.000 € de TOTS els valencians, per acabar de pagar les campanes.

I no sols escriu aquesta carta per a agrair-los la "Generosa donacion", jo així donaria no 15.000 sinó que pagaria les campanes de tots els pobles. Sinó que amés ho farà posant una placa a la campana més gran per a agrair-ho. Campanes que malgrat ser de l'església, son patrimoni de tots els castelloners. I deixant oblidades totes les donacions, personals, de part d'empreses, com la cooperativa, o entitats com el mateix ajuntament del poble. Totes unes donacions que han fet tots els castelloners, directa, o indirectament, ja siga per la seua suor treballant, per els seus imposts, o per compra o venda de loteria.

Amés d'açò agraeix la "visita" de tota la família de la diputació, a la processó, per si algú no ho sabia, cosa en part normal, ja que no van ni els mateixos moros i cristians a aquest processó, seguint amb el seu partidisme, i com van fer sonar les 5 campanes. Entre elles segons ell, la gran "de la diputació". O siga que per pagar la reparació ara és d'ells.

Ara cal esperar que pose una placa a la resta de les campanes on done les gràcies a la societat castellonera per fer possible la reparació de les seues campanes.

De totes formes donar les gràcies al senyor rector per una carta tan i tan explicativa, on no sols demostra el seu amor per el partit de les gavines, i el "nostre" diputat Àlvarez, sinó també per la seua estima al seu poble, ja siga el castelloner, o el valencià, fent ús omís del valencià, i així i tot deixant-nos joies com l'absència d'accents (tapat per l'ús durant tot el text de majúscules) o altres errors tan graciosos com: dan dole (que mal d'ulls dona!!).



dilluns, 5 / octubre / 2009

Los "piratas" somalíes son pescadores en lucha contra el saqueo occidental de la pesca de arrastre y la descarga de basura tóxica

Al Jazeera English/Huffington Post/WardheerNews

La comunidad internacional condenó con fuerza y declaró la guerra a los piratas-pescadores somalíes, mientras protege discretamente las operaciones de sus flotas dedicadas a la Pesca Ilegal No Declarada y No Reglamentada (IUU, por su sigla en inglés) procedentes de todo el mundo, que pescan furtivamente y, además, descargan basura tóxica en aguas somalíes desde que cayó el gobierno de ese país hace 18 años. Cuando colapsó el gobierno de Somalia, en 1991, los intereses extranjeros aprovecharon la oportunidad para comenzar a saquear las fuentes alimentarias del mar del país y a utilizar las aguas sin vigilancia como vertedero de basura nuclear y tóxica.

Según el Grupo de Trabajo de Alta Mar (HSTF, sigla en inglés), en 2005 más de 800 barcos pesqueros IUU operaban al mismo tiempo en aguas de Somalia, aprovechándose de la incapacidad del país de vigilar y controlar sus propias aguas y zonas de pesca. Los barcos IUUs arrasan anualmente con un estimado de 450 millones de dólares en mariscos y peces de las aguas somalíes. Así roban una fuente inestimable de proteína a una de las naciones más pobres del mundo y arruinan el sustento de vida legítimo de los pescadores.

Según el Grupo de Trabajo de Alta Mar (HSTF, su sigla en inglés), en 2005 más de 800 barcos pesqueros IUU operaban al mismo tiempo en aguas de Somalia, aprovechándose de la incapacidad del país de vigilar y controlar sus propias aguas y zonas de pesca. Los barcos IUUs arrasan anualmente con un estimado de 450 millones de dólares en mariscos y peces del mar somalí. Al obrar así, roban una fuente inestimable de proteína a una de las naciones más pobres del mundo y arruinan el sustento legítimo de vida de los pescadores.

Los reclamos contra la descarga de basura tóxica, así como la pesca ilegal, han existido desde principios de los años 90, pero las pruebas físicas emergieron cuando el tsunami de 2004 azotó el país. El Programa del Ambiente de Naciones Unidas (UNEP, por su sigla en inglés) reportó que el tsunami reventó la herrumbre de los contenedores de basura tóxica que se vararon a orillas de Puntland, en el norte de Somalia.

Nick Nuttall, portavoz del UNEP, dijo a la cadena árabe Al-Yazira que cuando los envases fueron rotos y abiertos por la fuerza de las olas, los contenedores expusieron a la luz una “actividad espantosa” que se había estado llevando a cabo por más de una década. “Somalia está siendo utilizada como vertedero para desechos peligrosos desde comienzos de los años 90, y continuó con la guerra civil desatada en ese país”, dijo. “La basura es de muy diversas clases. Hay desechos radioactivos de uranio, la basura principal, y metales pesados como cadmio y mercurio. También hay basura industrial, desechos de hospital, basuras de sustancias químicas y lo que se desee nombrar”.

Nuttall también dijo que desde que los contenedores llegaron a las playas, centenares de residentes han caído enfermos, afectados por hemorragias abdominales y de boca, infecciones en la piel y otras dolencias. “Lo más alarmante aquí es que se está descargando basura nuclear. La basura radiactiva de uranio está matando potencialmente a los somalíes y está destruyendo totalmente el océano”, dijo.

Ahmedou Ould-Abdallah, enviado de la ONU para Somalia, dijo que en la práctica el petróleo contribuyó a la guerra civil de 18 años en Somalia, pues las compañías pagan para descargar su basura a los ministros del gobierno y/o a los líderes de la milicia. “No hay control gubernamental… y sí hay pocas personas con alta base moral…, están pagándole a gente encumbrada, pero a causa de la fragilidad del “gobierno federal transitorio”, algunas de estas corporaciones ahora ni siquiera consultan a las autoridades: simplemente descargan su basura y se van”.

En 1992 los países miembros de la Unión Europea y otras 168 naciones firmaron la Convención de Basilea, sobre el control de movimientos transfronterizos de desechos peligrosos y su almacenamiento. El convenio prohíbe el comercio de basura entre los países signatarios, así como también a los países que no hayan firmado el acuerdo, a menos que haya sido negociado un acuerdo bilateral. También prohíbe el envío de desechos peligrosos a zonas de guerra.

Asombrosamente, la ONU ha desatendido sus propios principios y ha ignorado súplicas somalíes e internacionales para detener la devastación continua de los recursos marinos somalíes y la descarga de basura tóxica. Las violaciones también han sido largamente ignoradas por las autoridades marítimas de la región. Éste es el contexto en el que aparecieron los hombres que estamos llamando “piratas”.

Hay acuerdo en que al principio los pescadores somalíes ordinarios fueron quienes usaron lanchas rápidas para intentar disuadir a los barcos descargadores y rastreadores, o por lo menos aplicarles un “impuesto”. Se llamaron a sí mismos “Guardacostas Voluntarios de Somalia”.

Uno de los líderes de los piratas, Sugule Ali, explicó que su motivo fue “poner alto a la pesca ilegal y a las descargas en nuestras aguas… No nos consideramos bandidos del mar. Consideramos que los bandidos del mar [son] quienes pescan ilegalmente y descargan basura, y portamos armas pero en nuestros mares”.

El periodista británico Johann Hari observó en el Huffington Post que, mientras nada de esto justifica la toma de rehenes, los “piratas” tienen, de manera aplastante, el apoyo de la población local que les da la razón. El sitio web independiente WardherNews (1), de Somalia, condujo la mejor investigación que tenemos sobre qué está pensando el somalí ordinario. Encontró que el 70% “apoya fuertemente la piratería como una forma de defensa nacional de las aguas territoriales del país”.

En vez de tomar medidas para proteger a la población y las aguas de Somalia contra las transgresiones internacionales, la respuesta de la ONU a esta situación ha sido aprobar resoluciones agresivas que dan derecho y animan a los transgresores a emprender la guerra contra los piratas somalíes.

Un coro de países que demanda endurecer la acción internacional condujo a una precipitación naval multinacional y unilateral por invadir y tomar el control de las aguas somalíes. El Consejo de Seguridad de la ONU (algunos de cuyos miembros pueden tener muchos motivos ocultos para proteger indirectamente a sus flotas pesqueras ilegales en aguas somalíes) aprobó las resoluciones 1816, en junio de 2008, y 1838, en octubre de 2008, que “invitan a los estados interesados en la seguridad de las actividades marítimas a participar activamente en la lucha contra la piratería en alta mar fuera de las costas de Somalia, particularmente desplegando buques de guerra y aviones militares…”

La OTAN y la Unión Europea han publicado órdenes al mismo efecto. Rusia, Japón, India, Malasia, Egipto y Yemen se han unido a la batalla, junto con un número cada vez mayor de países.

Durante años, las tentativas realizadas para controlar la piratería en los mares del mundo a través de resoluciones de la ONU no pudieron aprobarse, en gran parte porque las naciones miembro sentían que tales acuerdos afectarían a su soberanía y seguridad. Los países son poco proclives a ceder el control y patrullaje de sus propias aguas. Las resoluciones 1816 y 1838 de la ONU, a las que se opusieron algunas naciones de África Occidental, del Caribe y Sur América, por consiguiente fueron acordadas para aplicarse solamente a Somalia, un país que no tiene ninguna representación en las Naciones Unidas con fuerza como para exigir enmiendas destinadas a proteger su soberanía. Igualmente, fueron ignoradas las objeciones de la sociedad civil somalí al proyecto de resolución, que no hizo ninguna mención a la pesca ilegal ni a los peligros de la descarga de basura.

Hari preguntó: “¿Esperamos que los somalíes hambrientos permanezcan pasivamente en sus playas, remando entre nuestra basura nuclear, y nos observen cómo les arrebatamos sus peces para comérnoslos en restaurantes de Londres, París y Roma? No hemos actuado contra esos crímenes. Pero cuando algunos pescadores respondieron interrumpiendo el tránsito por el corredor marítimo del 20% del suministro de petróleo del mundo, comenzamos a chillar sobre esta “maldad”. Si realmente queremos ocuparnos de la piratería, necesitamos extirpar la raíz que la causa -nuestros crímenes-, antes de enviar a las cañoneras a despejar la ruta de criminales somalíes”.

Actualización de Mohamed Abshir Waldo (de “WardheerNews”)

Las crisis de piratería múltiple en Somalia no ha disminuido desde mi artículo anterior, “Las dos piraterías en Somalia: ¿Por qué una palabra ignora a la otra?”, publicado en diciembre de 2008. Continúa con nuevos bríos toda la piratería ilegal de pesca, la descarga de basura y el tráfico marítimo ilegal. Los pescadores somalíes, convertidos en piratas como reacción a la pesca furtiva masiva extranjera armada, han intensificado su guerra contra toda clase de naves en el golfo de Adén y el Océano Índico.

En una respuesta internacional, los gobiernos extranjeros, las organizaciones internacionales y los grandes medios de información se han unido en demonizar a Somalia y en describir a sus pescadores como hombres malvados que sorprenden a las naves y aterrorizan a los marineros (aunque no se ha dañado a ninguno). Esta presentación es torcida. Los grandes medios dijeron relativamente poco sobre las otras piraterías, la de la pesca ilegal y la descarga de basura.

Las marinas de guerra aliadas del mundo –con una flota superior a 40 buques de guerra, de ellos 10 asiáticos, árabes y de países africanos, así como de muchas naciones miembros de la OTAN y de la Unión Europea– intensificaron su cacería de pescadores-piratas somalíes, sin importar si realmente practican la piratería o a la pesca normal en las aguas somalíes.

Las diversas reuniones del Grupo Internacional de Contacto para Somalia (ICGS, por su sigla en inglés) en Nueva York, Londres, El Cairo y Roma continúan intensificando la demonización de los pescadores somalíes e impulsan otras acciones punitivas, sin una sola mención a las violaciones de la pesca ilegal y la descarga tóxica de buques con bandera de aquellos mismos países que se sientan en los foros del ICGS y de la ONU para juzgar a la piratería.

En la reunión anti-piratería del ICGS en El Cairo, el 30 de mayo de 2009, Egipto e Italia fueron los países que más insistieron en pedir un castigo severo a los piratas-pescadores somalíes. Mientras estos países ICGS se reunían hoy en Roma (10 de junio de 2009), la comunidad local de la ciudad costera somalí de Las Khorey retuvo a una gabarra italiana y a dos barcos rastreadores egipcios abarrotados de peces capturados ilegalmente en aguas somalíes, que a la vez remolcaban dos enormes tanques sospechosos de contener basura tóxica o nuclear. La comunidad de Las Khorey invitó a los expertos internacionales a que vinieran a investigar estos casos, pero hasta ahora no hubo respuesta a la invitación.

Debe señalarse que la IUU (sigla en inglés de Pesca Ilegal, No Declarada y No Reglamentada) y la descarga de desechos están ocurriendo también en otros países africanos. Costa de Marfil es otra víctima importante de la descarga tóxica internacional.

Se dice que los actos de piratería realmente son actos de desesperación y, como en el caso de Somalia, un hombre transformado en pirata a la vez es guardacostas.

Notas:

1) http://wardheernews.com/Editorial/editorial_54.html

*) Fuentes:
Al Jazeera English, 11 de octubre de 2008, “Toxic waste behind Somali piracy”, por Najad Abdullahi; Huffington Post, 4, de enero de 2009, “You are being lied to about pirates”, por Johann Hari; y WardheerNews, 8 de enero de 2009, “The Two Piracies in Somalia: Why the World Ignores the Other”, por Mohamed Abshir Waldo.

Estudiante investigador: Christine Wilson
Evaluador académico: Andre Bailey, EOP Advisor
Sonoma State University

Traducción de Ernesto Carmona (especial para ARGENPRESS.info)


Noticia apareguda a Revelion.org, Contrainformació!!!

dilluns, 28 / setembre / 2009

El mon al revés

A nivell estatal ens ho posen a tots més difícil, i especialment al poble. El govern de Zp, després d'anunciar una pujada dels imposts per a ajudar als més pobres, ho fa de la forma més rastrera possible. pujant directament els imposts que més ens foten, i baixant els que deurien de pujar.


Ha fet una pujada de l'IVA que lògicament afecta a tots per igual. I després baixa el impost de renda màxim del 45 al 43%, i també baixa el de societats (empreses), per a afavorir, segons ell, les pimes.

Si analitzes cadascuna d'aquestes reformes son tan liberals, i dretanes, que ni els petits empresaris poden recolzar-la. baixa els imposts als més rics, en primera instància. I si analitzes sobre els imposts de les empreses, sols cal pensar que les pimes no tenen quasi beneficis, per no dir que ja fan prou per continuar treballant, i no tancant, en moltes ocasions. Aixi que la baixada a les empreses va dirigida a les grans empreses.

I si ja sembla estrany i demagoga la postura "socialista", depenent a qui, clar, la postura de l'altra cara de la política professional, i filla puta, no és més estranya, i cabrona. Ells defensen els interessos dels treballadors, i xicotets empresaris, o siga les classes mitjanes. I per això diuen no a aquesta pujada d'imposts. Ho diuen en boca gran, i ben plena, orgullosos, de posar-se al costat del poble.

Ara el que ho diuen en més xicoteta, si ho diuen, és que la optativa que aporten ells a pujar els imposts, i és fer el que van fer ja en el passat, congelar les pensions, i les altres despeses públiques. Tota una política d'esquerres.

diumenge, 27 / setembre / 2009

Un nou despertar

Última setmana de setembre, dies de pluja, molta pluja, trons, llamps, i mal temps. Moments de tranquil·litat, paciència, veure la tele.


Passem els dies entre pel·lícules, cinema que no ens deixa indiferents, com Malditos bastardos,
d'altres més comercials, i imaginaries, com en el nombre del rey. Entre tant veiem els noticiaris, amb noticies tan males com la pujada dels imposts de tipus directe, proporcionals al consum, i la baixada dels indirectes a les rendes més altes. Llegim diaris demagogs com l'Economista, versos del gran Benedetti a l'ordinador, i ens alimentem musicalment de Ismael Serrano, o preparem jornades per ensenyar els nous, o de lluita. Celebrem els natalicis de companys, o el retrobament amb els companys del passat, gent que feia gent que no apareixia per el nostre mon.

Ens preparem, preparem el dia i dia, amb il·lusió i ganes...

Tornem a València, tornem a la lluita, tornem al dia a dia, estem a un nou curs.


dissabte, 19 / setembre / 2009

COMUNICAT ARRAN DE LES AGRESSIONS PRODUIDES EN L’ACTE D’OBERTURA DE CURS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Hui, divendres 18 de setembre, ha tingut lloc a l'edifici de La Nau, l'acte d'obertura de curs que es fa tots els anys a la nostra universitat comptant, com a convidat especial, amb el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, conegut pels seus reiterats atacs a l'ensenyament públic.

En aquest context, un grup de 15 estudiants s'han apropat al lloc de l'acte per denunciar públicament la hipocresia de la Universitat de València, que aquest any ja ha implantat alguns graus dins l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, amb dues pancartes amb els lemes “Prou MentidEEES, davant els fets no teniu la paraula” i “Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió”. Abans d'arribar a la porta de l'edifici de La Nau, un grup de policies nacionals ha identificat els i les estudiantes i els ha escorcollat les motxilles. Després han procedit a la identificació de totes elles i immediatament els han conduït a un carrer paral·lel a La Nau, on han estat retingudes una llarga estona. Durant aquests moments la repressió ha sigut exagerada; tot i que ja havien tornat els DNI a les estudiantes i estudiants, els han prohibit abandonar el lloc, arribant a identificar i retindre a persones que passaven per aquest carrer. Han intentat “colar” una denúncia per desordres públics com si fóra una acta d'incautació de les pancartes a una de les persones identificades per tal que la signara, cosa que s'ha negat a fer.

Els agents nacionals de la policia espanyola han mostrat en tot moment una actitud autoritària extremada, negant l'ús del català a les persones identificades i reaccionant violentament quan se n'adonaven que algú trucava per telèfon o apuntava els seus números de placa, fet totalment legal en una situació de retenció. Després han fet un cordó policial al voltant de l'edifici de La Nau, amenaçant les persones identificades amb multar-les i detindre-les si intentaven apropar-se.

Cal remarcar que una de les persones identificades i retingudes era un dels representants dels estudiants a Consell de Govern i que estava convidat pel mateix Rector de la Universitat a entrar a l'acte, cosa que no ha pogut fer ja que la Policia Nacional li ho ha impedit amb amenaces.

Mentre que la pròpia Universitat prohibeix els i les estudiantes a entrar a les seues instal·lacions utilitzant les forces policials repressives de l'Estat espanyol, dins La Nau, l'acte, carregat de solemnitat, emotivitat, color i música, ha succeït sense cap inconvenient. El Rector, Francisco Tomàs i Vert, ha remarcat, amb un perfecte català, la seua “voluntat de diàleg amb les veus discrepants amb el Procés de Bolonya”; mentrestant, al carrer, la Policia Espanyola, negant l'ús del català amb un horrible castellà, ha fet fóra els estudiants de la pròpia Universitat amb amenaces i violència. Tomàs també ha remarcat la feina feta pel seu equip rectoral per “fomentar una societat més lliure, més igual, més justa i respectant la nostra cultura”; mentrestant, el nou grau d'Història elimina les assignatures d'Història del País Valencià. També s'ha referit al Procés de Bolonya com “una tasca col·lectiva de tots els agents de la Universitat” (potser es referia al agents de policia, que ja els senten com a seus); mentrestant, els estudiants i les estudiantes, que representem més del 50% de la comunitat universitària, no hem tingut ni veu ni vot en aquest Procés, i menys ara, quan es compleixen sis mesos des que el Vicerrector de Convergència Europea i “Qualitat”, Antoni Ariño, va dir que començaria una roda de contactes amb els representants dels estudiants per parlar de Bolonya, cosa que encara no ha fet. A la fi del seu discurs, el Rector, que acaba el seu mandat aquest curs, s'ha despedit dient que se'n va amb la consciència tranquil·la d'haver deixat una Universitat millor, i amb la confiança de saber que la comunitat universitària està cohesionada.

Quan la Policia Nacional prohibeix que els estudiants entren a la seua Universitat, quan es manifesten més de 15.000 persones pels carrers de València, quan la Universitat denuncia els seus propis estudiants, els fa passar hores detinguts i els porta a judici per delicte, quan el moviment contra l'EEES guanya les eleccions amb el major índex de participació de la història (més que quan vosté va ser elegit Rector): Francisco Tomàs, ni ha deixat una Universitat millor, ni la comunitat universitària està cohesionada. A més, al seu discurs ha dit: “sabem fer coses, i sabem fer-les molt bé”. Si es refereix a que sap reprimir les veus contràries a aquest Procés neoliberalista i antidemocràtic, torna a tindre la raó: és el que millor sap fer.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans denunciem fervorosament l'actitud autoritària i repressiva amb els estudiants i estudiantes, tant de les forces de “seguretat” de l'Estat com de la pròpia Universitat.

Si la repressió no s'atura, nosaltres tampoc!

No al Procés de Bolonya!


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
València, 18 de setembre de 2009

datos personales

La meva foto
Brey
Castelló de la Ribera, Horta d'Aixetiva, Ribera
Visualitza el meu perfil complet

Busca al meu Bloc

S'està carregant...

Quants vos heu passat?

Quents dies estem vius?

Ultims comentaris

Archivo del blog

 
© 2008 - [ Complex World ] diseñado por DOXS - Bajo Licencia Creative Commons