Han passat les eleccions europees, i ha passat el que tenia que passar, que guanyaren els mateixos que ens han creat la crisi...
Ara entres a la pàgina del poble i els veus, por fin ha ganado el PP, ahora quitaremos la crisis... En castella per a que ho entenguen tots els que no lligen la pagina. Pegant-se palmadetes a l'esquena, i donant-se l'enhorabona, per una manipulació ben feta, perdó campanya.
És gràcios com es la gent es tan feliç de guanyar unes eleccions, on van a enviar a gent a cobrar 4500 euros mensuals, per trebalalr 1 de cada 3 dies. Jo fora europarlamentari estaria content, però aquestos que estan a l'atur, deuen una animalada, els deuen els salaris de fa mesos, amb l'escusa de la crisi, mentre el cap, continua produint, i guanyant diners. I quan els guanyes en arguments en seguida venen frases com: a treballar, ostia!! a treballar!! (ells son els mes faeners del mon, sempre, mentre cobren l'atur), o ahora vienen los iluminados, esos que no ganan nunca las elecciones, com si em presentara.
Es tan gràcios que estiguen contents de poder eixir de la crisi, perquè el seu partit polític ha aportat molt a en propostes contra la crisi, de l'estil de ZP ha usado un avion, o sus políticas son erronea, encara que les de ells siguen les mateixes, i amés no les diuen.
Ací al poble ja estan fregant-se les mans, hem guanyat les eleccions, hem tret 1801 vots, dels 5500 habitants del poble, amb dret a vot, si som realistes. Però clar, com han votat 3574...
Ara ens toca esperar, comprovar com van les seues "polítiques", veure que s'aprova, i que no, i seguir lluitant amb campanyes contra totes les seues lleis, i declaracions, que els mateixos que els donen suport en les eleccions son els que després es queixen i se'n venen a preguntar, i a demanar que la lluita siga gran, per a parar eixa reforma.
La campanya electoral
Aquesta campanya ha estat rara, amb pintades en la seu del PP, que jo no sabia ni que tingueren, acompanyades d'estelades al mercat, i pintades en castellà, santaniques, anarkistes, a l'esglèsia. Carta plorant del PP, ens tenen mania, van contra nosaltres perque portem la llum, en castellà obviament, i així guanyant vots dels que senten llàstima per els desvalguts, i aquells que pensen, si estos els fan això, es perquè els tenen por, perquè clar, com son tan bons...
Encara no sé qui ha fet les pintades, però si sé una cosa, a qui li han vingut més bé, i no era els anarko-independentistes satanics, i ateus, que no estimen la seua llengua, i a vegades fan pintades en valencià i altres en castellà.
De totes formes agrair al PP la seua carta, perquè feia temps que no em reia tant.
De mitings aci al poble se'n feren pocs, un d'EU, que no se qui va anar, és més sé tan poc d'ell, que em vaig enterar als dos dies d'haver-lo fet. I un del PP, en front de ma casa, a la músical, on el senyor Rus, va ajuntar als seus amics per fer-se fotos, i soltar alguna de les animalades que ens té acostumats. Aquest partit cada dia em sembla més un club del humor irreverent.
I va ser un miting estrany, girar el cantó de casa en el cotxe, i veure com els amos del poble, ja es senten en tanta confiança que no s'apartaven del mig del carrer, i que ho facen amb tanta força que si no l'aparta el marit encara li pegue trompà a una dona, malgrat anar a mens que el relentí.
Com deia una demostració de força, perquè de respecte... a les 12 i poc, van posar el seu himne a tot volum, fins a la 1 de la matinada, fent cas omis de les lleis que ells tant defenen, i creuen. I per a que tots saberem que estaven eixint, tots ben vestits, i arreglats per a l'ocasió.
De cartells, no s'han gastat aci al poble molts diners, com a mínim en cola, perquè hi havien tants pocs, que donaven risa, ahi tot solitaris, amb cares maquillades que imposen simpatia, i ganes de viure de categoria per als pròxims anys. La gent sabia que aquestes eleccions eren de broma i tenien poc valor real, i per això no han fet campanya real, i simplement han seguit amb les polítiques d'atac entre els grans, fent el buit als xicotets, i intentant aglutinar al major nombre de gent en el joc bipartidista.