dimarts 2 de febrer de 2010

Porrat

Avui ha estat el porrat de Manuel. Segons la viquipèdia un porrat és


Un porrat és una fireta tradicional valenciana molt arrelada a la comarca de la Safor, que se celebra baix l'advocació d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera. L'element més característic d'esta festa consistix en el mercat a l'aire lliure on es posen a la venda productes tradicionals, dolços i fruits secs. L'origen d'este costum popular s'atribuïx a la veneració de la societat agrícola als sants, per a aconseguir bones collites i fertilitat dels seus animals.

I com a fira tradicional, d'un sol dia, ha estat com tota la vida un dia important en la nostra població veïna. Nosaltres, que fem nostra qualsevol festa, com tants, i tants, anys, hem anat a seguir la tradició del poble. De bon mati a esmorzar, d'ahi a pegar una volta per les parades i les atraccions, acompanyades de les parades als bars i pubs de l'indret. Amb la companyia més que sovint d'intoxicacions etíliques.

No m'extranya que el meu amic Feliu pense en ocasions en fer un canvi del nom de porrat, a amporrat.

Malgrat això ha estat un dia interessant, pegar voltes com tants i tants anys, saludar la gent, retornar a altres anys, i recordar i comentar-los. Tot amanit de bones risses i bons amics.

Ara el que com tots els anys passa és que la festa normal no és l'única cosa que conté aquesta festa. I com sempre s'aprofita la important data per a recollir diners per les festes de l'any, per a fer-se coneixer, o apropar-se al poble, les diferents associacions del poble, o per a fer actes amb una certa importància per al poble.

Entre altres hem vist als companys d'Acció Cultural recollint firmes per Tv3, els de Mitja Galta amb la seva típica parada de llibres, els joves del Bloc amb una parada, entre nacionalista, i sexològica, i on altres companys els d'Escola Valenciana presentaven una butlleta informativa del que els espera enguany, la XXV Trobada d'Escoles en Valencià, o siga la trobada de la Ribera que farà enguany un quart de segle.

Ja de vesprada, nosaltres, des de Castelló, també hem fet una xicoteta cel·lebració de la data, un acte senzill, en record a un fill del poble en festa, un homenatge al treball, la dedicació, i la vida d'un dels professors més autèntics de l'institut. El nostre filòsof Ximo Feliu.

Un acte d'homenatge, de record, i d'estima, al company, professor, pare, amic, i tantes coses per a la gran quantitat de gent ahi present. Un acte on s'han trobat cares de tantes generacions units per a donar-li un sentit, i merescut. On entre altres coses, s'han ajuntat música, versos, paraules, i fets. Fets com el llibre en memòria, entregat als familiars, o la nova biblioteca, que rep el seu nom. On està la donació d'aquest al seu lloc de feina, a aquest centre on tots hem habitat, i d'on tanta gent pot sentir-se orgullós d'haver passat per les seues portes. La seua col·lecció, extensa, i diversa, amb còmics, i llibres de tants i tants temes que li interessaven. I que en definitiva eren en gran mesura el que era ell.

Ara les paraules, i dibuixos que ompliren la seua vida, i ajudaren a que fora el que va ser, estan en ma dels estudiants, per a que com sempre, pugam aprendre d'ell.

Enllaços:
Viquipèdia: Porrat Link
Gent de trobada, 25 anys fent trobades Link
Les pagines de Filosofia Link
Buscant Ximo Feliu a Google Link

dissabte 16 de gener de 2010

Passen els dies, passen les setmanes

Van passant els dies, ja portem mig mes de gener, i la setmana que ve comencen els exàmens per als estudiants de la UVEG. Mentre jo em quede tota la setmana a casa per malaltia galopejant, quan no la tinc jo, li ha botat a algú de la família, el mon es mou, i van passant coses.


Aquesta setmana de controls, classes de repàs, i nervis pre examens, ha estat per a mi una setmana d'inactivitat, i que ara em posa en una posició un poc incomoda, no saber ni quins examens tens és una mala sensació quan suposadament ja estas en época d'ells.

I com a mínim et restes a casa malalt però amb bons records, amb els records d'un cap de setmana, el passat, on vam estar vivint i passant-nos-ho d'allò més be. El dijous sopar a terra, sopar amb els amics que complien anys, els amics que se'n van, els amics que tornen de les vacances nadalenques. Divendres amb els amics del campus, els "contrincants" polítics, amb qui compartim amistat i rises com sempre, un sopar on les arts culinaries ens porten des de Mèxic, fins a sabors àrabs, passant per el bon rom veneçolà, o el vi valencià, de la terreta. O el dissabte amenitzat amb el concert de Manel de qui tants i tants han parlat i comentat.

Però mentre penses en aquestes coses, i vas passant els dies com un passatger que no puja al tren i es queda mirant com se'n va la locomotora, van passant coses, coses que importen, coses que no ens deixen a ningú indiferent. La caiguda de la murada que ha fet malbé a l'institut del poble pels vents, que amés ens han deixat sense moltes de les senyals de tràfic, o el pitjor vent que és aquell anomenat PP, creat per una gavina malcriada, amb ales massa grans per al mon on està, i que per allà on passa sols deixa la destrucció, destrucció disfressada de progrés, malgrat ser oblit, i desmemoria. El vent que ara es dona presa per arribar als carrers del xicotet Cabanyal, amb d'intenció de destruir cases, històries, vides, i un barri sencer.

I al mateix temps passen altres de bones, altres de diferents, altres que et fan somriure, veure amics que feia tan temps que no veies, anar a actuar pels carrers del poble, amb els xiquets de sempre, les músiques tradicionals, i tot seguit, en acabar anar al bar amb els amics, els de sempre, els insubstituïbles, els companys de tantes i tantes rises, i aventures. Anar a fer-se'n una i eixir a les 10'30, sabent que fas tard a tot, i alhora sabent que no t'importa, ja esperarà el mon, i si no ho fa, que més ne dona?

I hui? hui més del d'ahir, esmorçar amb ells, amb els amics, ajudar a un altre, a actuar a un curt, i potser, si potser, anar de festa a un dels llocs que es barallen entre les moltes possibilitats, Betagarri a Muro, cremar una foguerada de Sant Antoni, o eixir per el poble a fer unes rises per els pubs de sempre, i la gent que sempre hi ha per ells, aquella patrulla infal·lible sempre disposta a fer unes rises.


dimarts 12 de gener de 2010

Un poc de Photoshop 2


Seguim amb el photoshop afegint uns quants recursos més per a que pugau anar completant-vos-el i millorant en els vostres dissenys.

1º Un post dirigit a tindre un poc de tot, exactament 22 coses per a millorar el teu photoshop


2º 500 pinzells retros, tot un disseny realment m'ha agradat molt i estic descarregant-ne uns quants, d'altres no que ja els tenia.


3º 50 fonts de primera qualitat, i noves.

PREMEU DAMUNT

4º Últim però no per això menys important, un muntó de tutorials que vos recomane ús mireu perquè sempre va bé per a millorar en els vostres dissenys, i aprens coses noves, que pots utilitzar en les coses que fas.

dilluns 11 de gener de 2010

USB 3.0

Dos mesos després (10 de novembre) de que jo escrigués aquest post:

Més tecnologia


A Publico publiquen açò:

Llega el USB 3.0, diez veces más rápido

La tercera versión del puerto de conexión más popular en el ámbito informático llega al CES con más velocidad y un menor consumo

Memoria flash USB de 32 GB de Trascend.
EUROPA PRESS - Las Vegas, EEUU - 11/01/2010 20:01

La creciente popularidad de las memorias flash y, de forma general, la proliferación de periféricos compatibles con el puerto USB pedían a gritos una actualización de este puerto de conexión. La tercera versión ha llegado al CES con sorprendentes datos, como una velocidad de transferencia diez veces mayor y un tercio del consumo energético.

No sólo la enorme comercialización de dispositivos que se conectan al puerto USB clamaban por una mayor velocidad para la transferencia de datos. También, el mayor espacio requerido por archivos de vídeo, música y fotos, y los ya muy extendidos netbooks -pequeños ordenadores portátiles que prescinden de los CD-ROMs- pedían a gritos una actualización del puerto USB 2.0, que ha sido el estándar desde que sustituyera al USB 1.0 en el año 2001.

Varios fabricantes han acudido a la feria de comsumo electrónico celebrada en Las Vegas (CES) con sus nuevos dispositivos bajo el brazo que hacían uso del flamante nuevo 3.0: mandos de control para videojuegos, lectores de tarjetas, teclados o discos duros.

El nuevo USB tiene una tasa de transferencia de datos diez veces más rápida que el 2.0, desde los 480 Mbps a los 5 GB. Además, es un puerto de alimentación inteligente -los dispositivos pasan a un estado de bajo consumo cuando no se necesitan- y funciona con un tercio de la energía que necesita el actual USB.

Lógicamente, al igual que ocurriera durante el paso del USB 1.0 al 2.0, la nueva versión 3.0 resulta compatible con todas ellas. Si conectamos un dispositivo 3.0 en un puerto anterior, éste funcionará, aunque la velocidad de transferencia será la correspondiente al puerto primitivo. Del mismo modo, si conectamos un dispositivo antiguo en un puerto 3.0 éste funcionará, aunque con su velocidad original.

Según datos de In-Stat publicados en la revista PC World, para 2013, una cuarta parte de los dispositivos USB utilizarán el estándar 3.0.

dimecres 6 de gener de 2010

Les crisis que les paguen els rics

Cada dia tinc més ganes de ser Islandés!!!


Islandia: el pueblo decide si pagar o no

Protesta en Islandia (archivo)

La crisis financiera generó varias protestas en Reykjavik desde 2008.

Los ciudadanos de Islandia tendrán la última palabra en la que es vista como la decisión económica más importante de la historia del país: pagar o no los costos de la bancarrota de un banco de ese país.

Este martes, el presidente islandés, Olafur Grimsson, dijo que vetará la ley aprobada por el parlamento que obligaba al gobierno a pagar los más de US$5.000 millones de deuda. La segunda medida será llamar a un referendo.

"Es el deber del presidente de Islandia asegurarse que los deseos de la nación serán satisfechos", dijo Grimsson al anunciar la decisión que tomó por sorpresa a muchos.

Así, serán los ciudadanos los que decidirán si el gobierno islandés debe pagar a sus pares del Reino Unido y los Países Bajos una compensación ya que estos protegieron a los clientes del Icesave.

Ese banco y su casa madre, el Landsbanki, colapsó y fue nacionalizado en 2008 y miles de personas temieron por sus ahorros, pero el gobierno británico y el holandés intervinieron para asegurar los depósitos.

Oposición

HISTORIA DE UN COLAPSO

  • Principios de octubre, 2008: Los bancos islandeses colapsan, forzando al gobierno a nacionalizarlos
  • Octubre de 2008: Tras una ardua batalla con el gobierno islandés sobre quién debe hacerse cargo, el Reino Unido y los Países Bajos prometen compensar a sus ciudadanos que tengan cuentas en Icesave
  • Noviembre de 2008: El FMI aprueba un crédito de US$2.100 millones para Islandia; apoyo financiero de otros países lleva esa cifra a US$10.000 millones
  • Junio de 2009: El nuevo gobierno de Islandia promete reembolsar al Reino Unido y a los Países Bajos
  • Agosto de 2009: El parlamento de Islandia aprueba un primer borrador de ley para pagar a gobiernos extranjeros
  • Diciembre de 2009: Versión corregida de la ley es aprobada por el parlamento
  • Enero de 2010: El presidente veta la ley y llama a un referendo sobre el tema

Pero desde entonces, fue creciendo en Islandia la oposición popular al pago de esa deuda: según varios islandeses, se les está haciendo pagar a los contribuyentes del país por el mal manejo financiero del banco.

Una encuesta de agosto pasado sugiere que 70% de los islandeses se oponen al pago de la compensación.

Una petición firmada por casi un cuarta parte de los votantes del país fue entregada al presidente el fin de semana, pidiéndole que llame a un referendo.

La consulta popular se llevará a cabo "apenas se pueda", dijo Grimsson.

Los gobiernos de los países afectados respondieron inmediatamente a la decisión.

Mientras que Londres dijo que "espera resolver este tema lo antes posible", Amsterdam fue más duro y dijo que estaba "extremadamente desilusionada".

Según el corresponsal de la BBC en Bruselas, Dominic Hughes, la decisión que tomen los islandeses en el referendo podría tener un impacto negativo en las posibilidades de que el país sea aceptado pronto en la Unión Europea.

diumenge 3 de gener de 2010

Cap d'any a l'infern

És estrany anar a celebrar la fi d'una dècada sols amb pocs amics, a un festival com va ser el festinfern. I ho és més quan el grup, en certa mesura, era tan dispar, i estrany. Una xicoteta caravana de castelloners, 8 persones, ens decidirem per l'opció barata. Un concert a un poble bastant desconegut per a nosaltres, Godella, amb un cartell poc ambiciós ple de noms desconeguts, i on regnava la musica més punk i destroi que es pogués trobar. I per tant amb un públic, també, punk amb moltes crestes, bombers amb logotips antinazis, i demés.


Qui ens conega als que anarem poden saber que per a més d'un no és el nostre estil preferit.

Doncs bé el festival va ser la trobada de diferents desconeguts, desconeguts que venien de diferents parts del país, desconeguts que ens dirigirem al festival del pecat, a l'infern, on la diversió, l'alcohol, i el que la gent volgués no estan prohibits, i on l'alegria, i els instints eixiren de tots, per gaudir de la major forma possible en aquesta festa.

Trobar-nos i conèixer a gent que se'ns sumà a la festa, els companys de l'Olleria, els punkis més puretes, i les companyes d'Alcoi, amb els seus ornaments festius de cap d'any, crearen el que per a nosaltres fou un grup realment heterogeni, però al mateix temps unit i complet, que porten a una gran festa.

Amés trobar-nos a l'interior amb companys i amics clàssics, com son Toni de l'Hostal, o Pau de Godella, el milindrin de la ràdio, ajudaren per a que aquest cap d'any, que tots temíem per la falta de preparació, i el cartell dels concerts, passara d'unes "males" expectatives, a ser una festa històrica, i a la que tots els assistents ens en recordarem, i de la que parlarem amb un somriure a la boca, un somriure de satisfacció, i alegria per haver celebrat aquesta festa en tan bon context i companyia.

dijous 24 de desembre de 2009

Neu

Els últims dies hem vist una cosa poc habitual en la nostra zona, la neu, nosaltres som de terres de foc, caluroses, i per tant amb un poc de fred ja estem malalts de l'esquena, tiritant, i sobretot queixant-nos, que mira que ens agrada.


Però també és cert que no som capaços d'escapar al magnetisme d'aquest estat de l'aigua tan estrany, i llunyà per a nosaltres. I si sabem que a prop tenim anem a veure-la.

Però he pensat que malgrat això estaria bé veure-la des d'un punt de vista que ens costa molt de veure, des de la unitat, des del solitari floc de neu, i per això ací teniu un grapat de fotografies que de segur ús agradaran, i que també estic segur ús faran pensar en com pot ser que una gota d'aigua puga fer formes tan meravelloses sense necessitat de ningú, sols de la falta d'energia calorífica.

16Dec


Seguretat

Un dia vaig llegir una frase interessant:


"Els codis son com la roba interior, ens la canviem sovintment i no li l'ensenyem a ningú"

Doncs si, i donada aquesta frase vaig pensar que era molt dificil tenir tanta inventiva... per tant he buscat una cosa que la vaig veure ja fa temps, un generador de codis, o claus. El que vaig veure en un principi va ser un poc mal donat que sols creava codis d'alta seguretat, i donada la nostra memòria sobreutilitzada als estudis, i que no guardem grans secrets que poden destruir la nostra societat (o si XD), em va pareixer un poc excessiu.

Per tant ací vos passe aquest programeta, senzill de descarregar, gratuït, i que crea el codi com vulgau.

Pagina de descarrega ací. I si voleu descarregar directament ací (no sé si funcionarà bé)

datos personales

La meva foto
Brey
Castelló de la Ribera, Horta d'Aixetiva, Ribera
Visualitza el meu perfil complet

Busca al meu Bloc

S'està carregant...

Quants vos heu passat?

Quents dies estem vius?

Ultims comentaris

Archivo del blog

 
© 2008 - [ Complex World ] diseñado por DOXS - Bajo Licencia Creative Commons